Editorial : PER PRAGMATISME O CONVENIÈNCIA

Doncs sí, estimat lector que ahir ho sugeríes, si que teníem previst parlar del tema monarquía o república, però es que fins ahir no tinguerem temps i tirarem d'una editorial que teníem prevista per a dilluns però que l'actualitat local va postergar.

I passem doncs a dir el que pensem, i que conste expréssament que ho diu l'administració del blog com a tal, mai com a repressentatn de ningú i menys de ninguna opció política, esta ja parlarà pels mitjans que pertoca.

I pensem, partint de que no som monàrquics, es més pensem que qualsevol amb dos dits de raò no pot ser monàrquic en el sentit de que una persona per naiximent siga hereua d'un altra en un càrrec del estat es absurde per dir-li algo suau, que en Espanya, en estos moments, amb la que està caiguent, es convenient que es mantinga la figura real com a Jefe del Estat, perquè en esta Espanya tant tendent, ho vegeu tots els dies, a considerar al adversari polític com a enemic, pensem que qualsevol Pressident d'un República no sería mai considerat com el pressident de tots, es va vore en la segona, mentres que el rei ho ha segut almenys d'una inmensa gran majoría, i pensem que el seu hereu també ho serà. I en

estos moments açò donarà estabilitat. Però que quede clar que res de "divinitats", més bé el funcionari major del regne i com a tal subjecte a les lleis com qualsevol altre espanyol.

Ara bé i per això mateix, hi ha que fer reformes com per exemple la forma de fianciació de la corona, passant a un régim de transparència total, com el britànic, inclús pensant en que tinga un sou i no una asignació sense tindre que donar compters  i que la resta de despesses siguen a càrrec del estat (llum, aigua, empleats, etc dels palaus), reforma com he dit del règim d'inviobilitat  i algunes més que no passarema detallar.

Referèndum ? Pense que en estos moments en que la corona està tant denostada i que Espanya i els espanyols ja no estem somessos a les pressions que sí tinguerem en els setanta, no estaría de més que es sometera a refrendo dels espanyols el modèl de estat que volem, jo li ho aocnsellería al príncep Felip.

I per acabar, dir que com açò no es tracta de divinitats si no de pragmatisme, igual que ara convé quant no convinga per la raò que siga, adeu Rei Felip i la monarquía i gràcies pels servicis prestats.