jueves, 2 de mayo de 2013

EDITORIAL : Desnordat

Me preguntaba un comentarista habitual trás leer mi editorial sobre la urgencia para mí de que el Psoe elija a un nuevo líder que aporte algo nuevo, quién para mi es en estos momentos esa persona que traiga algo de ilusión y esperanza a los españoles, y le contesté que lamentáblemente nadie .

Tenemos por un lado a un Rajoy que a mi parecer yá no sabe por dónde tirar y está yendo como hizo ZP en sus últimos años, a salto de mata, parcheando , con una credibilidad nula al haber traicionado todos sus principios , trás lo cual debería de haber convocado elecciones y exponer que es lo que propone como salida a esta crisis, sin engaños, y que cada español decida con conocimiento de causa .

Por otro, Rubalcaba, responsable por su cargo de vicepresidente de la nulidad de gobierno que nos ha llevado o al menos a coayudado por acción o inacción a la que está cayendo, y que ahora dice que él sabe como hacer para salir de la situación : ¿ Y porqué no lo hizo en su momento ? . Por lo tanto, credibilidad bajo cero también .

Las alternativas :

Un partido marxista , incompatible pués con el régimen capitalista liberal del que nos hemos dotado los europeos, además de para mí también con nula credibilidad cuando consiente con tal de mantener el poder el asunto de los ERE'S de Andalucía y se alía con gentuza como el señor Beiras en Galicia, que no sólo se permite "agredir" al Presidente legítimo de los gallegos sino que además le califica como narco-presidente , con el aplauso de sus socios comunistas . Y ya mejor no hablemos de su silencio cómplice en Euskadi o su indefinición premeditada en Cataluña .

Si analizamos UPyD nos encontramos con un partido "transversal " según sus estatutos, es decir, " ni chicha ni cansalá " y así cabemos bajo su paraguas todos los que convenga, sean de derechas , izquierdas o mediopensionistas , y que tiene una líder atractiva y poco más : Sólo tenéis que ver las metidas de pata reiteradas de su representante por Valéncia, el señor Cantó, al que en mala hora ayudé a conseguir su escaño . Así que de este partido se puede esperar de todo en todos los sentidos, pues no tiene un programa claro y específico y que oriente en que sentido ideológico se van a mover delante de una situación económica .

¿ Que queda pués ? De momento a nivel nacional poco más y a nivel autonómico una coalición nacionalista-marxista ( supongo, al menos sus socios de Iniciativa si lo son o lo eran ) y por lo dicho en referencia a IU , nada viables como alternativa en una Unión Europea como la que nos hemos otorgado libremente los europeos . 

Por desgracia a los que estamos como yo, desnortados por todo lo dicho, sólo nos queda el voto en blanco, pero nunca  la abstención pues esta es gran enemiga de la democracia . El problema es que cuando hay una gran abstención al final gana esa minoría fidel que siempre tienen los grandes partidos y que les vota caiga quién caiga.

Así que por mi parte , de momento y para tratar de evitar el tener que abstenerse y que gobiernen los elegidos por un minoría, voy a seguir los pasos de esas dos formaciones a las que he dado voz últimamente, Centro Demorático Liberal y la en fase de constitución Centre Democràtic Valenciá en las que tengo a algunas amistades militando, a ver si me convencen y evito esa alternativa pero tampoco nada buena para la democracia que es también el voto en blanco .

Em preguntava un comentarista habitual després de llegir el meu editorial sobre la urgència per a mi de que el Psoe trie a un nou líder que aporte quelcom nou, qui per a mon és en estos moments eixa persona que porte quelcom d'il·lusió i esperança als espanyols, i li vaig contestar que lamentáblemente ningú . 

Tenim per un costat a un Rajoy que al meu entendre ja no sap per on tirar i està anant com va fer ZP en els seus últims anys, corrents, parcheant , amb una credibilitat nul·la a l'haver traït tots els seus principis , després de la qual cosa deuria d'haver convocat eleccions i exposar que és el que proposa com a eixida a esta crisi, sense enganys, i que cada espanyol decidisca amb coneixement de causa . 


D'un altre, Rubalcaba, responsable pel seu càrrec de vicepresident de la nul·litat de govern que ens ha portat o almenys a coayudado per   acció o inacció a què està caient, i que ara diu que ell sap com fer per a eixir de la situació : perquè no ho va fer en el seu moment ? . Per tant, credibilitat sota zero també .


Les alternatives :


 Un partit marxista , incompatible perquè amb el règim capitalista liberal de què ens hem dotat els europeus, a més de per a mi també amb nul·la credibilitat quan consent amb tal de mantindre el poder l'assumpte dels ERE'S d'Andalusia i s'alia amb gentola com el senyor Beiras a Galícia, que no sols es permet "agredir" al President legítim dels gallecs sinó que a més li qualifica com a narco-president , amb l'aplaudiment dels seus socis comunistes . I ja millor no parlem del seu silenci còmplice a Euskadi o la seua indefinició premeditada a Catalunya . 


