A nosaltres els valencians: de fora vindran que de casa ens trauran
Acabem de començar un any nou i tots hem fet molts bons desitjos per als nostres amics i persones que estimem. Els ciutadans que ens dediquem a la política municipal també hem fet un resum de què ha sigut el millor i el pitjor del 2013, així com quins són els nostres desitjos per al 2014.
Tots volem el millor per als nostres pobles, evidentment; però també (i, com no?) per a les nostres comarques i per a la nostra Comunitat. Es d’agrair vore totes les manifestacions que fan els polítics dels municipis de la nostra comarca i que apareixen detalladament en l’últim Canfali Marina Alta de l’any. A banda dels partits amb representació en la majoria de les poblacions (com són PP, PSOE i Compromís), es pot vore com la majoria dels llocs que apareixen, compten amb grups independents amb diferents denominacions i tendències… Són grups que han anat sorgint durant els darrers anys i que cada vegada són més nombrosos i representen a més gent: som aquells que discrepem de les ordres dels grans, no estem d’acord amb el seumodus operandi (o bé tenim raons per a dubtar d’ells) i defenem que en els nostres pobles, els nostres veïns es mereixen altres alternatives: les de casa. I per això molts votants ens donen el seu suport.
A la vista de la quantitat de municipis que ja tenen formacions independents (un bon grapat de vots) i la pèrdua de credibilitat que estan tinguent els grans partits (tant pel desgast de la crisi com per la mala gestió per part dels governs valencià i espanyol) ja estan eixint els salvapàtries. Estos espècimens han creat formacions polítiques que es poden considerarmarques blanques i volen començar a festejar amb els independents a base d’uns cants de sirena molt seductors.
Però, jo preguntaria: algú pot explicar qui són estes persones? O, més ben dit, qui les envia? ¿No creuen vostés que és molt sospitós que, de colp, formacions polítiques que tenen implantació a Catalunya i a Madrid, desembarquen en la Comunitat Valenciana i vullguen salvar-nos? Xe, que bones persones que són!! ¿Algú podria explicar-nos com pot ser que, tot d’una, estiguem assistint a aparicions continuades d’estos líders “nacionales” en diferents canals de televisió (d’àmbit estatal, clar, perquè els valencians –per desgràcia– ja no en tenim) i que tots estimen tant els valencians i, sobretot, els seus grups independents? Jo diria clar i ras: “Xe, home, que se vos veuen les intencions!” O siga, que ara s’han donat compte que hi ha una gran quantitat de gent descontenta (millor dit, vots, perquè per a ells no compten més que els vots) i, com que a les següents eleccions encara n’hi hauran més, volen vore si els arrepleguen per a què “no es perden”…
Nosaltres, els grups independents, no som la marca blanca de cap partit, ni volem servir els seus interessos (que ja hem vist quins són). Per regla general, ens interessa només el nostre municipi. Però molts dels nostres votants ens pregunten a qui votar a nivell autonòmic i, pràcticament mai, no sabem què contestar-los. Molts votants ens retrauen que fora del nostre poble no coneixem ningú o que no tenim cap suport. I és veritat. Estem desemparats. És en este últim punt on estem perduts tots el grups independents ja que, a l’hora de subvencions i ajudes, cada dia ens asfixien més i, si hi ha quatre cèntims, ja sabem per a qui són: per als del partit del qui mana. I eixa justet és la distribució que ens toca a les valencianes i els valencians. Perquè, per molt que diguen que tots som iguals, uns només som iguals per a pagar. Però… I per a les altres coses? No! Deu ser que uns són més iguals que els altres. Ara, això sí. De temps en temps, ens donen alguna molleta per a salvar les aparences, no siga cas.
