És el qué dessitjà el ja ex-regidor popular Salva Ferrando en la seua despedida , en tal d'arrivar al màxim consens polític . I així ho han demostrat tant ell ara, com abans Vanesssa Martí , o Carmen Canet també ara en el tema de la proposta contra l'avantprojecte de llei del avortament i abans amb la moció de censura .
I també havera segut fàcil per a Carmen el votar a favor seguint les directrius del seu partit i en contra del seu criteri personal com a reconeguda catòlica en el tema de l'avortament , ó per contra no haver-se arriscat a una demanda personal per prevaricació al paralitzar una moció de censura qué ella creía personalment no era adecuada , evitant-se possibles complicacions amb això i deixant qué, com ha pasat al final, decidira un jutje .
Però no , en els tres casos ha prevalescut la persona/el ciudatà per damunt del polític, s'ha impossat la dignitat d'aquell que no està en política per a viure de la "sopa boba" si no per a servir al seu poble i als seus conciutadans i qué per tant renuncía al seu càrrec en uns casos al no poder atendre degúdament la seua tasca , ó vota en conciència en altres .
I això és d'agraïr en estos temps en qué tant poc es predica amb l'exemple i en qué majoritariament s'aguanta per damunt de tot la cadira i sòls es dimitix, generalment també, quant un procés inicial s'inicia o una sèntencia judicial així ho impossa , per pressions polítiques per interés de partit , ó quant l'escandal per la seua actuació es jà clamorós : Excepte el Papa Bendicte , pocs en coneguem que siguen tant cabals i honrats per a fer-ho, així i tot es perjudique als demés .
Així qué enhorabona als tres i que cundisca l'exemple a tots els nivells .
Tres matitzacions a l'article, Enric:
ResponderEliminarSobre Salva Ferrando no el conec a fons i menys la seua cursa politica, pero conforme semblava que no estava en politica per acabar visquent d'ella, es molt mes coherent apartar-se aprofitant la incomoditat que suposa actualment defensar el PP i les seues propostes. Si a mes a mes es a canvi d'una millora en el treball, no hi ha color.
Per segona, dir que Carme Canet no pot trair cap partit seu com que no en te i es "independent". I ho pose entre cometes perque es deu a la seua pròpia ideologia personal ( crec que moderadament progressista) amb la qual ella s'obliga a ser fidel al pacte de govern tant amb el Bloc com amb el partit pel qual concorria, pero no tant com per a no discrepar en res, encara que siga en veu baixeta o amb bones maneres. La gran diferencia es que ella no ha de cuidar-se tant com que no pot demanar res ni donar comptes a cap partit el dia del demà. Els demés, la majoria, si.
I per tercera, raó portes amb l'exemple amb el que predica l'actual Sant Pare, pero com que no es sols un representant mes de la seua associació, sino el principal, jo li demanaria que fera be la seua feina i posara l'esglesia ja al S. XXI en quant a modernitat, democràcia, justícia, i sobretot defensa del pobre i del ignorant, que ja va següent hora.
Perque sino, al final, tot ple d'Obames i tot continua igual.
Discrepe. Carmen Canet sabia que tard o pronte estant en el PSOE tenia que xocar contra els interesos del "sant patro" on treballa, un col·legi religiós, si és veritat com han dit els seus companys o associats de partit que es va abstindre per qüestió laboral.
ResponderEliminarNo és de rebut tampoc que el col·legi no li exigirà res abans, o siga que no es presentara quan es va fer publica la seua candidatura, i ara que li insinue, li deixe caure que cal no entrar en el joc de votacions d'avort.
A no ser que com sempre, l'esglesia o els seus representants, jugue amb tot i ha posat fins ara un ciri a cada costat dels dos poders, a Deu (en este cas, representat el PP) i al dimoni (en este cas al PSOE deixant que Carmen Canet es presente com a candidata).
No sóc qui per a jutjar ningú. Éticament igual puc pensar que ella es deu a la seua ideologia personal que puc pensar que es deu a la ideologia dels votans que la van votar perquè duguera endavant la ideologia del PSOE.
Jo estic més pel segon cas doncs estem parlant d'una actuació política i no privativa del camp personal. Per a mi ha estat una traició als valors que supose prometria defensar del PSOE i en cert aspecte encara que tots callen i parlen amagat, una forma de fer-se l'harakiri polític.