Editorial : TÓMBOLA

Es curiós com quant parlem del qué està passant en l'actualitat política local, reflexant ni més ni menys el que vegem i que tots sabeu, sempre ix el de sempre dient que si el que volem es crispar, que si som el Tómbola local, etc.

No sabem, bueno, si ho sabem,  si el que preten eixe comentariste és desviar el tema o negar la realitat, o abdós cosses,  això sí sempre des del anonimat i menyspreant , que algo queda. 

I a nosaltres la veritat és que ens sap greu per Jordi el que tinga eixos defensors, perquè amb amics com eixos, per a que vòl enemics, ells assoletes donen una imatge que per a qué. 

I ja no digam d'altres que també tracten d'ajudar-lo però que pensem que amb tanta "triquiñuela" per a entendren's, vaja favor li estàn fent.

Però bé, nosaltres esta setmana passada hem passat quasi tots els dies de les més de mil entrades i ja ni parlem dels comentaris a grapats, diumenge anavem bojos amb el que entraven sobre la jornada de portes obertes de la guardería, antepenúltim exemple del que alguns s'empenyen en tractar sense gens d'éxit a basse de obviar-ho o de matar al missatger quant algú s'atrevix a parlar del tema, de negar o almenys menguar. 

Així que per si això som Tómbola, més val ser Tómbola que Pravda, granma o similars .