Tremolen les campanes de Sant Pere al conèixer que
ja no hi ha més fotografies que Paco puga fotografiar. I ho fan en ràbia i
dolgudes al saber-se orfes . Qui
multiplicarà la realitat de la Valldigna?? Qui testimoniarà amb art??
Tot somni d’artista es retratar que hi ha més
enllà. I de segur que la foto , que ja la té, en la glòria ens l’ensenyarà. Per a ell les persones de la Valldigna, entre les muntanyes i la mar, eren el seu món habitual. I algú l’ha pillat
amb la sorpresa idílica de fotografiar una vall eterna sense ser ja
observat. La proposta d’un viatge
artístic era... al més enllà.
Les seues paraules repetides no les podrem
escoltar. Però quan hi haja una foto de conjunt, un acte que fotografiar, estarà el seu record amb l’esperit altruista d’ajudar.
Ens ha deixat amb les pupil·les plenes, d’amics,
moments, instants per a l’eternitat. Fotografies d’una bellesa que les
corporacions guardaran. De segur que vorem alguna exposició seua, i servirà per
recordar un home i el seu art.
Doncs, qui
ha posar tot el cor en la feina és normal que acabe demanant descansar. No
oblides des de dalt ensenyar la vida que ací has deixat. Repassa una per una
les meravelles que ací hi ha, i si volen una foto, si els sembla que els falta
una, que no creguem, dis-nos, bon amic,
com la podem enviar. Que la vida no són quatre dies són el record ben
fotografiat i tu pots dir en veu alta que ho has deixat tot ben documentat.
La meua familia recordarà les paraules que ens
digueres el dilluns a l’acte que a Simat ,Eladi havia preparat. Queden entre
nosaltres, eren de molt bona voluntat. I segurament la darrera foto, quan em
cridares per que em posarà al costat del psiquiatra, sense vore.la no la
podré oblidar.
Quina sorpresa la nostra, la del dimarts. No hi ha
hora per deixar este món sense avisar. I els avisos són traïdors quan el
novembre en les millors postes de sol de l’any, quan l’ocre predomina, avisen
de que un cor de fotògraf no pot operar.
No t’oblidarem, tantes persones com fulles esta
tardor cauran. Tots saben que s’ha trencat alguna cosa a la Valldigna: un objectiu i Paco Teodoro , la simpatia
fotografià.
Jaume Talens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario