No hi ha bé , ni mal que cent
anys dure. Al final, clar, hem de plegar. Com li ha passat a este senyor del
basquet, posat a la política, a la política esportiva local... Posat a la
política pel malestar, els excessius transtorns que li provocava esta trista
societat.
El seu anàlisi li solíem demanar,
i el teníem de sempre per encertat. Tot i que, moltes vegades que li
preguntàvem ens contestava callant. Era un home d’acció . Ens deia que ho jugàvem
fort en açò de la política o no calia entrar.
Sempre ha estat al costat nostre, tot i no estar d’acord en moltes
coses.
Tenia el seu geni, i el
tranquil·litzava la seua pròpia solitud. El geni se’l sabia aguantar sempre pel
bé comú del partit on estava treballant.
Era en realitat el nostre solitari defensor com difícilment en trobarem
altre igual.
Com he dit, més d’una vegada ha
fet d’home propaganda, com en la darrera campanya de Jordi Juan,- recordem -, i ha anat davant de tots pel mig
del mercat. Sense vergonya, amb el seu senyoriu - planta alta, mirada penetrant, la seua raó i
lleialtat . “ Que més dona , si tinc una gran part de veritat “.
Per a nosaltres, i la nostra
edat, ha estat com un cometa passatger, que per un accident estrany de la vida
que anomenen malaltia, ens l’ha furtat. Tant llarga que eixa traïdora ha estat,
ens deixa, encara, com si no ens haguera deixat. Com si no ens haguera dit
Adéu!! Per això ací està... ahí, allí, allà....... Ací està.
I en la cara de Raquel, Rosa,
Miquel... sempre el vorem reflectit..
Si a tu : Carlos Pellicer Vercher....
Un abraç fort de totes estes
persones, que ens han votat... Per tu, treballant de valent, hem guanyat. Anem.
Jaume , 23 de maig del 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario