ELECCIONS EN LA SIUM, entrevista a Vicent Gregori

Amb motiu de les eleccions a la Junta Directiva de la SIUM de Tavernes de la Valldigna li hem fet una entrevista a Vicent Gregori, un dels candidats a la presidència de la Junta Directiva. Les votacions seran el dijous, 19 de juny, des de les 16:00 hores a les 21:30 hores.

Vicent Gregori: “La il·lusió de la meua vida era tocar en una banda com la de Tavernes, no presidir-la”

La primera pregunta quasi és d’obligat plantejament:

P.- Per què et presentes com a candidat a la presidència de la Junta Directiva de la SIUM?

R.- Perquè crec és la millor manera de contribuir a millorar el funcionament i resultats de la nostra societat. El fet de ser candidat a la presidència és circumstancial. De vocal, càrrec al que aspirava inicialment, la meua aportació i dedicació, en el cas de que la nostra candidatura obtingués la confianza de la societat, hauria estat la mateixa: plena.

P.- Què vols dir? Que al principi no anaves de cap de llista?

R.- Inicialment anava de vocal. De fet, no he sigut promotor de la candidatura, vaig decidir formar part d’ella una setmana abans del dijous, 22 de maig, dia de termini per presentar candidatures. En la reunió del dimarts, 20 de maig, vaig acceptar encapçalar la candidatura a petició dels companys i companyes, especialment, perquè dispose de més temps ja que sóc un aturat.

P.- Per què es presenteu a les eleccions?

R.- Respostes a eixe per què ni ha moltes però, en definitiva, la nostra voluntat i il·lusió és millorar la societat musical en tots els aspectes.

P.- En què es basen les vostres propostes?

R.- Principalment es basen en tres pilars fonamentals: els músics; l’Escola d’Educands i els socis els quals, volem dinamitzar-los, definir-los i potenciar-los individual i col·lecivament. La SIUM, al meu parer i del meus companys i companyes, es troba un poc enquistada i necessita una bona actuació de millora. Un exemple: imaginat un iot (yate) de gran luxe, com considere és la SIUM, que fa temps el vas adquirir però, pels motius que siga, a mesura del temps has anat deixant-lo un poc de banda fins el punt de trindre’l ancorat al port i té falta de: canviar peces del motor; dotar-lo d’aparells de navegació, comunicació i esbarjo d’actualitat; pintar-lo dins i fora; canviar l’aspecte intern i extern de la nau; reparar desperfectes provocats per l’ús i pel pas del temps, etz., és a dir, rentar-li la cara i posar-lo al dia. Això és el que pensem necessita el gran vaixell de la SIUM.

P.- Quina és la teua vinculació a la SIUM?

R.- La meua vinculació a la SIUM va començar des que vaig matricular el meu fill a l’Escola de Música, (tenia 6 anys aleshores). Després vaig matricular la meua filla. L’un toca la percussió i l’altra el violí. Quan el meu fill va ingressar a la Banda Simfònica, (tenia sols 10 anys) l’acompanyava les nits d’assaigs. Em passava totes les sessions de treball segut a la cadira escoltant-los. Sovint pensava en l’oportunitat i sort que tenia el meu fill i que jo no havia tingut: tocar en una de les millors bandes del nostre país, una banda què, quan era adolescent, havia pogut escoltar al meu poble, als Festivals de Festes de Tavernes i a la Plaça de Bous de València amb motiu dels certamens junt a músics majors de la banda del meu poble, una bandeta menuda i que interpretava el que podia. La il·lusió de la meua vida era tocar en una banda com la de Tavernes. Mai havia imaginat encapçalar una candidatura a la Junta Directiva, ni molt menys presidir-la si, finalment, els socis ens atorguen la seua confiança. Fa uns quatre anys, no sé molt bé perquè, un professor de l’Ecola de Música, Pepe Castelló, es va oferir iniciar-me en el contrabaix, un instrument que havia adquirit feia més de vint anys i que no havia pogut aprendre per motius laborals i de temps. Després, un altre professor, que viu i treballa fora del poble, Emilio Franco, em va donar unes altres sessions. Amb això, com se sol dir, matava dos ocells d’un tret: tocar a la Banda i també a l’Orquestra i així podria acompanyar els meus fills. Fa un parell d’anys, la meua dona va inciar els seus estudis musicals  en l’especialitat de trompa.

P.- Llavors, ets un músic de tota la vida que veu acomplit un somni però, tens experiència en la gestió d’una societat?

R.- Per a mi, si que és un somni acomplit tocar en la Banda Simfònica de la SIUM de Tavernes de la Valldigna però, no tinc cap experiència en la gestió de societats musicals com a component d’una Junta Directiva. Ara bé, coneixements i ganes per fer-ho crec que si. De fet, sóc titulat en Gestió Cultural per a Societats Musicals per la Universitat Jaume I de Castelló. És una figura creada per la FSMCV (Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana), afavorida per les Diputacions Provincials i assumida per la UJI a la fi de facilitar a les SS.MM. del nostre país, la seua gestió i finançament davant els temps que corren i venen. Les ajudes institucionals cada dia minvaran i les societats musicals del País Valencià han arribat a un punt, sobretot les més grans, que necessiten de gestors amb certa preparació.

P.- Em sorpren. Pensava que ja eres directiu de la SIUM perquè t’he vist presentant concerts i organitzant diferents coses. Cóm és això?

R.- Cert. No he sigut mai directiu de la SIUM, sols he estat un col·laborador en tot allò que m’han demanat i he pogut, tot i havent-me presentat, a finals de 2010, quan feia un parell de mesos que s’havia constituit la Junta Directiva que ara cessa, amb un projecte de gestió per a la SIUM que va ser desestimat per no poder fer front a la despesa, negativa que vaig aceptar però no entenia ja que la Diputació de València, mijantçant la campanya Retrobem la Nostra Música, se’n feia càrrec del 75% del meu sou el primer any; del 50% el sogon any de contractació i del 25% el tercer any. Un altre, davant això, hauria optat per apartar-se però jo no podia fer-ho: eren molts els motius pels quals havia d’ajudar la SIUM.

P.- Per acabar. Què esperes?

R.- Espere que la SIUM es pose al dia i torne a adquirir el pes social que li correspon, bé siga amb l’aportació de l’equip de persones voluntarioses i il·lusionades que encapçale o bé amb l’altra opció. El que em preocupa és la societat de la què sóc part jo i tota la meua família.

P.- Moltes gràcies per atendre’m.

R.- Gràcies a tú. És la primera vegada, en la meua vida, que sóc l’entrevistat i no l’entrevistador.

Este blog es va ficar ahir en contacte amb un destacat membre de l'altra candidatura, oferint-li estes planes per al que consideraren, i fins el momnet no hem rebut resposta alguna.