Si en anteriores editoriales hablamos del panorama político a nivel nacional y local, hoy me dispongo si la tormenta local no me hace aplazar esta editorial sine die, a analizar el asunto a nivel autonómico .
Partido Popular :
Partido Socialista :
Al igual que su referente nacional, va en caída libre y sin visos de parar, sin un líder que acabe de cuajar y al que a la mínima le mueven la silla sus propios amigos políticos, culpa en gran parte de ellos mismos y su política de querer ser pero no ser, ahora más a la izquierda, ahora menos, ahora nacionalista, después no tanto ... y por lo que el electorado, siguiendo el principio de mejor el original de la copia, opta por votar a los partidos nétamente nacionalistas o de izquierda, como Compromís o EU . O se definen de una vez con un programa alternativo al del PP pero sin estridencias nacionalistas o demasiado socialistas, o no pararán en su caída. Yo les aconsejaría, como un posible votante, empezaran por quitarse el apellido " País Valencià ".
Compromís-Bloc :
Es un partido en alza pero con el peligro de morir de éxito : las actuales discrepancias dentro del grupo por la intención de Mónica Oltra de encabezar las listas frente a Morera, o el tema de la sustitución del diputado por Alicante y las reticencias de Iniciativa a hacerlo, es un ejemplo de ello .
A su favor lo dicho del auténtico y la copia con el PSPV y en su contra sus vaivenes con el nacionalismo más extremista como el de ACPV , lo cual aleja a los nacionalistas moderados de ser una opción válida , o su giro a la izquierda al concurrir Bloc con Iniciativa, un partido proveniente de EU , lo que le aleja también de aquellos que no comparten la ideología marxista de éstos .
Esquerra Unida :
Su problema actual es la falta de un líder carismático, de hecho ahora mismo yo, una persona que sigue la política día día, no sabría decir como se llama su portavoz autonómica . A ello y en su contra hay que sumarle el auge de Compromís, en la cual militan y a la cual apoyan potenciales votantes suyos, y a su favor la debacle socialista .
¿ Y que más ?
Evidéntemente UPyD , aunque como se les ocurra presentar como me consta tenían pensado, al lumbreras de Cantó como cabeza de lista, lo van a pagar . Con cualquier otro líder no perjudicial y por el tiro nacional tanto del partido como de su lideresa, pueden ser el partido clave para que siga o no gobernando el PP , socio natural suyo por mucho que se empeñen en que no, y sabéis que os lo dice uno que sabe de lo que habla en este tema por experiencia propia : No van a apoyar unos anti-nacionalistas declarados un gobierno en el que participe Compromís, ni el PSPV va a obtener suficiente representación para junto a ellos conseguir ser una alternativa suficiente .
Por lo demás y por desgracia, nada destacable pues el valencianismo "blavero" está finiquitado fagocitado por el PP y el nacionalismo moderado pero progresista no acaba de cuajar, veremos que pasa con el nuevo intento de Choví con CDV , pero por desgracia no creo que llegue a mucho, los valencianos somos así , o de un extremo o de otro , y fuera del nacionalismo tampoco acaba de cuajar una opción "centrista".
Así que por mi parte y por desgracia la de cada día más gente, lo dicho con anterioridad, a verlas venir y a ver si alguien nos convence de no irnos al blanco ...
Si en anteriors editorials parlem del panorama polític a nivell nacional i local, hui em dispose si la tempestat local no em fa ajornar esta editorial sine die, a analitzar l'assumpte a nivell autonòmic .
