Editorial : PREGUNTA QUE ALGO QUEDA

Bocabadats varem eixir dimarts  i el mateix una regidora d'altra població també riberenca més gran que la nostra, del pleno d'una xicoteta ciutat de La Ribera de a penes mil habitants, acostumats com estem al sistema més rigit dels nostres plenos.

I és qué per a començar faltaven tres dels nous regidors, no podíen estar excussaren al haver canviat el dia del pleno per caussa extraordinaria de dilluns a dimarts. Però ès qué a més un dels pressents es va aussentar mentres altre llegía les mocions que pressentava, i l'Alcalde s'alcà, literalment perquè ho va dir, a pixar un parell de vegades.  

L'Alcalde, ex-EU ara acostat a "Podemos", anava amb xancles plaieres de goma de les "de ditet", pantalonet curt, samarreta informal reivindicativa i pircings en una orella, i dos dels altres tres regidors mascles també amb pantalonet curtet d'estiu i sandalies : Vamos, igualet igualet que JJ, Borràs o Vidal en els nostres plenos. Les úniques que vestíen formaletes eren les dos regidors fémines.

Els regidors es parlaven entre si "de tú" incluit Alcalde (Juanvi per a més senyes), i es cridaven pels noms de pila. 

Els torns de parlar eren menys o més formals com ací perquè s'interumpíen uns a altres sense demanar torn al Alcalde, incluit éste. 

Però ja "la cirera del pastís" va ser quant al finalitzar s'obrí un torn de paraula als veïns pressents que també parlaven "de tú" al senyor Alcalde i demés regidors, i dialogaven amb estos com si en qualsevol xarrada informal s'estiguera en vers de en un plenari, inclús demanat-los l'Alcalde permís per a intervindre quant volía parlar ell : Ahí ja alucinavem. Però és qué a més el que es preguntava o apuntava al Alcalde eren temes menors, com averíes del enllumentat, voladisos perillosos o manteniment de lo públic.

En ressum , dir que després de vore estos actes penses que almenys en els pobles menuts el que la democracia comporta el control del govern per part dels seus ciudatans, dels seus governats, seguix seguent veritat, i qué estos participen-controlen total i diréctament almenys una vegada al mes les decissions dels seus governants.

La veritat es que acostumats a lo nostre i els picapleits pels torns de paraula entre Alcalde i certs regidors, als senyor tal o cual, als gràcies quant es dona el torn de paraula, al respet als torns de paraula, etc. va ser una bocanada d'aire fresc i de democracia al més pur estil. 

Comprenem que en un poble tan gran com el nostre tanta flexibilitat no sòls no és possible si no que inclús no sería recomanable perquè els plenos es faríen eterns, a més de que pensem que certes formalitats també s'han de respetar a certs nivells, però tampoc estaría de més prendre nota d'algo de flexibilitat.

I sobre tot del torn de preguntes dels veïns, algo que també ens dia eixa regidora d'una població més gran es feia en la seua ciutat de 23.000 habitants i 19 regidors, en els plenos però regulat per a que´no es fera etern. 

Ara bé, el que no va faltar va ser el "pique" personal que va donar peu a politiqueig pur i dur entre l'Alcalde, ex-EU, i el ara únic regidor i per tant ex-companyer d'eixe partit, que ens recordà els picapleits també amb oritge polític arrivant a lo personal entre cert Alcalde i un ex-socia de govern, i el més curiós entre el mateix Alcalde i alguns veïns també segons ens assabentarem després personalment enfrontats per temes polítics.

Ah , i no va faltar un técnic que es va sentar en els seients dels regidors per a parlar i que va mantindre "pique" amb un veí.