Si analitzem UPyD ens trobem amb un partit "transversal " segons els seus estatuts, és a dir, " ni absoluta ni cansa-la " i així cabem davall el seu paraigua tots els que convinga, siguen de dretes , esquerres o migpensionistes ,  i que té una líder atractiva i poc més : Només heu de veure les ficades de pota reiterades del seu representant per València, el senyor Cantó, a què en mala hora vaig ajudar a aconseguir el seu escó . Així que d'este partit es pot esperar de tot en tots els sentits, perquè no té un programa clar i específic i que oriente en que sentit ideològic es van a moure davant d'una situació econòmica . 


Que queda doncs? De moment a nivell nacional poc més i a nivell autonòmic una coalició nacionalista-marxista (supose, almenys els seus socis d'Iniciativa si ho són o ho eren) i pel que s'ha dit en referència a IU , gens viables com a alternativa en una Unió Europea com la que ens hem atorgat lliurement els europeus .


Per desdesgràcia als què estem com jo, desnordats per tot el que s'ha dit, només ens queda el vot en blanc, però mai l'abstenció perquè esta és gran enemiga de la democràcia . El problema és que quan hi ha una gran abstenció al final guanya eixa minoria fidel que sempre tenen els grans partits i que els vota caiga qui caiga. 


Així que per la meua part , de moment i per a tractar d'evitar l'haver d'abstindre's i que governen els triats per un minoria, seguiré els passos d'eixes dos formacions a què he donat veu últimament, Centre Demorático Liberal i la en fase de constitució Centre Democràtic València en els que tinc a algunes amistats militant, a veure si em convencen i evite eixa alternativa però tampoc res bona per a la democràcia que és també el vot en blanc .

4 comentarios:

  1. Enrique, quant es fa una exposició de les opcions polítiques a la ciutadania deu ris d'anar mes en compte de no usar termes amb intencions de menyspreus com la de "marxista". Es com si jo generalitzara, diguent-los al PP de feixistes.
    Tampoc em sembla be catalogar de violent un diputat que pega dos puntades a la taula i li diu a cadascú el qu es. Saps que Feijoo repartia subvencions al seu amiguet del iot mentre este traficava i no eren caramels?
    Voldria haveres parlat en positiu cap l'esquerra, i en compte d'anomenar els ERE d'Andalusia (que son dels neoliberals del PSOE) anomenar es qui fa costat al carrer com el 15-M i amb propostes per al treballador, com fa Anguita, Cayo Lara o a València Mònica Oltra. Crec que si no ho fas es per predisposició partidista, que quan es fa en negatiu es pot fer fins i tot sense partit.
    De les opcional que planteges crec que seria igual que votarem al CDL, CDV com al CCC, al menys en este últim deprens allò i et donen un títol.
    Esta vegada, en lo únic que estic d'acord amb tu es que sembla millor o mes pràctic votar en blanc que no anar. Sempre et quedarà l'opció d'algun partit ecologiste o humaniste.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No se d´ on deduixes tú que jo use eixa definició de marxista amb menyspreci, es una ideología concreta a la que ells no sols no renuncien sino de la que es troben ben orgullosos. I jo la he utilitzat com a contraposició al lliberalisme que mana en esta UE nostra i que per tant es oposadament contrari als postulats comunistes, i per a fer constar que per això si volem seguir en dita Unió no puga ser esta opció la majoritaria, es contraproducent . En quant a la violència, per a mi ho es un acte com el d'este o qualsevol senyor que no respecte les mínimes normes de convivencia i entre estes no està el pegarli patades al escò d'un altre perquè no pensa com tú , encara vaja fet algo ilegal, això al jutjat, mai la justicia per ú mateix, tornariem al salvatge oest .
      Per altra part, no tinc perquè ni crec ho he fet, parlar ni bé ni mal de l'esquerra, la dreta o els del mig, simplement constate veritats .

      Eliminar
    2. Ahir mateixa, en la manifestació de l'1 de maig, hi havia determinats grups ondejant la bandera comunista i cantant la Internacional. Per mi perfecte. I Cayo Lara recentment ha dit que per a ells el mur de Berlín ací encara no ha caigut. Ells són marxistes i "a mucha honra". Pues molt bé. Mentre accepten les regles del joc perfecte.

      Eliminar
  2. Tristement quan uno està en l'opossició té molt clar el que ha de fer. Però quan s'entra en la Moncloa apareixen els "pajaritos", són una espàcie de cohort que es passen el dia diguent-li al Prsesident: "no conviene hacer esto porque molestamos a esos, no conviene hacer aquello porqué molestamos a los otros, hay que saludar con el pañuelo porque hay una encuesta que dice que el 95% de los españoles le gusta saludar con el pañuelo...." al cap de tres mesos el Prseident de torn ja ha perdut la noció d'on està, del que és i del que preten fer.

    En la meva opinió fan falta polítics de raça, amb personalitat i sense complexos. Es fa el que ú creu que s'ha de fer amb totes les seves conseqúències. Però amb la veritat per davant, fent allò que s'ha promés caiga qui caiga.

    ResponderEliminar