Editorial : A VOLTES AMB ELS DÉFICITS I ELS SUPERÀVITS

Qué conste abans de començar a expossar , que ni som experts en economía , ni menys en hissendes locals, ni ho pretenem ser , per a això "doctores tiene la iglesia " : Sòls pretenem opinar modéstament i obrir debat  , sempre ens deixem aconsellar per qui sap, i si diguem alguna animalada aceptarem de bon gust qualsevol rectificació sempre que siga amb educació , respecte i tolerància  .    

Quede també clar qué felicitem al govern local per haver trencat la dinàmica dels darrers anys de pressupostos irreals tal i com advertía any darrere any la Interventora Municipal , que ens portaven any darrere any a arrastrar déficits per tots els costats . 

Dit açò, passem a, torne a dir modèstament, opinar i opinem que si un déficit continuat no és possitiu , tampoc passa rés si es algo ocassional i motivat, com podríen ser despesses extraordinaries de necessari cobriment per a no perjudicar l'interés públic, o per a cobrir necessitats socials quant en un temps donat, també sempre concret i llimitat, es volen cobrir sense tindre que recorrer a pujades impossitives algunes necessitats també bàssiques .

Ara bé, per contra també conssiderem que un superàvit continu i desproporcionat tampoc es possitiu si la ciutat no compta amb tots els servicis que deuría ( cossa difícilment possible en ningun cas, sempre hi hauràn necessitats a cobrir per a que una societat siga justa i equilibrada ) . I considerem no és just que en tal de aconseguir reduïr deute, es deixen de cobrir eixe tipus de necessitats , salvo que dit deute ofege l' hisenda local o supralocal de no començar a amorititzar "a tota màquina" .

I, quin és el cas de Tavernes ? Considerem estem en un nivell d'endeutament alt però no crític, pel que ens pareix del tot correcte i encertat el que va propossar l'Alcalde en el plenari ordinari de Febrer, de solicitar autorització al senyor Montoro ( per a entendren's ), que ens permeta el aplicar superàvit a inversió i no tot a amortització com preveu la legislació en el nostre cas, salvo eixe permís , donat que Tavernes no té ni de lluny totes les necessitats cobertes, no cal que les enumerem . 

Ara bé, també pensem que es deu d'afinar dins de tot el possible que permeten les macromagnituts en que es meretjen en els pressupostos d'una ciutat com la nostra , amb tant d'imprevistos possibles, per a que els possitius superàvits siguen el més ajustats possibles, i que les quantitats dispossables s'invertisquen en tot el possible cobrint "a priori" i no "a posteriori" dites necessitats , o es rebaixe la pressió fiscal si es que estàn, difícílment ho vorem mai com hem dit, cobertes totes elles.

Es a dir, superàvits sí però en la seua justa messura , perquè estalviar retallant o mantenint una pressió fiscal alta per a obtindrel's el més gran possible mentres queden necessitats per cobrir, no ens pareix posssitiu , salvo casos extrems d'endeutament com hem assenyalat també que requerisquen d'amortitzar urgenment.    

I dit tot açò, preguntem :

Penseu que el superàvit anunciat en Tavernes en el 2103 és equilibrat o ha segut desproporcionat ? 

Penseu que es deuría amortitzar el capital sobrant o invertir-lo ?  Si penseu que lo segon, en qué?  

Penseu que es deu de mantindre la pressió fiscal o rebaixar-la encara més?. I si penseu que sí, perquè ? .  

Teniu la paraula , sou qui pagueu i diuen que qui paga mana .