PER DAMUNT DEL COLORS I LES IDÉES LES PERSONES

I huí ens ha deixat una gran persona, en lo físic i en lo moral,  que compartía plénament esta premisa, la del nostre titotlar.

I per això no vullc com a editor del blog, com a particular que el va coneixer personal i professionalment , i com a adversari però  mai enemic, polític , deixar de dedicar-li unes línees , i deixar que sigau vosaltres, estimats lectors, els que si voleu en deixeu altres, perquè sabem que molts amics de persona i de idées de Carles ens seguiu i ací estem oberts a tots , sense mirar, com ell, ni color ni idées, primer les persones . 

Jo vaig coneixer a Carles per mig del bàsket, en el que ell ha participat des de sempre actívament i del que jo soc modest seguidor però en el que teníem bons amics comuns que ens relacionaren . 

Després el tingué com a client i tinguerem un xicotet desencontre per una actitut seua que jo considerà no adecuada, però sobre la que va tindre la hombría de reconeixer la seua falta , quasi segur que inconscient, i demanar-me disculpes , i això el va fer de cara meua més gran .

I l'he conegut políticament des de dos punts de vista del valencianisme polític que començaren seguent ideológicament antagònics , però que no per això va significar mai que no ens respectarem personalment i mantinguerem la mateixa relació de sempre , no estreta però sí cordial i sempre amistosa , tant amb ell com amb Raquél .

Per tant , com a editor li vullc rendir homentage a una persona que s'identificava amb els nostres principis del titolar del article, com a particular li vullc donar una forta abraçada a tots els seus familiars i amics, i entre ells al club de bàsquet Tavernes , però especialment a la seua companya Raquèl, a la seua filla Joana i al seu sogre Miguel . 

I com a repressentant polític a la seua familia política, Bloc-Compromís, que també estarà tant i tant apenada perquè Carles era per a tots i de segur algo més que un mer company de política . 

Descansa en pau, Carles, i que la teua i la meua ideología, reflexada com dic en el titolar, triomfe sobre la intolerància a cada vegada més pressent per desgràcia .    

Signat, Enric Estruch i Ferrando . .