Nota de premsa d'ESQUERRA UNIDA, ENTREVISTA A EDUARDO BONONAD

“Hem heretat un poble i un Ajuntament en fallida econòmica, laboral i moral per la mala praxi política dels governants del PP.”

El candidat a l’alcaldia de Tavernes de la Valldiga per Esquerra Unida, Eudardo Bononad, dibuixa una situació econòmico-laboral deplorable i de difícil solució si no s’executen polítiques rigoroses, eficients i eficaces, una situació, com assegura Bononad, producte de la herència rebuda dels anteriors governs del PP que, amb la seua mala praxi política, han propiciat un elevat endeutament municipal i un futur incert davant la impossibilitat de que puguen instal·lar-se empreses i indústries de cap tipus per la falta de subministrament elèctric, una paradoxa si se té en compte que, bé a prop, passa una línia d’alta tensió i existeix el compromís, de l’empresa subministradora d’energia elèctrica, de realitzar subestacions elèctriques per als polígons. El govern de concentració de la legislatura que ara acaba, tot i la bona voluntat dels polítics i la coherència en els pressupostos, assenyala el candidat d’Esquerra Unida, no ha estat suficient per pal·liar aquest paupèrim panorama.

Bononad: “Tavernes viu una situació angoixant que precissa d’una gestió rigorosa, eficient i eficaç però, amb serietat i estabilitat”

“Tot i passant-nos, bé a prop, una línia d’alta tensió, a Tavernes no disposem del subministrament bàsic per facilitar l’instal·lació d’empreses i indústries als nostres polígons.”

“Davant la deplorable situació finançera, el que menys necessita un Ajuntament com el de Tavernes, són polítics a sou. No sóc un polític que viu pel i per al sou i així ho faré, igual que quan vaig ser alcalde de Tavernes.”

P.— Cóm és que torna a la primera línia de la política presentant-se com a candidat a l’Alcaldia per EUPV a Tavernes de la Valldigna, després de tants anys? 

E.B.— Perquè, crec en la meua experiència en la gestió municipal i en el coneixement dels problemes del poble: la quantitat de persones i famílies què, a hores d’ara, passen privacions i angoixa; la paupèrrima i deplorable situació de les finances municipals, etc. Aquests motius i altres com que Tavernes està quasi mort, amb l’indústria quasi desapareguda, la taronja a preus de vergonya i més de 1.600 aturats, m’han encoratjat a afrontar aquest repte i també la possibilitat d’encapçalar una candidatura renovada i amb components joves, el futur de l’esquerra local, amb un projecte enfocat, principalment, en reviure el nostre poble i il·lusionar la seua gent.

P.— No serà, més bé, per impossibilitat de presentar un/a candidat/a més jove?

E.B.— No. Això són conjectures i comentaris interessats dels adversaris polítics. Gent jove en tenim a la candidatura i sobradament preparada. Des d’Esquerra Unida, a Tavernes, fa temps que abogàvem per una gestió seriosa, assenyada i rigorosa com la que vàrem realitzar els anys que vaig ser alcalde i que, els companys i companyes de partit hagen considerat que jo era la persona idònia té certa lògica:  EUPV sempre ha defensat que un poble com Tavernes no necessita cap polític a sou. Així ho vaig fer i així ho faré si torne a ser alcalde. En aquella època, amb el sou que em pagaven les empreses on treballava, es podia viure dignament. Ara, la gent entre 20 i 40 anys d’edat, per aconseguir un sou de misèria, els que tenen sort de tindre treball, es veuen obligats a fer un munt d’hores, així que no es poden comprometre a dedicar-li temps a la gestió municipal.

P.— Cóm afronta aquest repte?

E.B.— Amb molta il·lusió i ganes renovades de servir, de nou, al meu poble, si és que així ho consideren, majoritàriament, els veïns i veïnes.

P.— Quins són els problemes més greus que té Tavernes, al seu entendre?

E.B.— Com ja he comentat, l’atur i la situació de pobresa que pateix molta gent són els problemes més greus i més difícils de solucionar. Cal recuperar les activitats productives de sempre com els magatzems de taronja que utilitzaven molta mà d’obra complementària, o resoldre els problemes de subministrament elèctric al poble. Actualment a Tavernes, si una indústria volguera instal·lar-se al polígon del Golfo, per exemple, no seria possible ja que no es disposa de les subestacions elèctriques bàsiques per a aquest menester, i això és per deixadesa o ineficiència dels nostres governants, més si tenim en compte que això és un compromís adquirit per la companyia subministradora d’energia elèctrica.

P.— Al principi ens ha dit que les finances municipals no estan bé i l’actual alcalde diu que el problema està quasi resolt. Què hi ha de cert en tot això?

