Hi han persones que pel que siga viuen feliçes a l'ombra d'un arbre que encara també es en part d'ells, i com a tal el treballen i de debò, almenys això diuen, pareix siga sols d' altres, que son qui donen la cara i negocien, per a bé i per a mal, amb els fruits del arbre. Però no els preocupa perquè elles estan tant bé així !!. Així van passant els dies, tranquilets, treballant a l'ombreta, a l'ombreta d'eixos altres.
I amb tot açò els tercers, els que ho veuen des de fora, tenen la sensació de que s'estàn equivocant, i els aconsellen que isquen al sol, que assomen el cap de vers en quant i venguen ells també el fruit i donen la cara, perquè si no quant vullguen fer-ho tal volta siga massa tard, i acostumats a anar de la mà d'altres tant de temps, aniràn tot zarandos i pot ser cauràn de morros quant intenten caminar per si sols, el que algún dia, més prompte o més tard, ocurrirà. Però , es que s'està tant bé així !!! .
I amb tot açò els tercers, els que ho veuen des de fora, tenen la sensació de que s'estàn equivocant, i els aconsellen que isquen al sol, que assomen el cap de vers en quant i venguen ells també el fruit i donen la cara, perquè si no quant vullguen fer-ho tal volta siga massa tard, i acostumats a anar de la mà d'altres tant de temps, aniràn tot zarandos i pot ser cauràn de morros quant intenten caminar per si sols, el que algún dia, més prompte o més tard, ocurrirà. Però , es que s'està tant bé així !!! .
I com tot arriva ressulta que eixes persones va i veuen com un dia per un terratrémol tot es mereja i del arbre començen a caure els fruits però son tots arreplegats pel que pareix als tercers l'amo del arbre, sense que ells en puguen arreplegar ni un, a ells sols els cauen els que s'han fer malbé, i en el cap.
I decidixen pegar a fugir abans en vers de fruits arrepleguen un trinxo. i enganxen a correr despavorits, a vore si "salven els mobles" com es diu popularment, i a més sense tenir en compter que tal volta ja es tard, i a més malacostumats tant de temps a anar de la má d'un altre, pot ser tropessen i caiguen de morros, com els advertíen, i la pedregada de fruits malbés els obriguen el cap i els ompliguen de trinxos.
I pot ser també que, pitjor si cap, a més busquen alguna altra ombra en vers de pendre el vòl en solitari.
Que prenguen el vol, sí, però un vol templat els recomanen de nou alguns ara, sense mirar tant arrere perquè el que pot passar es que es trenquen els morros xocant contra algo de tant de girar el coll, que reivindiquen la seua feina però sense desmereixer per a això la d'altres, venent el seu fruit però sense criticar ni desmereixer el d'altres : Si el teu fruit es de veritat bó no ho necessites.
Falta saber si es massa tard o encara aconseguirà salvar-se, i si el camí que ham manprés es el correcte.
Colló,Enrique,dona alguna pista que anem perduts.
ResponderEliminarNo m'ha enterat de res!
ResponderEliminarJe je este Enrique se nos ha puesto metafórico. Yo entiendo y siguiendo lo que ha escrito en otras editoriales sobre los socialistas y que no estaban sabiendo vender su trabajo y conociendo como conozco lo que ahora opina sobre lo que están haciendo, que se refiere a éstos y les aconseja que no sigan por este camino pues se están estrellando, y aconseja sigan su camino vendiendo lo que han hecho que como sabéis para los que les seguís para él es mucho y sobre todo en lo económico, y que dejen de atacar al otro como forma de vender lo suyo: ¿ Me equivoco Enrique? Ay, que son muchos años ya y muchas charlas las que llevamos sobre política amigo Enrique.
ResponderEliminarPseeeeeee je je je
EliminarEl problema es que amb un fet ho han cagat tot: els pressupostos del 2015.
ResponderEliminarMai no es donara eixa relació 8 a 8 i vencia el vot de qualitat de l'alcalde. Els socialistes hauran de portar sempre damunt que per ells no s'aprovaren els pressupostos. Vulguen o no, el pressupost que havia de recollir un poc del sembrat (sanejament hisenda) no es va aprovar per ells.
I tampoc tenien ganes d'aprovar-los, xe, parlem clar. No es pot dir que hi havia ganes quan era novembre i el seu regidor no s'havia ni plantejat encara iniciar-los, i damunt presenten a dos hores del ple una esmena amb més de 20 modificacions, que no havien dit res al encara soci de govern, i que havien tingut un mes per dir-les i haver-les parlat en tres juntes de govern i una comissio d'hisenda. I nomes isqueren amb el mur.
I son fets que pense coneixem els que llegim este blog i altres.
Amb pressupost o sense pressupost, els dos bàndols ja feia mesos que no es parlaven i anaven fent-se la punyeta, així que si l'han cagada ha estat per part dels dos, ací no hi ha película de indios i vaquers.
EliminarPerdona, va a ser que no. Que qui va començar a fer la punyeta i distanciarse va ser el psoe desde les europees, portant la contra desde dins, demanant la dimissio de l'alcalde, llevar a bufante, etc. i donant l'escusa del colector primer i despres quan ja no valia, el mur. Tots sabem que pretenien. I per ultim el teatre montat amb el pp i la transfuga. Va, va!
EliminarXé, mireu els facebook i demes del PSOE des de les europees.
ResponderEliminarSi el que pretenien es veia vindre, ja cantava per soleares, ara els volien que els tiraren i anar de martirs. Per això no foren coherents, i després de demanar la dimissió de l'alcalde, no van demanar com era lo lògic. ¿Com es pot formar part d'un govern on no s'accepta l'alcalde? Gran artícle, Enrique, el que feres després.