Gabinet Premsa Ajuntament , FUTURA DEPURADORA

Tavernes i la Generalitat acorden aplicar el sentit comú i reduir les dimensions de la futura depuradora

L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, s’ha reunit recentment amb els responsables de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) de la Generalitat Valenciana per a desbloquejar el projecte i  aplicar el sentit comú en les dimensions i cost de la futura depuradora.

La reunió mantinguda per l’alcalde de Tavernes, acompanyat per la regidora d’Urbanisme, M. Carmen Canet i diferents tècnics municipals, ha servit per a constatar que la grandària de la futura depuradora de Tavernes de la Valldigna era desproporcionada per a la realitat del municipi valler. El cost de la infraestructura estava xifrat en 36.667.297,56 milions d’euros, segons el conveni firmat en 2009, i, a banda de les necessitats del PGOU, havia de tractar les aigües residuals de les més de 9.000 vivendes que es pretenia construir en els projectes fallits dels PAI La Vall del Mar i Granata Golf.

Així, la grandària del projecte es reduirà a la quarta part, amb la qual cosa la Generalitat Valenciana veu més factible el projecte de la futura depuradora, vista la delicada situació econòmica del govern valencià. De tota manera, el projecte estarà preparat per a les futures ampliacions que en un futur es puguen produir per ampliació de vivendes, polígons i el desenvolupament urbanístic.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, ha explicat que este nou projecte de construcció de la depuradora “és una peça clau per desenvolupament de la ciutat i dels diferents sectors de la platja, però amb més sentit comú i atenent la realitat del municipi. Estem molt satisfets pels acords a què hem arribat amb EPSAR, però també hem de tindre present que no es tracta d’un projecte que iniciarà en breu, no serà una realitat en els pròxims anys. El procés serà molt llarg i complex abans de tindre la depuradora en funcionament”.

Amb este acord, i segons estipulava el contracte entre ambdues institucions, serà l’Ajuntament de Tavernes el que mamprendrà la redacció del projecte i l’expropiació dels terrenys, que suposarà un cost econòmic de 900.000 euros, una vegada estiga finalitzat este nou projecte.

Cronologia dels fets

Any 2002. Mentre s’estava fent el nou PGOU de Tavernes, l’EPSAR informa que, per a urbanitzar i donar servei als sectors prevists en este PGOU, no n’hi ha prou amb les tres depuradores existents. A més, estes tres depuradores estan massa prop dels dos nuclis urbans i s’han de desmantellar.

Any 2004. La Comissió Territorial d’Urbanisme de València aprova definitivament l’actual i vigent PGOU, en què es fa una reserva de sòl de 20.000 metres quadrats per a construir una nova depuradora pròxima a la línia del ferrocarril. Però este PGOU té moltes deficiències: els sectors urbanitzables no tenen garantits els subministraments d’aigua potable i de llum ni la depuració d’aigües residuals, i és impossible urbanitzar. I molts altres, a banda, estan afectats per carreteres, vies pecuàries, la ronda sud del poble i la canalització del riu Vaca. De manera que d’aleshores fins ara, huit anys després, només un agent urbanitzador, el del Sector 12, està a punt d’acabar les obres d’urbanització.

Eleccions municipals de l’any 2007. No s’ha urbanitzat res del que s’havia aprovat l’any 2004, però en els projectes de La Vall del Mar i Granata Golf encara es planteja passar més sòl de rústic a urbanitzable. Aleshores, es canvia l’emplaçament d’aquella futura depuradora, s’incrementa i es reserven 55.000 metres quadrats de sòl buscant un altre emplaçament (partida del Tancat) i s’elabora un nou pla especial per a legitimar la construcció de la nova depuradora en este emplaçament.

Any 2009. Es signa el conveni entre el nostre Ajuntament i l’EPSAR per a finançar i construir la nova estació depuradora de Tavernes i els col·lectors generals que la connecten amb el nuclis urbans del poble i de la platja. La nova depuradora tindria capacitat per a atendre el sanejament de les aigües residuals dels nuclis urbans existents i dels nous desenvolupaments urbanístics prevists en el PGOU per als pròxims anys. A més, les tres depuradores actuals es desmantellarien i passarien a ser estacions de bombeig. Tot el finançament de la construcció de la nova estació depuradora aniria a càrrec de l’EPSAR: 36.667.297,56 euros, aproximadament.

Novembre 2010. L’Ajuntament fa un préstec de 5,7 milions d’euros. Entre altres partides pressupostàries, se n’habilita una de 900.000 euros per a cobrir els costos de l’expropiació dels terrenys on s’ubicaria la futura depuradora. Per les característiques del préstec, si l’expropiació no es fa abans del 31 de desembre de 2012, estos 900.000 euros s’han de tornar.

Octubre 2011. L’Ajuntament, ja amb nou govern municipal, adjudica la redacció de l’avantprojecte de la depuradora i altres projectes i estudis tècnics a l’UTE Abakal-KM.

Març 2012. L’Ajuntament aprova el Pla d’Ajust Econòmic i decideix tornar el préstec de 900.000 euros destinats a l’expropiació dels terrenys. Segons estan els tràmits de la nova depuradora, queda clar que l’expropiació no es produirà abans del 31 de desembre de 2012 i, per tant, no té gens de sentit seguir pagant interessos al banc.

31 d’agost de 2012. L’Ajuntament rep treballs encomanats a l’UTE Abakal_KM.

7 de setembre de 2012. L’Ajuntament de Tavernes entrega formalment l’avantprojecte de la depuradora i els altres documents tècnics a l’EPSAR perquè esta emeta el seu informe de supervisió.

24 de setembre de 2012. L’Ajuntament de Tavernes entrega formalment la memòria d’impacte patrimonial per al projecte de la nova depuradora al director territorial de Turisme, Cultura i Esport perquè l’òrgan competent emeta el corresponent informe en matèria de protecció de patrimoni cultural.

Actualitat. Després de diverses reunions de treball i d’haver supervisat l’EPSAR els projectes que li havia presentat l’Ajuntament de Tavernes, s’enceta una nova línia d’actuació per a emprendre una nova depuradora que s’adeqüe a les veritables necessitats del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), en què es dóna prioritat a determinats sectors de la platja.