Els europeus tenim un problema crònic: reaccionem tard als problemes. Hui Dragui ha sigut valent i ha posat mesures damunt la taula similars a la que fa dos anys van fer els seus companys nord-americans (la FED) i britànics (BoE). Jo sé que Dragui ho haguera volgut fer abans però la Merkel no el deixava. Han fet falta dos dades males d'inflació a Alemanya per a que saltaren les alarmes i el Bundesbank alemany donara via lliure al Banc Central Europeu per a inundar d'euros el sistema. Hem perdut dos anys per la caboteria d'alguns.
Resultat? EEUU i Gran Bretanya tenen creixements entorn al 2% i un atur rondant el 7%. Europa hui té més d'un 15% d'atur de mitja (ací el 25%) i apenes creixem un 0.2%.
En la part que hem toca: gràcies Mario. Més val tard que mai.
ARTICLE
El Banco Central Europeo ha dado un vuelco
a su política monetaria, tanto que ha superado incluso las expectativas del
mercado. La batería de medidas incluye rebaja de tipos al 0,15%, recorte a
tasas negativas de la facilidad de depósito (-0,10%), suspensión de la
esterilización de las compras de deuda, nueva barra de liquidez y compras de
titulizaciones.
La reunión de hoy ha sido la elegida para
tomar un nuevo rumbo en la política monetaria de la eurozona, y a pesar de la
magnitud de los cambios, las decisiones han sido adoptadas por unanimidad,
según ha destacado Mario Draghi.Rebajas de los tipos de interésTal y como esperada el mercado, el BCE ha ido mucho más allá de
los recortes en los tipos de interés. El Banco Central Europeo ha bajado los tipos
de interés en 10
puntos básicos, desde el 0,25% anterior hasta el 0,15%, lo que supone nuevos
mínimos históricos. El propio Draghi reconoce que "en la práctica diría
que hemos alcanzado el suelo hoy". El recorte favorece otro correctivo en
la cotización del euro.
Más histórico si cabe es el cambio
introducido en la facilidad de depósito.
A partir de ahora entra en terreno negativo, al pasar desde el 0% previo hasta
el -0,10%, lo que supone un 'gravamen' para los bancos que optan por guardar
sus depósitos en la hucha del BCE.
Pero esta última medida no ha sido la única
introducida hoy para estimular la concesión de créditos. El BCE ha detallado la
puesta en marcha de la práctica totalidad de las medidas que había barajado el
mercado como alternativas para relanzar la economía y ahuyentar los temores
deflacionistas.Medidas adicionales de estímuloEl
abanico de medidas del BCE incluye la introducción de nuevas inyecciones
de liquidez, condicionadas a que sean utilizadas para dar
créditos. El importe total podría alcanzar un importe nmultimillonario, próximo
a los 400.000 millones de euros. Celebrará dos subastas a cuatro años, una en
septiembre y otra en diciembre, y podrán captar tres veces más del incremento
neto del crédito a sector no financiero y para adquisición de vivienda. Además,
alarga la barra libre de liquidez actual, subastas de hasta 3 meses, a tipo
fijo y hasta, al menos, diciembre de 2016.
El BCE mantenía en lista de espera, desde
hace hace meses, una variación a la europea del 'QE' de la Reserva Federal de
Estados Unidos. Finalmente ha anunciado hoy la puesta en marcha de los trabajos
preparatorios para lanzar un programa de compra de activos, centrado en el
segmento de las titulizaciones vinculadas a créditos.
Otra posibilidad que había ganado enteros
antes de la reunión del BCE era el fin de la esterilización del programa de
recompra de activos de
deuda pública lanzado en mayo de 2010. La medida ha sido incluida también en la
artillería de estímulos anunciada hoy por Mario Draghi. La medida servirá
igualmente para aumentar la liquidez en el sistema financiero con el objetivo
de transferirlo a la economía mediante un aumento del crédito.çMás ases en la mangaLejos de agotar todas sus cartas, el presidente del BCE se ha
encargado de destacar que podría ir todavía más lejos en sus medidas de
estímulo. El BCE se guarda aún un margen de maniobra.
"Si la situación lo requiriese, actuaremos rápidamente con
nuevas medidas de flexibilización monetaria. El Consejo de Gobierno es unánime
en su compromiso de emplear también instrumentos no convencionales dentro de su
mandato en caso de ser necesario para enfrentar los riesgos de un periodo demasiado
prolongado de inflación baja".
