Ocupació front a okupació

 

S'està parlant molt des de fa un temps del fenònem de l'ocupació de vivendes, i més des de l'aprovació Dijous de la nova Llei de la Vivenda.

I vull distinguir en este article la Ocupació amb C de la denominada Okupació amb K .

Mentres la primera es referix básicament a la "inquiocupació" que consistix en un arrendatari que deixa de pagar el lloguer, la segona es referix a la okupació de vivendes deshabitadas, majoritaríament de bancs i de la SAREB.

I vull desmentir eixes mentires que la dreta extrema i l'extrema dreta així com els seus mitjans de comunicación afins fan circular i que venen a assenyalat la realitat de que ú okupe ta casa habitual o segona vivenda en quan el despistes : Açò sòls ocurrix en un minimíssins cas de les ocupacions i son ressoltos pels tribunal de forma rapidíssima al ser un allanament de morada penalment castigat i de desahuci inmediatíssim, automàtic al ser un delicte " un situ" .

Que la nova Llei va a protegir als okupes com també assenyalen els dits partits ? Rotúndament no, en tot cas i per als grans tenedors retardarà però molt poc el procedimient de desdonament.

El problema en tot cas no està en la legislació vigent si no en el colapse de la justicia, que fa que tant en un cas com en el altre els procediments judicials s'allarguen en el temps. 

I ahí es on deu de incidir el govern de torn, en invertir en justicia dotant al país de més jutjats i més jutjes i a éstos i a aquells de mitjans suficients per a que la justicia foncione com deuría de ser : Una justicia lenta no es justicia.

Enric