I jo faria la següent argumentació a tots els grups independents: hem tingut la força per a decidir-nos a lluitar pel nostre municipi, presentant-nos a les eleccions locals. Estem treballant dia a dia pels nostres ideals. La majoria de nosaltres som autònoms, xicotets empresaris, professionals, gent del camp o mestresses de casa… I tots hem decidit que ja n’hi havia prou: prou d’imposicions i prou que ens manaren casa unes cúpules de partit que no saben ni on estem ni què necessitem. I, per donar la cara pels interessos del nostre poble, hem estat fora de l’escut i la protecció de cap d’eixos partits…
I és ara. Ara que hem fet tota la faena. Ara ens hem de vendre a los señoritos de Madrid, o Barcelona. Ara! Estes marques blanques de no sabem qui, volen aprofitar-se del treball que estem fent durant anys els grups independents. Perquè només els interessen els nostres vots i com que no fem ombra a ningú… I, això sí, ens diran que respectaran la nostra “independència”. Sí, però les normes les marcaran els seus diputats amb els vots que ens hauran pillat! Però si hi ha una cosa que jo tinc clara en política (com en la vida) és que ningú ve de fora a donar-te duros a quatre pessetes. I menys encara estos grups tan ben organitzats i amb tanta difusió mediàtica. No noteu que alguna cosa fa pudor? Ja vorem què és. Al temps!
Davant d’esta situació, només em queda fer una advertència: valencians i valencianes, obriu els ulls que ja està be d’estar callats. Si hem tingut el que calia per a fer front en els municipis, també podem fer-ho a nivell autonòmic. Centrem-nos en “lo nostre”, centrem-nos en salvaguardar els interessos dels valencians sense influències externes. Centrem-nos en tindre un autogovern real i fort en la nostra terra, pròxim a cada una de les nostres comarques. I ja està bé! Som espanyols, però per davant de tot, som valencians. Ens interessa el progrés de tota Espanya però, per damunt de tot, el dels valencians. I la idea és clara: fem valdre els valors democràtics i unifiquem totes aquelles opcions de centre polític que defensen els interessos de la seua terra. Unifiquem el centre polític valencià representat per ideologies ben arrelades als nostres pobles i ciutats, com a tota Europa i al món occidental des de fa moltes dècades. Unifiquem i integrem tant la democràcia cristiana com el liberalisme moderat; des del personalisme comunitari a, fins i tot, la socialdemocràcia més prudent. Perquè cal crear un conjunt prou coherent que mantinga la equidistància de l’esquerra i la dreta, cada volta més extremes.
En definitiva, el que realment necessitem els valencians és tindre un partit arrelat a la nostra terra, integrat per ciutadans normals (classes mitjanes, xicotets comerciants, emprenedors…) que tinguen mèrits i valors que aportar a la seua gent, que done protagonisme a lo societat civil i, sobretot, que faja gala d’austeritat i transparència. Devem esforçar-nos per tindre una societat en què es defense la llibertat, la iniciativa privada i la competitivitat de l’economia i que garantisca l’estat del benestar i la igualtat d’oportunitats.
Per a fer tot això, no cal que ningú ens oferisca res. Ho podem fer nosaltres sols, des dels nostres pobles, unint-nos tots i fent els fonaments. Si no som capaços de traure’ns les castanyes del foc nosaltres, ningú ens ajudarà. És hora d’ajuntar-nos tots en un partit dels valencians i per als valencians.
I segur que eixiran les al·lusions a si eixe partit defén la unitat amb Catalunya (unitarisme) o les particularitats anticatalanes (particularisme)… O siga, les batalletes de sempre sobre la identitat valenciana. Però sabeu què pense sobre el tema? Que els valencians hem d’estar units i tindre clar què som: valencians, en contra de res ni de ningú. Ja n’hi ha prou, d’estar barallats per estos temes. Mentres estiguem dividits, sempre n’hi haurà qui ho aprofitarà per a dominar-nos. I això és el que tenim, però no és el que ens mereixem els valencians. Si volem canviar-ho, ja sabem com s’ha de fer. I si no, tranquils: que estarem en la història de sempre. Perquè en el sistema que tenim, la democràcia mana. I, per això, només els demòcrates ho podem canviar.
Carmel Ortolà, exalcalde de Pego.
Portaveu de Ciutadans de Pego a l’Ajuntament de Pego.
No hay comentarios:
Publicar un comentario