Article d´opinió: REFLEXIONS PERIODÍSTIQUES

Reflexions periodístiques

                Estimat amic Enrique, dirigir-me a tu a partir dels teus escrits es recordar les classes de periodisme moltes o poques, sempre estes del final, que he rebut. En la primera vaja la frase del xilé Pablo Neruda quan deia “ seria deliciosoasustar a un notario con un liriocortado “. I asípose una gran el·lipsi per a situar els noms i com s’asusten certes persones per temors al que no han fet. Un lliri, amic,és una flor, i no voldria vore al meua poble un mal anomenat lliri entre cards que assustara a un noble lletrat. Et demane que és lleve intensitaten els teus escrits i que hi haja més locuació. Recorda la frase: No sembre vents per a recollir tempestes.

                En un segon moment del periodisme es escriure paraules sense saber que dir o , el pitjor, dir el que el temps et dirà que no corresponia. La lliçó era la següent:” resumixca en una sola paraula que ha estat la moció de censura a Tavernes i a Oriola” Secretaris.   Perfecte, però per favor tu ho saps ja que t’has documentat. Si  no t’hagueres documentat haveres dit “Censura”.  I al meu entendre ens hem de  documentar. Ja que si no escrivim per algú, no es merit periodístic, que  té  la necessitat de que li escriguen.  No és el camí periodístic, però si per altres agraïments.

                En el tercer lloc periodístic, després d’este test menut, ve la següent aporia. Mira si no: “ Un govern que esta reduint el deute a Tavernes, té problemes econòmics  greus, i per raons econòmiques, entra en joc una moció de censura a Tavernes.  Aquesta persona esta expulsada del seua partit i amb nous companys impulsa un altra que no reflexiona suficient per a ser alcalde “. Tenim la clàssica aporia, ja que al no vore que es expulsada Aquil·les mai agarrarà la tortuga. Que més dona el que diguen els jutges. En unes lleis pròpies dels que volen la censura, no ens oblidem.

                En quart lloc, per continuar les reflexionsperiodistiques, ve don Antonio Mairena: “ Una política sinentrañas es una política hueca que suelenhacer los hombres de males tripes”. I ací si que estem d’acord.  Algú ha obert la caixa de Pandora dels insults. Prou és al publicar-ho. I un amant del periodisme sempre ha de tindre intenció política, però mai deixar anar els baixos instints, o millor els instints baixos, per a traure insults, o com diria Auster, ilocuacions autoritàries màximes. Els insults no convenen i menys si van dirigits als escriptors sincers. Es de bonahomia llevar-los. Sí tots i totes tenim amic Enrique política. I es fenomenal tindre formes diferents  de governar la nostra ciutat. Però deixem els insults, vol dir , no publicar-los.

                En cinquè lloc, demanaré equilibri, mira si no esta frase que m’encanta d’Antonio Machado “ Nuncaestoymás cerca de pensar una cosa que cuando acabo de escribir la contraria “. Una miqueta escèptics hem de ser, no fiar-nos del primer que arriba, a no ser que al no hi haure idees posem les que ens arriben. Fuster ens ensenyava a donar la volta i no fiar-nos. Mire per on el seu quadern te molts escrits , com tot quadern de jove, però li note a faltar molta reflexió. I li propose com deia Machado: pense quan acabe d’escriure, i mire si a l’acabar ho publica aixina. Ens ajudarem.

                Acabaré en una frase feta :” De tot ha d’haver a la vinya del senyor” I esta clar que no devem demanar a tots per igual, però si que bon vi a una vinya, com bons escrits a un quadern que siga reflexiu.

Ja que conte amb la teua amistat, t’ ho envie.                        

                                                Bon any i bona escriptura.   Jaume Talens