martes, 7 de enero de 2014

Editorial : PEGUEU-ME UN CALBOT, PER FAVOR, I BEN FORT

I sí, vos ho demane als que m'aprecieu, els que no me'l voldràn pegar de seguit , quant vegau que em desmarre .

I es qué ha supossat un colp fort per a mí , m'ha deixat tot el cap de setmana tocadet, el qué, després del article del amic Jaume, assabentar-me de qué altres persone que també m'estimen i qué seguixen este blog , estaven pensant el mateix, i qué m'estava passant i donant pas a que Quadern deixara de ser el que era, extremant-se fins a un punt que no els agradava gents ni miqueta, allunyant-se dia a dia d' allò que va començar com una veu de moderació , tolerància i respete . Discrepant , sí, però sense perdre les formes , qué s'han perdut al publicar coses que no es deuría d'haver permés publicar mai . I si m'ha tocat es perquè eixes estimades persones ho son amés del meu caire , d'eixos dels d'enmig que estem preocupats pel caire que estàn prenent les cosses en este poble en el tema polític i que ja està afectant al social . 

I es qué és fàcil " morir d' èxit " com es diu , i ú móltes vegades cau en això , es pensa qué és el qué no és, ho he vist i ho he criticat en mólts regidors , està passant actualment, i ressulta que a mi m'estava passant el mateix i em pensava que era la veu d'algo quant m'estava convertint en la veu d'algo que desprecie, com son els extremismes .

Així qué , vos ho demande de debò, arreu-me'l ben fort eixe calbot que els nostres pares , amb tot el carinyo, ens pegaven de fet o de paraula quant no actuabem bé : Aixó sí, feu-ho també amb eixe carinyo, però sense dubtar-ho , i més si algún dia em pressente, que no ho tinc clar ( a vegades , com estes, pense en quina necessitat tinc jo, amb el jornal segur tots els dies i una familia que atendre, de ficar-me en estos cacaus ) a regidor i ixira elegit .  

Espere que no siga massa tard per a recuperar l'amistat en algún cas o la cordialitat en altres, amb algunes persones que s'han sentit agredides per este blog ( no confundim amb la crítica política, qué no personal, no és el mateiu , això va en el càrrec ) i en els que he notat certa geladessa darrerament : Vos promec que no cessarè en la crítica política quant corresponga, però sempre des del respete tant actiu, que crec , espere, no haver perdut, com el passiu qué sí he perdut al deixar vore la llum mólts comentaris .   


6 comentarios:

  1. Estimat Enrique, en molts aspectes he estat a anys llum dels teus postulats i inclús d'algunes crítiques o denúncies que has fet, baix el meu punt de vista, injústament. Però jo també pense que la societat és de les persones, dels indivudus no dels grups o dels partits tancats. El que fas t'honra com a persona i com a ciutadà que s'aplica el seu espirit crític a ell mateix. I per això sempre lo primer les persones. Jo crec que eres bona gent i la bona gent, com tots, de vegades s'equivoquen. I de valents és reconeixer-ho.

    Lo primer les persones

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Lo primer els diners.
      I despres les persones.
      Si son persones que donen diners, ahi ja si, tambe el primer les persones.
      Veritat, amic Gekko?
      Això de la beator se us apegat del PP en passar-vos el bastó de manar.

      Eliminar
  2. Home, Enrique, és un acte de molta humiltat pel teu costat. No tota la gent ho havera fet. Crec que has estat inclús dur amb tu mateix. Lo del calbot, sobra, crec que ha estat un acte de reflexió periodistica senzillament. Una moderació editorial, damunt entendre el que és una aporia. Ja és important. Per tant, obrir documentació, deixar que parle qui vullga pero sabent que diu, i perque no, qui ho diu. A l'evangeli esta la palla en l'ull i qui t'ho diu no ha vist la viga. Per a mi un acte semblant a San Francesc al despullar-se del que li sobrava. Pullitzer , el gran premi periodistic, va inventar la premsa "amarilla" a l' escriure contra Espanya , ben pagat pels EEUU a base de tendencies bèliques `. Tu abandones eixa linia amb la teva editorial, tu com deiem als periodistes de TVV que no volien abandonar la linia unilateral de la informacio. Volien més la nòmina que la dignitat. I a tu, et felicitem, que estigues per la linia digna del periodisme local. ERES ÚNIC ENRIC.

    ResponderEliminar
  3. Enrique. Ara eres Enric?

    ResponderEliminar
  4. Enric Estruch i Ferrando8 de enero de 2014, 17:11

    Estic en ello, en quant em toque renovar el dni donau per fet , en el meu facebook ja figure com a tal i aixi ho voras en endavant fora dels documents oficials en que tinc que mantindre el nom en castella.
    I com alguns aixi ho saben aixi en criden .

    ResponderEliminar
  5. Enric, quan et canvies el DNI oficialment i a tots els nivells deixes de ser Enrique, nomes tens que exigir el teu dret. Ja et dic que costarà, pero estàs en el teu dret, les bases de dades es canvien i no passa res. Altra cosa es que vullgues Enric per a DV i Enrique per als de casa. De totes formes, enhorabona pel pas endavant.
    Ah, i no dones idees amb lo dels calbots, perquè en conec a molts dels que manen que en farien una cua ben llarga, eixos passen de la palmadeta a l 'esquena a no saludar.

    ResponderEliminar