De
vegades dubte de la meua fe, i més en moments com aquest quan et qüestiones el
sentit i la injustícia de la vida. Escric estes paraules amb dolor i molta
tristesa, no hi ha paraules per expressar qui era eixe home tan extraordinari,
eixa grandíssma persona.
 |
| Una de les moltes fotos de Paco sobre LaValldigna |
Hi
ha persones que deurien ser eternes, amb el seu exemple ens donen a conèixer la
bondat i l’amor desinteressat, i doten del seu vertader significat les paraules
abstractes com altruisme i proïsme.
Paco
ha dedicat la seua vida als demés, ha ajudat tothom, sense importar-li qui
eren, ni el temps que dedicava o les hores de descans que es perdia. La seua
càmera ha immortalitzat infinitat de moments, centenars de persones. Sempre
recordaré eixes visites sobtades que em feies a la Mancomunitat de la Valldigna
o eixes rialles fent-nos un café, o parlant de l’orgullós que estaves de
Carolina i David al teu despatx, o quan
càmera en mà i cotxe amunt i avall vàrem fer el primer calendari de la
Valldigna (La iconografia mural en cerámica).
Paco
donava i donava, esforç i temps, i el que fera falta, i mai res demanava a
canvi, res. Què diferent seria el món si tots fórem com ha sigut Paco!. Per
això m’atrevesc a dir que ell ha seguit totalment l’exemple de Crist nostre
senyor, donant-t’ho tot sense esperar res, i fent les coses amb estima.
Paco
ha sigut més que una gran persona, ha sigut un àngel a la terra, d’eixos que Déu
ens regala de tant en tant, i tal vegada la seua missió ací ha acabat, però des
d’allà on estiga segur que també ens ajudarà a saber viure sense ell
físicament.
Tots
tenim a Paco al nostre cor i així serà per sempre. Si hi ha un cel, de segur
que tu estàs en un lloc privilegiat. Paco, un últim favor, sé que no fa falta
que t’ho demane, però cuida dels teus des d’allà on estigues.
Ànim
família.
Descansa
en pau amic meu, has estat com un pare per a mi.
Àlex Vercher i Grau
No hay comentarios:
Publicar un comentario