Amb esta editorial de huí iniciem algo nou que esperem continúe, el de l'editorial proposada pels lectors, en el que vosaltres proposeu un tema i nosaltres donem el peu per a comentar-lo i debatir-lo .
Així, dimarts reberem el següent correu del amic GEKKO :
Amb el permis de l’administrador del blog vos recomane
l’Editorial d’un conegut diari econòmic el contingut del qual em sembla
interessant com a tema de debat. Gràcies.
GEKKO
El ministro olvida que él mismo antes defendía la necesidad de
bajar impuestos para aumentar la recaudación.
Las empresas españolas tienen muy difícil competir cuando
obtener financiación es más caro y soportan una presión fiscal un 8 por
superior a la de las compañías europeas. A pesar de las condiciones adversas,
muchas han salido adelante gracias a los ajustes realizados y a la dolorosa
devaluación salarial que han soportado sus trabajadores. El problema es que la
voracidad fiscal del Ejecutivo puede dar al traste con todo ese esfuerzo.
Desde que llegó al Ministerio de Hacienda, Cristóbal Montoro
-cuyo santo y seña, según decía en agosto de 2011, era bajar impuestos- no ha
hecho si no elevar la presión fiscal. Una vez ubicado en la calle de Alcalá, el
ministro olvidó que él mismo justificaba la necesidad de bajar la tributación para
aumentar la recaudación. Montoro
también desoyó las recomendaciones de Bruselas que aconsejan subir IVA y bajar
cotizaciones sociales. Hasta
la fecha se han tomado 41 medidas que suponen subidas de la aportación que
hacen ciudadanos y empresas, principalmente en impuestos directos. La clase media y las pymes han
soportado la mayor carga fiscal, lo que ha tenido efectos muy negativos sobre
el consumo y la competitividad.
La última subida de cotizaciones supone una carga de profundidad
contra los costes laborales con graves consecuencias para el empleo.
Paradójicamente, mientras la
Administración es incapaz de reducir el gasto, pide más
esfuerzos a los contribuyentes. Con estas subidas continuadas -cuando lo que se
necesita es una reforma fiscal que amplíe la base de contribuyentes y baje
tributos- el Gobierno
ralentiza la recuperación, atenta contra el empleo y fomenta la economía
sumergida. La peor receta
para dejar atrás la crisis y recaudar más.
Leer más: Montoro no deja de subir impuestos - elEconomista.es http://www.eleconomista.es/opinion-blogs/noticias/5468669/01/14/Montoro-no-deja-de-subir-impuestos.html#Kku8xFGuWGBQaogj
Fins açí lo remés per GEKKO, amb la seua proposta, i nosaltres afegim :
A nivell local i en el debat de la rebaixa sobre el tipus a aplicar als valors cadastrals per a determinar la cuota final del IBI, la regidora Karina Vercher comentà que amb eixos diners líquids amb que els ciudatans contaràn al pagar menys cuota d'impost, estos podràn invertir-ho en consum i demés i això servirà per a fomentar l'economía local . Per altre costat l'Alcalde assenyalà que amb la baixada d' ingressos en les arques municiplas, anaven a ser menys els fons que es destinaríen a inversió municipal perquè es volía mantindre el nivell de subvencions, ajudes i demés .
Es a dir, mentres per un costat els ciudatans compten amb més liquit per a invertir, l'administració per contra en compta amb menys . I ahí es planteja el etern dilema entre mantindre la pressió fiscal i que siga l'administració la que dispose de fons per a invertit, política apoiada des de sempre per l'esquerra política i que ara per contra aplica el govern de dretes nacional , o per contra rebaixar-la i que siguen els contribuïents els que dispossen de més fons liquids i siguen ells qui amb la seua inversió menetjen l'economía , postura mantesa històricament per la dreta política i que ara , com vegeu, propossa també l'esquerra , almenys la local : Ahí ho deixe , si voleu comnetar açí teniu com sempre el Quadern obert .