Draghi se ha mostrado confiado en que esta batería de medidas
servirá para enterrar los temore deflacionistas y acercar la tasa de inflación
a un nivel próximo al objetivo del 2%.
Draghi que ens ha venut als mercats resulta que ara serà qui ens salvarà!
ResponderEliminarDragui va salvar Europa del colapse financer. Fa dos anys amb la prima grega en 1200, l'espanyola en 600, l'italiana també, la portuguesa en 1000 (primes inasumibles i que descomptaven un default generalitzat) el Governador del BCE va dir las paraules màgiques. "Faré tot el que faja falta per salvar l'euro i estiguen segurs que serà suficient".
EliminarTots els fons buitre (oportunistes i especialitzats en inversions de risc) estaven especulant milions i milions de dólars contra l'euro i fent pujar les primes de risc. Conforme la cirsis s'aguditzava, les dades econòmiques empitjoraven i l'atur s'apoderava de les economies del sud les primes de risc pujaven, i quan més pujaven més diners guanyaven estos especuladors. Si això afegim la falta de liquidessa en uns mercats on ningú ja es fiava de ningú i l'irresponsable passivitat d'Angela Merkel i el Bundesbank davant la que estava caiguent, el cóctel molotov estava servit.
Dita frase la va fer conscientment, donant un missatge contundent als mercats i ,més important, amb l'opinió en contra del govern alemany que dos anys després va reconéixer que no va estar a l'altura. Eixa frase li haguera pogut costar el puesto a Mario Dragui. Per als no posats en el tema el BCE va donar un recadet a eixos milers i milers d'inversors que estaven especulant contra l'euro i els va dir: ja podeu posar tots els diners del món contra la zona euro, jo em posaré més defensant-lo i sabeu que tinc trenta tres de lligat i estic de ma. I si alguna cosa saben els inversors qualificats és que mai vages contra un banc central. Per la senzilla raó que ell té la potestat de donarli a la manivella de fer bitllets i tu no.
El resultat d'eixes paraules va ser que tots els fons buitre desferen les possicions contra l'euro que tenien, les borses es dispararen cap amunt i les primes de risc (totes sense excepció alguna) baixaren fins els nivells que hui estem. 145 puns bàsics a dia de hui. 25000 milions menys de costos de financiació per al govern espanyol (Rajoy encara es pensa que la prima ha baixat per lo guapo que és ell).
Dragui va salvar Europa dels mercats, i no ho dic jo. Ho diu qualsevol persona que entenga un poc del tema. Dir que Dragui ens va vendre als mercats denota la tava simplesa i el teu poc rigor. Aspectes estos habituals en sectaris com tu.
Que bona contestació al rencoros del tio karl. Perque no ten vas a gandia ahi callaet?
EliminarPerfecte i correcte tot el que contes sobre Mario Draghi, a la qual cosa hauriem d'afegir açò:
Eliminar"Negocio redondo y sin riesgo para los especuladores que duró hasta que se acercó peligrosamente al riesgo de provocar la implosión del área euro.En ese momento el BCE, con el permiso del Bundesbank, paró el juego.Cuando Mario Draghi dijo el 26 de julio del 2012 que el BCE haría todo lo necesario para preservar el euro,los especuladores dieron por terminado uno de los episodios más escandalosos y obscenos de especulación financiera contra Estados soberanos.No es la prima de Rajoy,sino la de Draghi,que primero la dejó subir y después la bajóLa crisis de la deuda pública en España es un fenómeno digno de toda sospecha.Porque en 2012 no existían razones reales para los episodios de pánico, ni ahora para darla por terminada sin más.En la teoría, la prima valora la capacidad de un deudor para devolver sus préstamos.Y eso depende del volumen total de la deuda y de los ingresos del deudor.Pues bien, en los dos casos la situación actual de España es peor que la de 2012.En la variable fundamental,el monto de lo que debemos, la situación es muchísimo peor.En septiembre de 2013,último dato conocido, la deuda pública española alcanzó los 955 mil millones de euros,mientras que al final de 2011 era de 737 mil millones.El cálculo es simple:el conjunto de las administraciones publicas españolas deben hoy 218 mil millones más que hace dos años, lo que equivale a un aumento del 30%.Expresado en porcentaje del PIB, la riqueza total que genera cada año el país,que es lo que en el fondo responde de la deuda, pasamos del 70% al 94% y llegaremos al 100% en 