És el que vaig sentir dir setmana passada a un comentarista en un programa televisiu i parlant d' economía, a més de que comentava que ara als autónomos es diuen "emprendedores".
I ho dia perquè :
A més hem congelat estos pel mateix.
Ens han aumentat les retencions en poc de temps del 15 al 21% amb el que contem amb menys liquidesa, i ara, fent-nos encara un regal, diuen que ens la van a baixar al 19%.
I damunt ens han tallat el grifo bancari.
I afegiría que no tenim dret a estar malalts, fas de recptador per a hisenda i la seguretat social i ai com t'enganyes,si vols tindre a un familar ajudante unes hores, tens que cotizar per ell com si ho fera tot el dia, quasi tres-cents eurets, i si vols llogar a algú competent dos horestes diaries, 150 eurets de costes mensuals : Així que té raó, ni emprenedors ni autónoms, pringaos !!!! .
I com estic segur que molts de vosaltres també ho sereu, voldríem saber qué penseu al respecte.
Lo d'emprenedors s'ho han inventat els lumbreres dels politics per senyalar-los a la gent jove l'unic camí que els queda junt anar-se'n a l'extranger,donat que ja li hem passat a Grècia en atur jove,ja som els primers d'Europa en altra cosa,com deien Aznar,Camps i Rita.
ResponderEliminarAls demés autònoms de certa edat,mes que pringaos els diria auto-monos perque pringats estem tots els treballadors,pero els que treballen per compte propi fan prou el mono com les xicotetes botigues i empreses,ajudes cap,impostos i taxes totes,facilitats per montar una empresa i contractar,zero.
Sense que servisca de precedent, estic d'acord amb Robinjut. Els autònoms són el motor del sistema, els generadors de negoci i de llocs de treballs. Però són els grans oblidats. L'Estat sols els té en compter per a recaptar i exigir. En la balança d'un autònom sols hi ha una part, la de les obligacions, l'apartat dels drets brilla per la seva absència. Alguns caps quadrats parlen molt de crear ocupació mentre la realitat ens demostra que a Espanya és més complicat i car obrir un negoci.......que a Nigeria.
ResponderEliminarLa importància dels autònoms no la veig només perque siguen el motor ni siguen el carburador,ho trobe més simple com que deurien tindre els mateixos avantatges que qualsevol altre treballador (per això estan els estatuts dels treballadors però encara hi han massa diferències entre unes classes i altres d'obrers) i sobretot les mateixes ajudes que els demés empresaris (s'oblida prompte que generen feina propia o adjunta,jo crec que tot és qüestió de número i capital).
EliminarPer això mateix els autònoms s'han de fer valer davant els polítics que dificulten la seua tasca i mai s'han de vendre al poder establert. Penseu que assegurarse una feina per a hui en les administracions a qualsevol preu es pot pagar car amb el canvi de govern,administració,proveidors o simplement perque pensant que tens amics dins no cal ni fer la feina tan ben feta. Molts han entrat en el joc polític de "la confiança" amb el polític i tenen gran part de culpa,cobrant a molts llargs plaços i tenint que unflar pressupostos. Hui en dia les administracions,vullguen o no estan obligades pels deutes que carreguen i la fiscalització estatal a gastar el mínim,donar molt menys feina,però continuen amb el mateix clientelisme,ara a baixa escala.
Jo propose als que vullguen fer de valer els seus drets de treball que complisquen com ningú i exigisquen com ningú els pagaments,ja que els polítics diuen que han canviat la llei per pagar als 30 dies,fem que ho complisquen o cobrem-los els interesos LEGALS que devenguen eixos impagaments. Si ho feren tots,altre gall cantaria,ja està bé de que juguen amb la por de l'humil treballador,perque no van a vindre els partits d'esquerres ni els sindicats a defendre'ls això,ni les grans empreses que treballen tranquiles amb el recolzament de bancs i polítics,però sempre es pot denunciar i exigir els interesos,si ho feren tots prompte s'acabaria el problema,es cobraria a temps o es compensaria amb els interesos i treballarien els que feren millor feina. L'altre camí només duu a fer-se amiguets dels que manen i lligar-se al futur que tindran estos.
Jo no sé Gekko quin dels dos camins triaria,com ell diu ja hi han pocs drets com per anar deixant passant-ne. Potser ahi és on estiga la divergència de pareixer per a que els seus escrits no servisquen de precedent en estar d'acord amb els meus.
Els fets d'uns i altres demostraràn cadascú de qui puga queixar-se amb la cara ben alta o no.