Editorial : COSAS DE CASA

Nota : El fons d'esta editorial es vorà incidit per una noticia que coneixerem, si no es que s'ha sabut abans pel face o similar, en la premsa de huí divendres i que respectarem fins aleshores perquè així ens ho ha demanat la font informant i perquè per altre costat ens ha arrivat altra informació totalment contradictòria a ésta.

Han segut les paraules ahir de Borràs en el periòdic Levante opinant sobre en qué invertir els 900.000 euros de marres previstos per a inversions en els pressupostos de 2015 les que ha donat peu a contestació, forta, per part del blog amic d'una part del govern, que ve a ser quai quasi el mateix que dir-ho eixa part del govern, ja ens entenem.

I nosaltres que ja hem opinat, sols volem fer una serie d' apreciacions seguint la fàbula del pare utilitzada per abdòs parts, i la cassa, els xiquets ... i sumar-mos al que diu este blog al final del article.

I l'apreciació sería el que en eixa casa ressulta que hi ha un dels fills que a més d'allí viure té un xicotet negoci en un dels costats del terreny que èsta ocupa  com si fora el graner o les cavalleritzes en alguns llocs, i amb el que trau d'eixe xicotet negoci ajuda a l'economía familiar i amb això a que els seus germanets no passen fam, no els manquen els llibres, etc etc.  

Però ressulta que per manca d'uns claveguerams adequats cada vegada que plou s'anega tot el seu costaet de finca i perilla el seu negoci i amb això els diners que aporta a la familia.

I ha comprés i s'ha aguantat mentres no hi havíen diners per als més bàssic en la cassa, ha reclamat sobre lo seu però de forma moderada, un poc irritadet quant es veía aigua al coll, però s'ha aguantat amb la rabieta i poc més.

Però ara veu que les necessitats bàssiques estan cobertes, els seus germanets no van a pasar fam segur ni els mancarà l'aigua, ni la llum, ni la calefacció, ni es banyaràn quant ploga perquè per a que un bon obrer que repare de monent la teulada per a un sabater remendò, per a una bona modista i si de cas per a fotocopies dels llibres o comprar-los de segona mà, si hi ha amb part del que el pare a estalviat, i a més poder solventar d'una vegada el problemas del clavegueram i que no perille el negociet i amb això part de l'economia familar. I veu que els seus germanets podràn passar l'any decénment i el proper ja ho comprarem tot nou, 

I a més ressulta que qui es supossa control.la l'economía familar, la mareta, es la que diu que així es faça, mentres que el pare discrepa i vol comprar sabates noves, llibres nous, roba nova ... 

I el fillet no sap a qui creure, a papà o a mamà perquè clar, amb els dos confía i no té prou informació de l'economía familiar per a decantar-se per un o per l'altre, i sòls vol pensar que a ningún dels dos sols els motive un interés propi, i espera s'inclinen per una o altra opció per l'interés comú de tota la familia per damunt del seu particular, que en el cas de pare pot arrivar a  siga per a que diguen els fills beneficiats que qué que bon pare és perquè els compra sabates noves, roba nova ... i el vullguen més si cap. I en quant a la mare no sap que pensar ... ai les mares.      

I espera que pel bé d'eixe bé comú familiar es fiquen d'acord i estirant per ací i estirant per allà, sempre es pot traure retallant un poquet de les despesses ordinaries i si no es pot no es va de festa o es va menys, o es gasta menys en llum tapant-se amb una manteta en vers de ficar l'aire condicionat, o es gasta menys en aigua duxant-se en vers de banyar-se, o anant a la modista o al sabater remendó, fotocopiant llibres,  ... estirant per ací i per allà done per a passar l'any decénment i al mateix temps mantindre el cul i els peuets sequets per sempre en eixa part de casa-negociet i que no perillen mai més eixa part dels ingressos familiars ni es vega perjudicat el fillet que allí viu i de allí menja, i amb ell en part tots els demès fillets.     

I amb açò ens summem a la petició que es fa al final del article del nomenat bloc, i que es que els senyors polítics, siguen del color que siguen busquen una solució mirant pel bé general de tota la ciutadanía de Tavernes, un bé general, i afegim que tampoc pel que hem dit anem a dir-los nosaltres quin es, i que quant es parla de colors s'incluix també a l'oposició, i tornem a afegir que més que mai quant el cap d'eixa opossició es supossa té mà amb aquells que poden ajudar a solventar el problema des de més amunt de pròpia casa, aportant si cal agun duret, perquè en tenen, veges si en tenen, per a televissions s'està vegent que sí i en el cas de la Diputació unes quatre vegades més del que es necessita per a arreglar el clavegueram de la casa, i amb això es puga anar també un poquet al cine, encara siga a vore "sonrisas y lágrimas".