Editorial : MÉS DE CÉSARS

Sabeu que a nosaltres el senyor Rús no ens cau gens, però gens, bé : Més be al contrari, tant com a persona amb el seu estil xulesc, faltón, quasi quasi de mató de barri , ni el polític, similar al personal però a més amb polítiques equivocades com és tota la política en general del PP i la de Diputació de València en concret : Sòls cal recordar la darrera denùncia del tren turístic fet en este mateix blog, entre altres aspectes que no ens agarden d'este ens administratiu i polític, i del cap que l'impulsa senyor Alfonso Rús. 

Però aplicant el dit que solem aplicar, ahir mateix sense anar més lluny, de " al César lo que és del César " , reconeixer-li a este senyor una virtut, i que és el que almenys parla en valencià quant les circunstàncies li deixen i sense ningún complexe, no com la seua companya senyora .

I així ho poguerem comprovar de nou, no és la primera vegada, en el discurset que va fer diumenge en el Monestir agraïnt el rebre el premi de la UNESCO, el qual va fer primer en la nostra benvolguda llengua valenciana i amb tota extensió, i després d'una forma més ressumida en castellà, mentres que la llengua que va predominar, algo normal però amb un "però", en la resta dels discursos va ser el castellà. 

I el "però" és que el discurs principal es va fer en italià i castellà i varen excussar sense gens d'arguments fonamentats fer-lo en valencià i això que és la llengua que altre ponent també va ussar al llegir la seua ponència, pel qual entenem que es llengua ussada i reconeguda en estos actes : Ai si arriven a estar en Catalunya, la xiulada no els havera deixat ni obrir la boca, si no es que els haveren "corregut a gorrades", és un dir, que conste, però els valencians callem i traguem ... i la nostra llengua sempre per baix d'altres, "casualment" no es mai al revés.

I per això es de agraïr i de reconeixer que el senyor Rús si li pegara la volta a esta malaïda costum i fera el discurs primer i principal en valencià, el de Estellés i el de Xavier Casp, i així li ho reconeguem, però no sense recordar-li a este senyor que la llengua es tant la del primer com la del segon , pel que eixes animalades que amolla per la seua boqueta atacant als que no pensen com ell en, entre altres, el tema de la llengua, se les guarde si realment vol ser mereixedor, nosaltres sabeu que creguem que no, d'este premi de la UNESCO .