Article d'opinió: LES FESTETES DE NADAL, per Jaume Talens

                          LES FESTETES DE NADAL.

Entrem en dies de tendresa i sentimentalisme com els que venen. Temps d’Amor i Pau. Que ens porten a poblar la nostra memòria de records, per justificar temps politics mal conjuntats al municipi. Difícil , avui , parlar de generositat, ja que les parts en litigi, sempre es creuen ser els bons.

Faltaria més!  L’autocrítica és dona més en l’esquerra, a la dreta tot error és tapa i endavant com si no haguera passat res, i ja ho notarem d’ací quatre anys, em referesc a les eleccions. I com el vot està prou fidelitzat, diu la dreta, molt han de pujar els altres per a manar.  Tinc a les mans els missatges de nadal, tins plenes les mans per les persones  que han entrat en conflicte. I de segur que continuaré felicitant-los faltava més.  Però en la vida ens hem acostumat a viure-la sense persones  pròximes, família arrimada, o veïnat inoportú.

Podem, per tant, passar de felicitar-los. Podem, per tant, deixar que tinguen el seu Nadal en Pau i amb el seu Amor. I podem, com no, obviar les seues salutacions de desitjar-los  major felicitat. Però la dignitat,l’elegància, el saber  ens porta a no entrar en violències verbals. Si estan desterrant-les dels camps de futbol, imagineu-vos-en de la política local.

El problema està en que no s’han desitjat un pròsper any nou. El partit responsable de la prosperitat de dos mil quinze ha decidit no desitjar un pròsper any nou al minoritari equip de govern de Tavernes. I hem fet una falla, amb cremà, ninotades, i  desfilades, que en temps de pau i amor és quasi una obligació social arraconar.

No m’agradaria tirar de records en este article. Però la història local està plena. Alguna persona socialista del poble ha desestimat ser alcalde amb els vots de la dreta. Té nom , moment i viu per a preguntar-li-ho. Demane perdó, i m’arrepentisc, si al dir açò, se’m veu egoisme. Però el que dic és tan cert com este article. Una ràfega de gratitud per la gent que ho ha comprés.

 Sempre com vegeu no podem ser,  ni devem pretendre ser,  imparcials, però si demanar diàleg i comprensió a les parts.  A mi la veritat res no em fa mal, intente ser responsable, donar respostes a certes situacions, i sempre amb un somriure per davant. He arribat a sentir que, inclús , el meu somriure molesta. Doncs en dies de tendresa i sentimentalisme un somriure no ve mal.  El drama de la política local en un somriure es pot suportar , és l’inici d’alegries, de noves empreses, de no fer pecats, de menjar junts , tantes coses que la mala llet en dies de Nadal, sols puc dir que fa mal, però a tot el personal.  Estic veient coses, llegint paraules que em poden posar a plorar , i m’agradaria no perdre la paraula, que fins ara no he nomenat, AMISTAT,  i seguir amb paraules tipus del moment:  PAU I FELICITAT A TOTES LES PERSONES DE BÉ.