martes, 13 de agosto de 2013

Editorial : ENTRE AMICS I PARENTS

L'altre dia em volía desacreditar un comentariste diguent que si dos que jo dic que son amics meus quasi ni en coneixen, però això sí, ho afirmaba des de l'anonimat i sense donar noms de qui son eixos dos i qui es ell per a poder rebatre'l o no , amb el qual crec que ell mateix es retrataba : Desacredita i difama que algo queda , diuen .

Doncs bé, jo no se vostés però jo tinc ben clar que entre totes les persones que coneguem, amb les que tenim algun tipus de "relació personal" , i jo per la meua vida laboral ho son a millars, tenim que distinguir encara que moltes vegades no ho fem i utilitzem mal els qualificatius, com a mínim entre els amics, les amistats i els coneguts . I si ens cenyim als que coneguem per política pareix ser que es confudixen o es volen confundir si cap més fàcilment els termes .
Dels primers , llevant de la familia i no tota, jo i crec que vostés també els podem contar amb els dits de les mans i a tot cas amb els dels peus, i poc més . Son eixes persones que estàs segur mai el fallaràn , donaràn la cara per tú , i se la jugaràn si fa falta, i tú el mateix per ells : Doncs bé, cenyin-mos als polítics locals , d'estos en el meu cas ben pocs, no se si ú o dos .

Dels segons, les amistats, aquelles persones a les que per afinitat els tens un poc o un molt d'apreci, que no vas de "parranda" amb ells però que si toca tens prou relació com per a fer-te un café amb ells , en el meu cas a dotzenes . 

Però dins d'elles també tens que distinguir entre els que els contaríes i els contes confidències polítiques pel seu bé o pel del poble , i els que no, i dels primers també contatets amb els dits de les mans : Dels actuals sòls dos o tres .

I per últim està la gran massa , els coneguts, molt confundibles amb les amistats, els que coneixes per algo , saps qui son i ells qui eres tú , xarres si toca amb ells , però sòls perquè mantens una cordial relació i poc més : D'èstos a centenars .

Per la part contraria estàn els enemcis : Jo per política no en tinc ningún , en tot cas adversaris quant em dedicaba a la política activa . 

Pel que quant parlem de tindre "relació personal" amb este o amb aquell, no confundim o no vullgam confundir , ahí caben les tres categoríes . I per això, quant afirmem quelcom al respecte donem la cara i els noms , i així afinarem més sobre amics, amistats, coneguts o adversaris . 

I vostés pensaràn que ja està este amb els seus rollos personals , però en este cas té un fí comú, que es destacar que per desgràcia en este poble i en este moment , políticament parlant, hi ha cada vegada més enemics, menys adversaris i quasi no queden amistats i crec que ningun amic , entre els bans opostos : Mala cossa quant s'impossa l'ideología a les persones ...

3 comentarios:

  1. Estaria millor dit que s'imposen les persones a les ideologies, perque d'ideologia, ben poca, quan s'han ajuntat tots amb tots i quan manen fan i defan a conveniència (pròpia, clar).

    ResponderEliminar
  2. La idiologia d'esquerres brilla per la seua ausència

    ResponderEliminar
  3. Com bé dius, la ideologia d'esquerres és ausent quant es ven per altres interesos, poder, diners...
    La de dretes, sense cap vergonya, sempre ha mirat directament per la pela (sobretot la pròpia). El capitalisme (o liberalisme, com pretenen amagar-ho altres) no és cap ideologia, és un sistema on s'assegura que continue la diferenciació de classes.
    Així que tots dos extrems estan empatats.

    ResponderEliminar