Partit Popular :
Llevat que els valencians siguem masoquistes és un partit cremat per les corrupcions i per la immoralitat demostrada pels seus dirigents últimament, l'últim això de l'accident del metre del 2006, però que a pesar de tot sempre , i com reflectixen les últimes enquestes , té una base electoral de milers de vots, la qual cosa no entenc llevat que siga per por de l'alternativa , per la qual cosa continuarà sent l'opció triada majoritàriament però que només governarà si un altre partit li recolza, i no seran per descomptat els de l'esquerra . Necessiten un canvi urgent de cares i polítiques que facen creïble que l'època dels Zaplanas i Camps ha passat, la qual cosa de moment no es veu a pesar dels intents de Fabra de distanciar-se d'estos, però que al mateix temps manté en els seus llocs a gent de les velles guàrdies com Cotino .
Partit Socialista :
Igual que el seu referent nacional, va en caiguda lliure i sense aparences de parar, sense un líder que acabe de quallar i al que a la mínima li mouen la cadira els seus propis amics polítics, culpa en gran part d'ells mateixos i la seua política de voler ser però no ser, ara més a l'esquerra, ara menys, ara nacionalista, després no tant ... i pel que l'electorat, seguint el principi de millor l'original de la còpia, opta per votar els partits nétamente nacionalistes o d'esquerra, com a Compromís o EU . O es definixen d'una vegada amb un programa alternatiu al del PP però sense estridències nacionalistes o massa socialistes, o no pararan en la seua caiguda. Jo els aconsellaria, com un possible votant, començaren per llevar-se el cognom "País Valencià ".
Compromís-Bloc : És un partit en alça però amb el perill de morir d'èxit : les actuals discrepàncies dins del grup per la intenció de Mónica Oltra d'encapçalar les llistes enfront de Morera, o el tema de la substitució del diputat per Alacant i les reticències d'Iniciativa a fer-ho, és un exemple d'això . A favor seu el que s'ha dit de l'autèntic i la còpia amb el PSPV i en contra seu els seus vaivens amb el nacionalisme més extremista com el d'ACPV , la qual cosa allunya els nacionalistes moderats de ser una opció vàlida , o el seu gir a l'esquerra al concórrer Bloc amb Iniciativa, un partit provinent d'EU , la qual cosa li allunya també d'aquells que no compartixen la ideologia marxista d'estos .
Esquerra Unida :
El seu problema actual és la falta d'un líder carismàtic, de fet ara mateix jo, una persona que seguix la política dia dia, no sabria dir com s'anomena el seu portaveu autonòmica . A això i en contra seu cal sumar-li l'auge de Compromís, en la qual militen i a la qual recolzen potencials votants seus, i a favor seu la debacle socialista .
I que més ?
Evidéntemente UPyD , encara que com se'ls ocórrega presentar com em consta tenien pensat, al llumeneres de Cantó com a cap de llista, ho van a pagar . Amb qualsevol altre líder no perjudicial i pel tir nacional tant del partit com del seu lideresa, poden ser el partit clau perquè seguisca o no governant el PP , soci natural seu per molt que s'encaboten en que no, i sabeu que vos ho diu un que sap del que parla en este tema per experiència pròpia : No recolzaran uns antinacionalistes declarats un govern en què participe Compromís, ni el PSPV obtindrà prou representació per a junt amb ells aconseguir ser una alternativa suficient .
D'altra banda i per desgràcia, gens destacable perquè el valencianisme "blavero" està liquidat fagocitat pel PP i el nacionalisme moderat però progressista no acaba de quallar, veurem que passa amb el nou intent de Choví amb CDV , però per desgràcia no crec que arribe a molt, els valencians som així , o d'un extrem o d'un altre , i fora del nacionalisme tampoc acaba de quallar una opció "centrista". Així que per la meua part i per desgràcia la de cada dia més gent, el que s'ha dit amb anterioritat, a veure vindre i a veure si algú ens convenç de no anar-nos-en al blanc ...
Si en anteriors editorials parlem del panorama polític a nivell nacional i local, hui em dispose si la tempestat local no em fa ajornar esta editorial sine die, a analitzar l'assumpte a nivell autonòmic .
