EL GRUP MUNTANYA VALLDIGNA PROPOSA EL DECLARAR “PARATGE NATURAL MUNICIPAL
LA MUNTANYA DE LES CREUS”.
Des d’esta entitat
Valldignenca i segons els arguments que exposarem en este escrit, proposem que
l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna comencem els tramites necessaris per a
declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics,
geològics, paisatgístics i culturals que es detallen:
1. Situació Geografia:
Les Creus, porta
d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística
de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les
Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort
aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors
indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el
conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt
diversa i interconnectada que uneix joies com la Ratlla-Massalari, el Cavall
Bernat, la Casella o la Murta. La
serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària
format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra
de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a
sud-est, formada per les serres del Cavall, la
Murta i les Agulles, separades al
nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al
sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats
d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la
Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals
són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari
(602 m)
i l’Alt de la Creu (542 m).
2. Valoracions ecològics,
geològics, paisatgístics i culturals
2.1 La Conselleria de Turisme,
Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV
6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià
de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan
dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València.
Les
Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les
Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del
Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de
dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície
prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la
inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià amb el nº ZA-387-AR.
2.2. Els Castellets feien la funció de torre de guaita durant l’època
d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se
situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon
mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla
que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà
d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra,
l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment:
Els Catellets formen un recinte
allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de
pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua
cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques
d’anterior.
2.3. Al
Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses
cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per
guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals,
algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya.
2.4.
Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera
de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles
històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec.
2.5. Si fem un poc d’història, fa
alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la
muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al
canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la
muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable
grandària i arribaren molt prop dels habitatges.
S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la
població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de
manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que
eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera
natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la
muntanya.
Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar
la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el
mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més,
advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té
sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia
de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció
de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan
sans i completen el cicle de l'ecosistema.
2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada
per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures
internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció.
2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en
les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes
de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt
valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les
Creus durant tots el mesos de l’any.
2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès
Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de
Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals,
plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i
la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment
con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions
futures.
2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals
existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la
Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les
zones boscoses mes importants del terme municipal.
Per tots el raonaments l’exposa’t anteriorment SOL·LICITEM:
Que a la major brevetat possible s’inicien els tràmits necessaris per
declarar la muntanya de les Creus com a “Paratge
Natural Municipal de les Creus”.
En Tavernes de la Valldigna, 1 d’octubre de 2013
Juan Vte. Vercher Gadea
President del GMValldigna
Sr.
Alcalde-President de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
.jpg)