E.B.— Els números no enganyen. Nosaltres, malgrat la traïció de la trànsfuga, hem estat col·laborant amb l’equip de Govern per resoldre la situació de fallida que vàrem heretar dels anys de govern del PP. La legislatura que acaba s’ha caracteritzat per pressupostos coherents i raonables a la fi de pagar tot el que es devia, eixir del dèficit insuportable i rebaixar l’endeutament que quasi doblava el que la llei permet. Hem passat d’un 110% a un 91% d’endeutament, però el màxim permés per llei és d’un 75%. A més a més, encara queda un greu problema al que no li han dedicat esforç com són els rebuts pendents de cobrament per valor de 3.942.966 euros d’anys anteriors, i 2.233.594 euros del pressupost de 2014, tot i que a la proposta de 2015 volien passar a incobrables o de difícil cobrament 2.038.792 euros. Eixa situació, amb molts rebuts menuts, és un indicador de que molta gent no pot pagar.

P.— Què pensa EUPV Tavernes dels problemes d’infraestructures pendents?

E.B.— Com la situació que vivim no li va permetre a l’Ajuntament ni finançar-se, ni endeutar-se per a fer inversions, el que cal ara és anar tots plegats, partits polítics amb els veïns i veïnes, a reclamar el que és de justícia: la canalització del riu Vaca, el desviament de la carretera, el subministrament elèctric, etc.

Arribats a aquest punt, convé reflexionem en per què, des d’Esquerra Unida, insistim que l’Estat Espanyol necessita un procés constituent. Doncs, perquè patim un estat mal estructurat, amb poders duplicats o triplicats. Una estructura central superfinançada; unes comunitats autònomes infrafinançades; les diputacions superfinançades i uns ajuntaments infrafinançats. Com els ajuntaments són els òrgans més pròxims a la gent han d’assumir unes despeses que no li són pròpies ja que, qui hauria de fer-se’n càrrec no se’n fa.

Necessitem eixe procés constituent per fer un nou Estat més eficient, més productiu i rendible sense competències duplicades i triplicades, on l’Estat sols tinga aquelles competències que no li han estat transferides a la UE; les comunitats autònomes les que són pròpies i els Ajuntaments les que afecten de prop als ciutadans i, amb criteris d’eficiència, un finançament just per a cadascú.

P.— Quina solució té Esquerra Unida per a la piscina?

E.B.— Abans de res, crear una comissió per a investigar els expedients de concessió tant de l’aparcament municipal com de la piscina ja que, no entenem que hagueren permés aprovar concessions milionàries amb els informes en contra dels tècnics municipals. Amb informes que avançaven el que després va passar, que eixes empreses no tenien capacitat econòmica, ni experiència, ni res. Vergonyós! A més a més, van haver de pagar per avançat, res d’esperar les certificacions d’obra feta. Dóna per pensar malament. I encara volen donar lliçons!

P.— Però, què pot fer-se ara amb la piscina?

E.B.— De moment, esperar que el jutjat i l’interventor del concurs d’acreditors acabe. Com a la vista de les circumstàncies no es trobarà cap empresa que vulga pagar tot el que es deu, refer tot el que està deteriorat, acabar l’obra i les instal·lacions i després intentar explotar la piscina com a negoci, el que vulgarment diríem, —fer el “primo”—, doncs, la cosa pinta malament ja que, com no es facen socis tot el poble mai serà rendible i haurem d’esperar a veure si ens toca l’“euromillones” o enderrocar-la.

L’Ajuntament no té diners per pagar el que es deu, ni pot demanar préstecs per pagar el deute, ni per acabar-la. Supose que, la gent que té intenció de votar-los reflexionarà sobre l’herència que ens han deixat.

P.— Pinta vostè un panorama molt negre.

E.B.— Doncs, és el que hi ha i no he acabat encara. Recordeu quan ens van dir els del PP que l’alta tensió no passaria per la Valldigna? Doncs, ahí la tenim. Va passar, vaja si va passar i… Cóm va respondre el poble? Donant-los majoria absoluta novament. Al plà  2015-2020  de Red Eléctrica Española, Tavernes de la Valldigna no existeix. Per tant, de portar línies d’alta tensió fins la subestació projectada prop de l’estació de ferrocarril, des de la qual eixirien línies de mitjana tensió fins els transformadors dels Pai’s, res de res. Amb la falta de llocs de treball que tenim, si una empresa volguera implantar-se al polígon, no podria.

P.— Amb eixe panorama, què li motiva presentar-se a les municipals? Ànsia de poder?

E.B.— Si hagués tingut ànsies de poder en la meua vida, ja les tindría cobertes. He guanyat quatre eleccions seguides i he estat tres vegades alcalde. A les empreses en les que he treballat he entrat per la porta menuda i he eixit de director, així que, ànsia de poder, no. Simplement, no accepte viure a Tavernes en la situació en la qual ens trobem.