2014.Ante estos datos un analista de riesgos utilizando criterios profesionales solo podría decir que la situación de la deuda ha empeorado, y mucho, y por lo tanto el riesgo de impago, si existiese, sería ahora mayor que antes.Y sin embargo el interés que tenemos que pagar por la deuda no solo no sube sino que baja.La evolución de la prima de riesgo no tiene por lo tanto un fundamento económico.Y eso nos lleva a buscar otras explicaciones.Y hay una que tiene cada vez más consistencia:que la crisis fue una estafa.O,dicho en otras palabras,que la insoportable presión a la que se sometió a la deuda soberana española, entre otras, no fue más que una estrategia deliberada para imponer el durísimo plan de ajuste que hemos sufrido en estos dos años.Desde la reforma laboral hasta el ataque a las pensiones, pasando por los miles de millones entregados a la banca, la devaluación salarial, los recortes en las prestaciones por desempleo, en la ley de la dependencia, el deterioro de la sanidad, de la educación y de otros servicios públicos y un largo etcétera de retrocesos sociales,de pérdidas de derechos que serían prácticamente imposibles de imponer de no ser por ese ariete formidable de los mercados y la prima de riesgo.A alguno está explicación le puede parecer un ejercicio de teoría conspirativa de la historia,pero la verdad es que existen otros ejemplos ya probados que le dan verosimilitud.El más contundente es que hace poco más de un mes siete de los más grandes bancos del mundo(Deutsche Bank, Societé Genérale,JP Morgan,Citigroup entre ellos) fueron condenados a una multa de 1.712 millones € por manipular el Euribor desde septiembre de 2005 hasta agosto de 2008,estafando miles de millones de € a sus clientes para engordar su cuenta de resultados.Pero es que no es el único caso, la Comisión Europea está investigando posibles manipulaciones en los mercados de divisas y en el de seguros de impago de deuda soberana de diferentes países de la Unión por los grandes bancos privados.Y la sospecha es lógica:si los bancos lo hicieron en estos mercados,si actuaron como un cartel poniéndose de acuerdo para manipularlos,¿por qué no lo iban a hacer en el mercado de la deuda pública, con la ganancia asegurada al contar con la complicidad de los reguladores europeos?"
Manuel Lago,economiste del gabinet confederal de CCOO.
I ara tú ens vol fer creure que a este li preocupa Europa?
Encara que amb el comentari d'abans ja t'hauràs donat per contestat, anònim de les 20:42, dir-te que per a ser rencorós algú t'ha de fer mal, i és el cas que tú i alguns altres que aneu de víctimes encara no teniu prou categoria per això.
EliminarCom m'has caigut bé t'en dedique una altra, esta de Pablo Iglesias, el de Podemos:
"Mario Draghi, que preside el BCE, no se nos olvida que era el representante en Europa de Goldman Sachs y asesoró a Lucas Papademos, presidente del Banco Central de Grecia, para que falseara la contabilidad."
Per lo que dius de Gandia,ja està montà la Fira?
Respecte a l'article del senyor Lago sols s'evidència que, per desgràcia, confirma lo que jo sempre dic dels economistes: que molts sols són capaços d'explicar el que ha passat, i de vegades ni això. Per això hi ha tants pocs economistes que hagen triomfat en els mercats.
EliminarLa prima de risc no és una dada exacta resultat d'aplicar un diferencial entre passius i actius d'un pais i la seva capacitat de pagament. La prima, com qualsevol producte cotitzat, és el resultat de la percepció de milers i milers de partíceps en el mercat que es menegen PER EXPECTATIVES. Si fora una ciència exacta cada any s'agafen els balanços de cada pais i pa tu 189, per a tu 289 i per a l'altre 18. Té raó Lago en que la nostra deuda sobre el PIB és més alta que fa uns anys (ja estem quasi en el 100%, en part per culpa d'una classe política incapaç de retallar despeses, duplicacions públiques i prebendes adquirides) però l'entorn econòmic és diametralment diferent al de fa dos anys. Hui hi ha més confiança en la recupeció, hi ha liquidessa abundant en els mercats i inversors decidits a posar diners en Espanya. Per tant les institucions que deixen diners al nostre pais demanen menys interés perquè tenen l'expectativa positiva de que els van a tornar els diners. Que no hauria de ser així. Això és altre tema. Però les coses funcionen com t'ho he dit.
