Editorial : ALEGAR, ESMENAR I ALTRES COSSES DE MENJAR

I és que hem passat uns dies com "la parrala " : qué si es pot al.legar, que si no, que el qué calía era esmenar ... de lo qual s'ha parlat i de debò en este blog, tant en editorials com en comentaris, sobre tot en estos.

Però el que no hem tractat fins el moment nosaltres és sobre el fons de les al.legacions, a part de si corresponíen o no, del PP als pressupostos, i de si eren bones, no ...

I tenim  que dir i sobre tot als que diuen que no ens mullem, que per a nosaltres i en general eren unes al-legacions molt possitives,assumibles complètament, a excepció d'alguna matització com és per exemple l'aument de la partida a Càrites que nosaltres no faríem així sino que adjuntaríem una partida extraordinaria donada la situació extraordinaria actual d'eixa ONG a nivell local i per a no crear agravis comparatius amb altres, com per exemple la Creu Roja, i altres detalls més que no passem ara a detallar, si de cas en altre article. I no ens val el dir que si abans rebaixaben i ara volen pujar subvencions, el qué  és bó és bó i prou, sense excusses.

I també diguem qué altra vegada pensem que per politiqueig put i dur d'uns qué no han fet el que pertocava qué és pressentar en temps i forma la seua proposta i que ara pressenten fora d'eixe temps i forma tal volta amb interés electoralista, i  d'altres que no han volgut ser amples de mira i aceptar-les, eixes millores s'han quedat pel camí.

Si sents a uns diuen que durant el processos de negociació de qualsevol assumpte, eixa cara amable i consensuadora que mostren en els plenaris no ho és en ells, si no tot el contrari i entenen la negociació com o lo que jo diga o rés, i si sents als altres diuen el mateix. I ja sòls ens faltava la baralla entre els nuvis ...

 Total i com hem denunciat altres vegadesm uns per altres la casa per agranar, uns pressupostos quant ja estem en el quart trimestre i unes millores que no s'han acceptat.