Considerem que ja és prou traumàtic viure esta situació, després de quasi 95 anys d’història, com per a què, a més, l’afició valencianista haja de patir l’opacitat de Bankia. I més, tenint en compte les males pràctiques de determinada empresa que volia traure profit econòmic de la conjuntura i va filtrar una informació que donava més força al banc que als accionistes.
Però no perdem de vista una cosa. Si hem arribat fins ací, és per culpa d’unes males pràctiques que s’han succeït en el temps. Per una part, els responsables del club han pres les decisions que ens han dut a esta situació tan nefasta. I que conste que equivocar-se és humà. Ara bé, perjudicar conscientment els interessos globals per afavorir els interessos particulars, no només és immoral sinó que, normalment, té conseqüències legals…
I, per altra part, tenim el problema que realment ens preocupa. Els “altres” responsables. En època de bonança, el PP no dubtà ni un segon a ficar la mà en el VCF. Calia construir un estadi nou i albergar una final europea. Eren dies de vi i de roses. Finalment, promogué un aval, demostrant quina és la seua idea de la gestió pública: endeutar totes els famílies valencianes i confiar que els nostres fills puguen pagar la seua festa algun dia. I el millor del cas és que ara es desentenen d’eixe aval. Una manera ben curiosa d’actuar des de les administracions públiques.
Perquè, si una cosa tenim clara des de Demòcrates Valencians és que un model intervencionista en els equips de futbol és desastrós per a les arques públiques i per a la independència dels clubs, que han de ser imparcials i apartidistes. I el VCF, en definitiva, també és una víctima de la corrupció i les males pràctiques del PP. I cal dir-ho ben alt i ben fort: ja n’hi ha prou, de manipulació! Encara que ho neguen, sabem qui són els responsables de tot.
Demanem, per tant, sensibilitat a totes les parts immerses en el procés. No volem patir en l’esport els que ens ha passat amb les caixes. Estem segurs que si el VCF jugara a Madrid, Catalunya o Euskadi, rebria un altre tracte per part d’un banc, no ho oblidem, amb seu a la capital d’Espanya. En definitiva, respecte als sentiments dels milers de socis i a la propietat accionarial i transparència per a un procés que ha d’ensenyar-nos a no tornar a cometre les mateixes errades del passat.
Esta cap de setmana hem guanyat al Barça de futbol i al de basket.
ResponderEliminarAmunt Valencia.
Que venguen al Valencia i que porten bons jugadors pa guanyar lligues i champions.
Jo no soc soci i tinc igual qui siga l'amo del Valencia però vullc vore bons partits i que guanye.
Si els socis volen el club que paguen el deute i pa ells.
Anem a vore. Jo sóc seguidor del València CF. Però sigam un poquet seriosos. Bankia ha deixat uns diners a la Fundació que no ha tornat. Pegueu-li les voltes que vullgau però això és així. Si envers de ser el València CF fora "Tableros Pepito S.L" el banc ja faria més d'any i mig que haguera embargat les accions. Però després de dos prórrogues la realitat és que la Fundació no tés diners ni ingressos previsibles ni per a pagar els interessos. I al final el tema està en que Bankia vol cobrar i la Fundació haurà de vendre. Que la Fundació lidere la gestió de la venda seria lo rahonable però s'ha de tindre el beneplàcit de Bankia. I ja el té. Vorem que passa.
ResponderEliminar