Saps com acabarien les nostres dependències dels mercats? No demanant-los diners. Però mentre Espanya gaste 430000 milions a l'any i n'ingresse 390000 seguirem depenent dels dimonis amb cua. I la prima marcarà lo que diguen els informes de les institucions i fons d'inversió que ens deixen els diners. Tan simple com tot això.
Les dependències dels mercats no acaben nomes no demanant-los diners, els encarregats de controlar-los des del punt de vista dels ciutadans son els politics, i han fet tot el contrari: beneficiar-los per obtindre beneficis propis. Simptomàtic que es bescanvien tants càrrecs politics-financers-empresarials, canta una mica massa. El politic mai es irresponsable del que passa entre els mercats i els estats, i el poble no pot deixar tot el poder en la casta politica que l'enganya i el ven als mercats. No es tan ximple com les primes,dèficits i PIB, sempre que eixos numeros ens els conten els interessats (politics i buròcrates venuts,financers voltors i patronal que nomes es preocupa de les multinacionals).
EliminarAixò és fals. Mario Dragui era alt executiu quan Goldman Sachs estava assesorant al Banc Central Grec . És com si jo acusara al ministre De Guindos (ex-alt executiu a Europa de Lehman Brothers) de la fallida del banc nord-americà, o al mismíssim Manuel Lago (economiste de CCOO) dels fraus dels ERE a Andalusia o Madrid. Eixes afirmacions destilen, altra vegada, molta demagògia i un populisme bàsic que busca l'aplaudiment fàcil. Eixa afirmació és falsa i tant Pablo Iglesias com l'amic Karl ho saben.
ResponderEliminarEs veu que la wiki tambe es una mentidera:
ResponderEliminarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Draghi
Llegiu l'aspartam que rotula "Carrera internacional i paper a Goldman Sachs" on torna a dir que assessora a Kostas Karamanlis sobre la ocultació del frau grec que provoca la crisi a aquell pais.
Es veu que Pablo Iglesias tambe te ma a la wiki perque diguen el mateix que ell.
Tu en quines fonts t'assabentes? Intereconomia? TVE? ABC? BCE?
Tambe saps que no val la comparació que tu fas, un economiste d'un partit politic o sindicat no executa cap politica, pot opinar o defendre, pero Draghi ni De Guindos eren peridistes ni botones de les financeres, sino personatges influents i executius en molta part de la crisi que van urdir des del sistema politic-financer que tenen montat.
De populisme i demagògia,poca. T'aconselle que recolces els teus arguments amb algo mes que difamar els contraris. No et veig mai cap enllaç ni cita de ningu que sàpiga del tema, es veu que tu saps mes que tots els economistes junts.
Jo si et done mes enllaços:
http://www.lavozdegalicia.es/noticia/economia/2012/08/03/hombres-goldman-sachs/00031344013242897832665.htm
http://www.upv.es/contenidos/CATIERRA/info/economia.pdf
http://www.eitb.com/es/noticias/economia/detalle/777207/monti-draghi-papadimos-banqueros-goldman-sachs-poder/
No estan massa triats,es veu que tots tenen clar qui son estos senyors menys Gekko.Aixo es considerar-se un ultraliberal fidel a la causa. I la causa consisteix en enganyar als pobres per fer-me jo mes ric. Alguns, d'aixo en diuen ser mes llestos, altres en diguem altres adjectius menys benevolents.
Qüestió d'opinions. Els adjectius que tu pugues guardarte m'importen tres pepinos, la veritat. Porte massa temps clavat davant l'ordinador mirant gràfics, guanyant i perdent diners per a tindre que recórrer a la wikipedia per donar validessa als meus arguments. El que dic jo és la veritat i ja pots posar-me dos mil enllaços més perquè seguiré pensant el mateix. Les coses funcionen com funcionen, ens podrà agradar més o menys però el món funciona així.Si tu i tots els periodistes grogencs voleu agafar a Dragui com el cap de turc de tots els vostres mals hem sembla bé. Però per molt que s'inventeu pel.lícules més o menys interessades els problemes seguiran ahí.
ResponderEliminarDragui la setmana passada, vos agrade o no, va prendre decissions valentes que milloraran la qualitat de vida dels europeus. Això és el que a mi m'importa. De totes formes com el temps ho cura tot vorem si tu téns raó o la tinc jo. Al final la demag`gia teva o meva sols pot durar uns mesos. La realitat deixarà a cadascú al seu lloc.
Per cert, per a qualsevol que vullga escoltarme, comprei actius financers indexats a la lliura esterlina. A cap d'any es feu una cervessa a la meva salut.