Els diners estàn millor a la meua butxaca que a la de l'administració.
ResponderEliminarCom menys impostos millor i com més tard els pague millor.
No tinc cap impost municipal domiciliat. L'ajuntament cobra abans als que domicilirn que als que no. Si tens IBI domiciliat comencen a cobrar 6 mesos abans que als no domiciliats.
Jo no ho veig com tu. Tot i que Karina tenia part de raó, sobretot per que ara es paga molt més que en 2011, jo crec que els diners són més útils per a un pot comú. Ara, si son per a Festivals, calvalcades i sueldos de polítics amb 40000 euros com Jordi o Víctor ja no sé que dir.
ResponderEliminarPer cert, molt bon anàlisi d'Enric.
Pues sí, no se com poden vendre'ns com un avantatge un avanç de les quotes municipals. Despres diuen que lliure d'interessos. Nomes faltaria que els pagadors matiners pagaren damunt interessos. Els politics, igual que els grans supermercats on no n'hi ha cap dos per un on no acabe guanyant qui fa l'oferta, s'han ensenyat eixe màrketing d'enganyabovos. El mes graciós es que quan els ho dius o no contesten o et tornen a dir la seua oferta. Jo a eixos supermercats intente no tornar.
ResponderEliminarBaixar impostos no és ni de dretes ni d'esquerres. Es de sentit comú. I ho és ara més que mai conforme està el panorama. Montoro ha pujat 41 impostos des de que va começar la legislatura. S'està fent una política orientada a l'ingrés desplumant a la classe mitja i fregint a les empreses. Necessiten reduir el dèficit perquè la Troika apreta però jo crec que s'equivoquen en el mètode. Envers de calfar-se en cap en recapdar més haurien d'orientar els seus esforços en gastar menys. I per últim afegir que és fals que baixant els impostos es recaude menys. Al contrari: via impostos al consum, a l'estalvi o a la inversió l'Estat acaba recaudant més. Però lo fàcil es reunir-nos tots i pujar dos punts ací i tres allà.
ResponderEliminarEls diners estan millor a algunes butxaques segons les butxaques i tambe a algunes administracions segons l'administracio. M'explique: aci sembla que sempre parlem de la classe mitjana, quan pràcticament esta desapareixent i no n'és ja la majoria i tambe quan parlem d'empresa parlem de les PYMES i autònoms quan d'eixos els queda ja poc per expremer. A les empreses no cal ni pujar ni baixar impostos, simplement hi ha que vigilar i fer pagar les grans empreses i les grans fortunes (notícia actualitat:menys de 100 butxaques atresoren mes diners que 1milio dels mes pobres a Espanya) i ajudar i alliberar d'impostos les xicotetes empreses. Alguns disentiran en que s'acaben els privilegis empresarials, perque mantingam la coca-cola, la Ford o un Mercadona que no venga cap producte espanyol, perque a la fi i a la cap donen molta feina. Jo crec que s'aprofiten i molt dels politics, així com les grans fortunes troben vergers legals d'ocultació de beneficis en les SICAV's, fundacions i altres enganyifes que la majoria de gent de a peu desconeixem. Eixe sistema d'exempcio d'impostos ve per les mateixes pressions per les quals el capital mana de la classe política, així que perque canvie la pressió sobre el treballador (aci incloc a la majoria d'empresaris) nomes queda que canviar el sistema, el capitalisme descontrolat ha demostrat que no es eficaç pel be comú, per mètode, així com el comunisme ha fet fallida en els grans governs per corrupció. La corrupció occidental financera no ha mogut la crisi, sols l'ha destapat, era la punta de l'iceberg que ara ha quedat sencer al descobert. Al comunisme i mètodes assemblearis semblants no ha fallat el mètode, pero cal trobar les persones adequades que l'encapçalen. Ara tenim una nova oportunitat.
ResponderEliminar