Article d'opinió, RÈQUIEM A TAVERNES

                    Rèquiem a Tavernes

La ciutat de Tavernes, per petita o gran, avui és el centre dels nostres sentiments. T`haurem, ciutat meua,  de donar el condol per una persona que ha mort. Una persona teua, com quasi tots els dies passa, però avui és Carlos Pellicer. Un cor volcat a la llibertat, solt i lliure, que no ha parat fins que les reixes de la mort han pogut amb els seus pulmons, no amb el seu cor. Un cor gran i amb ideologia, una ideologia centrada en el benestar de la gent: no fer patir a ningú. Per això era metge. Metge de primer auxilis. Els primers que ens poden salvar la vida.

 Ploren  les pedres  de la ciutat, ja que les persones sensates i emociaonades ja plorarem i molt en el seu homenatge dels clubs esportius de la ciutat. Quan necessitava ja  ajuda, va pujar i amb paraules entretallades ens va donar gràcies a tots i em va dir que ens volia. Ja abans havíem sabut de la seua cruel, llarga, cerril enfermetat,  quan és va presentar per Compromís en les passades eleccions i el vàrem sentir parlar. Qui sabia sempre que dir, no li eixien les paraules. Varem escoltar  el nostre cor com ens anunciava que alguna cosa trista, dolenta, li passava al nostre benvolgut Carlos. Ens assabentarem que el seu cor no pararia però  si que  els seus pulmons deixarien d’alenar al nostre costat. Ens va doldre per desesperança.

¿A que no hi ha dret?

Un home important per a nosaltres ha mort a Tavernes, no queden llàgrimes, les hem soltades en vida, tantes com ajuda ha tingut de Raquel, Joana, Helena, Paula ,Vera i Rosa. Li han ajudat en tot, com a dona, pare i germà. Pots estar contents dels teus, Carlos. Però per estar ben cuidat,  per estar en companyia del teus, no per saber que anava a passar-te, que com a metge ho sabies,  podem deixar de dir que em tingut un important  accident.  Però no et preocupes, que amb els que som com tu, en la teua memòria , tornarem alçar les banderes de la revolta, ara a ritme de jazz. I com tu feies, sense massa paraules amb un somriure.

Sabem que com la vida estem destinats a nàixer per l’alba i morir per la nit. Però com un eclipsi mortal ens ha tallat el dia tant llarg. Eixe dia que deiem que areglariem les coses. Avança’t, espera’ ns  tenim l’eternitat per a lluitar.

Llarga vida a Carlos Pellicer Vercher. La jacaranda del cementeri ens recordarà que fou per maig quan la primavera  -   prima Vera  - rebenta quan rebérem l’esperada desgràcia.    

             

Que sols ens quedem, déus de la mort!! 

Jaume Talens