Article d'opinió : ABOCA DE CANO, per Jaume Talens

La publicitat falsa, com el mal detergent ben anunciat, acaba per no ser utilitzat. Millor dit, la propaganda demagògica pot fer canviar de forma momentània el criteri, o bon criteri, de la gent, particularment, quan esta ben presentada i sistematitzada per les televisions. Molt més en els temps que estem vivint.  De totes maneres, com l’exemple primer, les persones intel·ligents,  i els que fan la propaganda ho són també, saben que l’opinió pública acaba  al seu corrent natural.

Farts estem en aquestos moments que les enquestes del CIS ens diguen  el que molesta actualment més a la gent: l’atur i la corrupció. Sabem que van lligats els dos conceptes ja que no hi ha una igualtat d’oportunitats al competir les empreses. Unes empreses són autèntics lobbys que dicten lleis per a tindre camp obert als seus interessos. Els diuen: liberals absoluts de l’economia. Són el que viuen de la llibertat però protegits de l’estat en totes les seus manifestacions. Una cosa com la piscina municipal a Tavernes o el Parquin del Passeig.” La màxima és jo ho faig, i si ix mal ho pagues tu”. Exemple últim el Castor. Són polítics que estan al servei dels grans, de l’oligarquia. I ara anem sabent el perquè hi ha tanta corrupció  i tenen tants diners a l’estranger. 

Com l’aigua i l’oli, la mentida pel temps, l’opinió pública tendeix a separar-la. Ho dic pel binomi que mana i pacta les lleis actuals PP-PSOE, i sens dir a a Europa, “ que sí , Espanya tenen molts imputats però pocs a la presó per culpables, i sí els que protesten  per la situació “. - No es molesten en dir-me la dreta local que no sé els temes d’Andalusia, m’he llegit el Cortijo Andaluz.  Però no em val “y tu más” si no que fem,  i ja.

Continue amb les paraules de Garrigues Walker quan recorda que la gent que ha votat Podemos “poden ser de tot menys incults”. Parlava amb un policia Nacional i es troben malament, el diumenge amb un inspector d’Hisenda que li manen que estiga quiet, en fi, que estes persones tornaran a votar amb ideologia, per supost, però ara impossible, en el que saben i necessiten. Seria importunar certs partits si repetira les seues paraules.

En estes situacions, ix un producte ben presentat el de Podemos per a tot l’estat espanyol amb uns televisió generalista que li dona el màxim suport. Una oratòria bassada amb Dantón, claretat i execució, i un anàlisi social per a la crítica gramcià que ha portat a un grup molt intel·ligent i ben preparart de la Complutense de Madrid a estar al cap per a molts ciutadans que segueixen la política o tenen necessitat de canvis socials a donar-los suport. Amb una base social de la majoria del 15 M.

En estos moments finals d’octubre, més simbòlic, a Podemos  es troben pensatius i assustats, ja que saben que per a la tasca de governar  no cal un gran lider, que també, si no molts grans líders que acompanyen . Ells han escollit la presa del govern, per ser més fàcil. Recorden la UCD. I com aquest partit pensen que és més fàcil constituir l’organigrama des del poder central que des de les municipals. Per por als corruptes que els puguen eixir, o bé els rebotats d’altres partits, com el cas de Burgos, que poden afectar molt a una campanya abans de les generals.  Es comenta que volen ser com els Intocables d’Elliot  Ness, amb lleis i ordre per poder-ho aconseguir.

Que estiguen tranquils els conservadors i els socialdemòcrates que han creat legislativament el sistema actual, al final tot tornarà al seu punt, i es podrà votar per ideologies. Però ja amb unes lleis garantistes respecte a la igualtat  i contra la corrupció que, evidentment, qui la faça la pague.

Nosaltres els valencians sense televisió,- quina vista tenia el PP al carregar-se-la per a no poder debatre amb una gent del territori – estem fora del sistema tertulià. Amb llengua pròpia amb moltes experiències que compartir amb la ciutadania, ens toca , com sempre, actuar de segons, quan els casos més espectaculars es donen a la nostra comunitat. I hem de contar-les, els que portem anys patint-les i denunciant-les,  a les corts valencianes. Fins ens han expulsat uns diputada, i acaben d’insultar un diputat valencià per fer vore amb un tros de pa que ens queda del pressupostos de l’estat per a València. I gràcies al treball, gràcies anar de baix cap amunt, podrem aguantar anys i anys amb la nostra ideologia, sense mitjans de comunicació , i amb els politics més valorats. Som de la terra, quasi res.

                                Jaume Talens, octubre.