Partit Popular :
Llevat que els valencians siguem masoquistes és un partit cremat per les corrupcions i per la immoralitat demostrada pels seus dirigents últimament, l'últim això de l'accident del metre del 2006, però que a pesar de tot sempre , i com reflectixen les últimes enquestes , té una base electoral de milers de vots, la qual cosa no entenc llevat que siga per por de l'alternativa , per la qual cosa continuarà sent l'opció triada majoritàriament però que només governarà si un altre partit li recolza, i no seran per descomptat els de l'esquerra . Necessiten un canvi urgent de cares i polítiques que facen creïble que l'època dels Zaplanas i Camps ha passat, la qual cosa de moment no es veu a pesar dels intents de Fabra de distanciar-se d'estos, però que al mateix temps manté en els seus llocs a gent de les velles guàrdies com Cotino .
Partit Socialista :
Igual que el seu referent nacional, va en caiguda lliure i sense aparences de parar, sense un líder que acabe de quallar i al que a la mínima li mouen la cadira els seus propis amics polítics, culpa en gran part d'ells mateixos i la seua política de voler ser però no ser, ara més a l'esquerra, ara menys, ara nacionalista, després no tant ... i pel que l'electorat, seguint el principi de millor l'original de la còpia, opta per votar els partits nétamente nacionalistes o d'esquerra, com a Compromís o EU . O es definixen d'una vegada amb un programa alternatiu al del PP però sense estridències nacionalistes o massa socialistes, o no pararan en la seua caiguda. Jo els aconsellaria, com un possible votant, començaren per llevar-se el cognom "País Valencià ".
Compromís-Bloc : És un partit en alça però amb el perill de morir d'èxit : les actuals discrepàncies dins del grup per la intenció de Mónica Oltra d'encapçalar les llistes enfront de Morera, o el tema de la substitució del diputat per Alacant i les reticències d'Iniciativa a fer-ho, és un exemple d'això . A favor seu el que s'ha dit de l'autèntic i la còpia amb el PSPV i en contra seu els seus vaivens amb el nacionalisme més extremista com el d'ACPV , la qual cosa allunya els nacionalistes moderats de ser una opció vàlida , o el seu gir a l'esquerra al concórrer Bloc amb Iniciativa, un partit provinent d'EU , la qual cosa li allunya també d'aquells que no compartixen la ideologia marxista d'estos .
Esquerra Unida :
El seu problema actual és la falta d'un líder carismàtic, de fet ara mateix jo, una persona que seguix la política dia dia, no sabria dir com s'anomena el seu portaveu autonòmica . A això i en contra seu cal sumar-li l'auge de Compromís, en la qual militen i a la qual recolzen potencials votants seus, i a favor seu la debacle socialista .
I que més ?
Evidéntemente UPyD , encara que com se'ls ocórrega presentar com em consta tenien pensat, al llumeneres de Cantó com a cap de llista, ho van a pagar . Amb qualsevol altre líder no perjudicial i pel tir nacional tant del partit com del seu lideresa, poden ser el partit clau perquè seguisca o no governant el PP , soci natural seu per molt que s'encaboten en que no, i sabeu que vos ho diu un que sap del que parla en este tema per experiència pròpia : No recolzaran uns antinacionalistes declarats un govern en què participe Compromís, ni el PSPV obtindrà prou representació per a junt amb ells aconseguir ser una alternativa suficient .
D'altra banda i per desgràcia, gens destacable perquè el valencianisme "blavero" està liquidat fagocitat pel PP i el nacionalisme moderat però progressista no acaba de quallar, veurem que passa amb el nou intent de Choví amb CDV , però per desgràcia no crec que arribe a molt, els valencians som així , o d'un extrem o d'un altre , i fora del nacionalisme tampoc acaba de quallar una opció "centrista". Així que per la meua part i per desgràcia la de cada dia més gent, el que s'ha dit amb anterioritat, a veure vindre i a veure si algú ens convenç de no anar-nos-en al blanc ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario