Si haguera de definir esta legislatura en una frase diria que ha sigut la legislatura menos democràtica de totes les legislatures de la etapa de la democràcia, dirigida per l'alcalde més totalitari que ha conegut Tavernes. I molt possiblement, amb aquesta definició em quede curta…
Aquesta legislatura naixia un 11 de juny de 2011 amb l'esperança de ser la “legislatura del canvi”... però el canvi que molts desitjàvem, la nova forma de fer política des del diàleg amb els ciutadans i des de la participació, amb consens, amb transparència i amb coherència no es va produir mai.
Ara ja sé que no s'haguera produït mai, perquè eixe no era el “plan” que vells coneguts de la política local havien traçat molts mesos abans de les eleccions per a arribar al poder. I l'objectiu era precisament “arribar al poder”, i com per a estos personatges que s'autodenominen “d’esquerres” tot s'hi val i el fi justifica els mitjans, no els va importar el mal que pogueren fer, ni a qui hagueren que xafar, amenaçar o coaccionar…
I d'eixa manera, que ja tots sabem, es va produir “el canvi” pel qual el Sr Juan va arribar a l'alcaldia per a governar per a tots els ciutadans.... del BLOC.
No, de Tavernes no, del BLOC, del seu partit, ho he dit bé…
Per començar, com ja era habitual en els seus predecessors populars, va col·locar a dit els càrrecs de confiança, de la seua confiança i de la del seu partit... I compte de dir-li alguna cosa, que com ell mateix sol repetir “ jo soc l’alcalde, i tinc la competència de personal”.
Primer el seu secretari i el cap de premsa. Després vindrien l'encarregat de l’empresa de la neteja i recollida de fem FCC i el cap de policia. I amb això estava pràcticament tot controlat, l'agenda de l'alcalde, la propaganda i les notícies, la contractació de gent a través de FCC,... Per cert, que quan no els interessava contractar algú i volien llevar-se’l de damunt, el secretari personal de l’alcalde l’enviava a parlar amb mi. I venien i m’entregaven el currículum i em comentaven: “Es per a entrar en FCC, ens havien dit que li portarem el currículum a Llum, però ara ens han dit que te’l donem a tu…”
I en la creació de la nova xarxa clientelar que substituiria a la creada pel PP, també tindrien en consideració les “empreses amigues”, encara que foren de fora, i les empreses “d'amiguets i familiars”. A uns intentaríen facilitar-los el camí per accedir a les contractacions de serveis, com per exemple el de l'escola d'estiu, i a altres li ho donarien amb contractes menors a empreses de familiars, com ara la del familiar de la regidora de contractació. Per cert, que eixos contractes anirien signats per l'Alcalde i no per la regidora de contractació, per allò de la relació familiar, per a fer-ho un poc més “correcte”, que no ètic, de cara a la galeria...
Ja veus! Tanta preocupació per algunes coses i en altres tan descuidats! Com en el cas les cèdules d'habitabilitat del Vergeret, signades també per l'alcalde amb informe en contra dels tècnics… Això és prevaricació, Sr Juan! Encara que no vulguen admetre-ho, ho és, i segur que amb el temps descobrirem més coses que ara estan ocultes, com la seua transparència.
Però tot això encara no era suficient per acabar-ho de controlar tot. I tot el que no podía controlar-se no era bo que continuara…
I comença així la campanya d“acoso i derribo” dels treballadors d'este ajuntament que el grup COMPROMÍS-BLOC havia posat en el punt de mira. En cada reunió de l'equip de govern el Sr Juan em preguntava que quan pensava desfer-me d’un treballador de la meua regidoria, que pel que es veu els molestava, el mateix treballador que fa dos plens la Sra Llum es va encarregar d’acusar d’estar posat a dit i de no saber ni quina feina feia en l’ajuntament… “li diu el mort al degollat”, com si ells hagueren fet alguna cosa diferent…
I tant es parlava en aquelles reunions, que s’especulava sobre quins funcionaris “els la estaven pegant” i es pensaven “les mesures a prendre”. Per whatsapp, el Sr Juan proposava, fins i tot, com a solució i com a castig, llevar les productivitats d’alguns d’ells...
Posteriorment, amb el motiu-excusa del pla d'ajust i sense tan sols haver escoltat les raons i arguments dels treballadors, sota l'amenaça de que alguns d'ells pogueren perdre la faena, van aprofitar per llevar-los el que ells consideraven “privilegis” amb la promesa de revisar el pla d'ajust al cap d'un any i, si les condicions econòmiques de l’ajuntament havien millorat, anar restablint el que tenien. Tres anys després les condicions econòmiques de ajuntament han millorat, i ho pregonen en la PREMSA, però els treballadors segueixen esperant la millora de les seues. Quin compromís es eixe? Això es no tindre paraula, Sr Juan.
I ja, tot sota control?... No, no, tot no. La radio local tampoc la podien controlar! Fa ara 13 mesos que va tancar les emissions i no han mogut ni un dit.... O si que l’han mogut abans que la tancaren? La veritat es que tenien moltes ganes d'acabar amb la radio, com en tot allò que no poden controlar. En els whatsapps, alguna regidora ja ho suggeria dient “voleu que el desconectem?, en referència a l’empresari que la portava. I en les reunions de l'equip de govern comentava: “es súper fàcil acabar en la radio, és tan fàcil com tallar un fil... lo mal es que tornaria a emitir perquè sabem que té una altra antena, però no sabem on”.
I finalment, jo mateixa. Com que tampoc em podien controlar, ni podien fer que en doblegara als seus interessos, no era bo que continuara. I com que la meua llibertat d’expressió i les meues idees posaven en perill els seus plans, COMPROMÍS i EU, que ja tenen molta experiència en fabricar regidors, regidores, diputats i diputades trànsfugues, nomes cal remuntar-se a la primera edició de COMPROMÍS a les Corts Valencianes, van decidir que la meua hora també havia arribat, i utilitzaren les seues estratègies per a convertir-me en trànsfuga i evitar així que el Sr Juan poguera perdre el poder que les urnes no li havien donat. Una acció conjunta del Sr Eduardo Bononad i el Sr Jordi Juan per preservar els seus interessos… potser també interessos comuns...
I mira que van usar la paraula trànsfuga amb sentit despectiu, i això que els únics que han traït les seues promeses incomplint el programa electoral pel qual es van presentar ja sabem tots qui són!
Arribats a este punt, m’agradaria recordar-li al Sr Juan, que va estar més d'un any governant gràcies a una trànsfuga, traïnt així els seus propis principis, perquè segons ell, governar amb un trànsfuga es antidemocràtic. I per això no ho haguera hagut de consentir mai!
Però ja sabem com és l’Alcalde de COMPROMÍS a Tavernes, fa el que més convé, i si fa falta, canvia de principis a lo “Grouxo Marx”. Ara també forma part d'una candidatura a la Generalitat encapçalada per una transfuga: Si, Mònica Oltra també és una trànsfuga, una trànsfuga fabricada per Esquerra Unida, que la va expulsar del partit mentre era diputada a les Corts
...mira veus, quasi quasi com jo...
I señores i senyors, este va ser el canvi, benvinguts a la nova manera de fer política!
I la nova manera de fer politica consisteix en llevar els que estaven i posar-se ells, per acabar fent el mateix que feien els que estaven ... El mateix o pitjor....
La nova forma de fer política consisteix en tirar per terra els que han ajudat a obtenir l'alcaldia, impedir que puguen fer res i després utilitzar els mitjans de comunicació per acusar-los de no fer res i de tot allò que se’ls puga acusar, encara que siga mentira, per a intentar justificar les seues accions o inaccions...
La nova forma de fer política està basada en la coherència, en la coherència d’incomplir un programa electoral, de proclamar que són d'esquerres i fer polítiques de dretes, d’anar a processons o de subvencionar amb diners públics els bous al carrer...
La nova forma de fer política està basada també en la transparència, en la transparència d’ocultar el que no interessa que se sàpiga, mentint deliberadament als ciutadans i manipulant la informació per a que parega que allò que diuen és cert.
La nova forma de fer política es basa en el diàleg, però un diàleg un tant peculiar en el que s'escolta solament aquells que pensen com ells, i se'ls nega la paraula a tots aquells que poden deixar-los en evidència. Com ha dit el Sr Juan en algun ple, abans que el Síndic de Greuges li cridara l’atenció, “un regidor no por llegir lo que lo done la gana”. Ni llegir, ni dir... Si senyor, això es el és el que entén el Sr Juan per llibertat d'expressió, i igual li lleva la paraula a un regidor que al Rei Mag d'Orient, no siga que el que vaja a dir el pose en un vertader “COMPROMÍS”...
I podria seguir enumerant i contant coses, com deixar sense beques de menjador a 93 xiquets, no pintar en més dos anys els passos de vianants i acusar a l’oposició d’impedir-ho, fer el transport d’analítiques en un remolque, inventar excuses per intentar no pagar les dietes que corresponen a alguns treballadors…
Podria seguir però no ho faré perquè al final pareixeré el Sr Llàcer quan va a defendre els seus projectes copiats!
Si algú té interés de saber més coses que em pregunte, que gustosament li ho contaré. La resta, com els projectes del Sr Llàcer, els podem trobar a internet. Ara bé, sigueu una miqueta crítics en el q es trobeu en la xarxa, q no tot es cert al 100%. La informació cal contrastar-la... Per cert, que aquell projecte no era de Llacer, ni era per a Tavernes…
Per a mi esta legislatura ha sigut com la historia que narra George Orwell en la seua novel·la “la rebel·lió dels animals”. Tal i com el propi autor va escriure a la solapa de la primera edició del llibre: “és la història d'una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant pas a pas per justificar la perversió de la doctrina original”.
I és aquesta frase la que millor resumeix, al meu parer, el que han sigut estos 4 anys: una legislatura que va començar amb una revolució per un canvi, i que va acabar instaurant la dictadura de COMPROMÍS i el TOTALITARISME del Sr Juan.
Per la meua part, reconec la meua gran errada d’haver confiat en el Sr Juan i haver-li donat l'alcaldia, un càrrec per al qual no estava preparat, ni ell ni els que el dirigien. Una gran errada per la meua banda, perquè vaig confiar en algú que sols ha governat per a un grup de ciutadans, els seus afins, i no per a tots, que ha governat per al seu benefici personal com a jornaler de la política i el del seu partit, i no per al benefici comú, que ha governat a la manera d'stalin, com un cacic, com poseït per l’esperit del comunista totalitari.
Si haguera de definir esta legislatura en una frase tornaria a dir que ha sigut la legislatura menos democràtica de totes les legislatures de la etapa de la democràcia, dirigida per l'alcalde mes totalitari que ha conegut Tavernes.
I hui, que sembla que tinc la llibertat de llegir el que vull i de dir coses que algú no voldria sentir, espere que la pròxima legislatura no s’assemble a cap de les anteriors, i en concret a aquesta. Que a ningú se li puge el poder al cap, i que es tracte als regidors i als treballadors d’esta casa com a persones, i no com a mitjans per aconseguir uns objectius personals o de partit. I aprofitant l’ocasió, voldria donar-los la enhorabona als treballadors i treballadores d’este ajuntament per la valentia que han mostrat, dia rere dia, venint a treballar amb un somriure a la cara, malgrat les condicions adverses que han hagut de suportar, i en alguns casos, també el tracte.
Espere que la gent es done conter del poder que té per a canviar les coses, i que prenga consciència de que res canviarà mentre el poder es concentre en mans d'una minoria privilegiada. I per això, malgrat la por, el temor a les represàlies i els desànims, cal eixir de casa i votar, que encara que a priori semble que no hi ha cap opció vàlida, sempre hi ha l'opció de votar en blanc.
Siga com siga, és important no abandonar la lluita, si és necessari canviarem el camí però no l'objectiu... Jo pense seguir lluitant i ajudant a tots aquells que ho necessiten, des d'allà on estiga, i on en estos moments sé que faig més falta. La política la fa el poble i ara toca estar al seu costat…
Fins després!
I que el temps pose a cadascú al lloc que li correspon!
NOTA : Al escrit li acompanyen una serie de documents reflexant uns whatssaps, que de moment no anem a reproduïr en primer lloc perquè no es lligen en el format màxim en que podem publicar-los, i en segon lloc perquè tenim dubtes sobre la legalitat de publicar-los i no volem entrar en possibles responsabilitats, ho consultarem i ja decidirem. Este blog el fem per diversió i ja fa temps que no anem divertint-nos però que gens amb ell.
