Editorial : QUE POC DURA L'ALEGRÍA EN CASA DEL POBRE

I es que si fa unes setmanes vos contarem i denunciarem les mancançes del nou hospital comarcal, i afirmavem que de moment lo de l' aparcament s'havía solventat però que teniem dubtes de que fora suficiente l'espai habilitat, huí i per desgràcia tenim que malparlar d'ell. 

I ho tenim que fer perquè tal i com veíem vindre l'aparcament s'ha quedat curt. curtíssim, i hem tingut que pegar voltes varies per dalt i per baix fins que hem pillat a un que se'n anava, i com nosaltres un grapat més d' ussuaris, i hem tornat a vore cotxes aparctas pels voltants de bona i mala manera, com quant l'inauguraren i encara no estava obert el  pàrquing en soterrani.

A tot açò llegirem en la premsa que "la Paquita" passa prop del hospital però no pot parar perquè encara no ha rebut l'autorització pertinent de la Consellería de Transports. 

I cal preguntar-se si es que en la Generalitat ningú va tindre en compter que eixe bús es necessari per als ussuaris de La Valldigna, doncs l'alternativa es el cotxe privat, un caríssim taxi o tren i urbanet si es que tens vehicle per a arrivar a l'estació de Tavernes, perquè si no doble de bus com bé sabeu.  

I clar, qui va al hospital no es per gust i molts tenen unes minusvalúes que sols els permet l'opció del vehicle particular, perquè no podem pujar a un bus o al tren.

Però es que quant hem pujat a consultes externes ens hem trobat amb unes sales d'espera interiors insuficientes i amb això gent de peu a l'espera del seu torn per a entrar a l'especialista, i unes consultes on t'assentes davant el metge i si sou dos tapes amb això la porta, pel que si la enfermera té que ixir t'has d'alçar per a deixar-li pas. 

I ja millor no parlem de les consultes de triatge en urgències, on cap justet una camilla si el malalt entra en ella i el metge, l'acompanyant apretant panxa.

I penses si les grades de la Fórmula 1 estaven tan apretades d'espai, i sobre tot les de la jet set i entre ells les dels nostres estimats governants populars i amiguets de l'ànima.  

I penses que poca es l'hòstia que s'han pegat.