Divendres llegíem que la Academia Valenciana de la LLengua ha acabat de perfilar, ara s'obri un temps públic de sugerències, aportacions i correccions, el diccionari que serà al ser dita academia l'ens estatutariament establit que regula la nostra llengua en totes les seues vertents, qui marcarà en endavant quines definicions i quines no son les correctes en la nostra parla . Pel vist i escoltat, va a ser un diccionari que accepta moltes paraules com a genuínes en tal de tractar de abarcar el maxim possible la gran diferència de paraules que amb valencià definixen una mateixa cossa i arrivar amb això a un consens definitiu .
Però encara no s'ha més que anunciat i ja s'ha creat la polèmica, en este cas en la definició que fa del valencià : Idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona de Aragó i que també rep el nom de català . I viceversa quant denomina al català com a idioma ... qué també rep el nom de valencià .
Es a dir, reconeix, entenem, per un costat l'unitat de la llengua i però al mateix termps l'identitat d'una llengua propia dels valencians ("la AVL acepta la denominación lengua valenciana como la manera tradicional de expresar respecto a su tradición onomástica, compatible con otras denominaciones. Del mismo modo, el reconocimiento de la unidad de la lengua no comporta ninguna supeditación de las variantes propias de un territorio respecto a las de otro") llegim en la premsa .
Davant açò, ja s'han alçat en peu de guerra els sectors denominats "secesionistes" , incluit un alt dirigent del PP , Serafin Castellanos, tercer de a bordo del govern, que ha deixat caure inclús la possiblitat de reduïr el àmbit d'actuació o inclùs finiquitar la academia, el qual ressulta curiós doncs la majoría dels membres que formen dita academia ho foren a proposta d'este partit.
Davant açò, ja s'han alçat en peu de guerra els sectors denominats "secesionistes" , incluit un alt dirigent del PP , Serafin Castellanos, tercer de a bordo del govern, que ha deixat caure inclús la possiblitat de reduïr el àmbit d'actuació o inclùs finiquitar la academia, el qual ressulta curiós doncs la majoría dels membres que formen dita academia ho foren a proposta d'este partit.
I nosaltres ens preguntem : Es va acabar la guerra en el tema de la llengua ? Serà una acepció aceptada per una gran majoría ? Utilitzaràn els partits polítics, com altres tantes vegades han fet, el tema per a aporfitar-lo políticament ? .
La veritat, voldríem ser optimistes i pensar que el poble valencià va a deixar d'una vegada de remar cadascú cap un costat i deixar de seguir pegant-li voltes a un mateix cercle viciós, i mentres a la cúa de financiació i de les darreres comunitats en tot el demés front a la resta d'Espanya , però ens temem que no va a ser així i que com per a molts val més el vot que les persones, seguirem i seguirem pegant voltes al cercle .
Aquest humil comentarista ja va advertir en aquest blog que l'eix central del PPCV en la campanya seria el tema de la llengua i la seva tornada a la caverna (alguns m'han han eixit d'ella). És un discurs que sempre els ha anat bé. I veient com tenen el pati pues han decidit jugar el 4-4-2 que sempre els ha anat bé. Nada nuevo bajo el sol.
ResponderEliminarEl dubte que tinc jo és si esta vegada estos discursos tindran l'efecte que es pensen. Alguns membres del PP (no tots jo en conec que no) s'han possat les botes aquests últims vint anys repartint carnets de valencianitat entre "valencianos buenos" i "valencianos malos". El problema és que del PODER VALENCIANO, si alguna volta va existir, no queda ja ni el concepte....sempre amb el permís del senyor Montoro.
Concluint: molt mal deuen de vore les coses en el PPCV per traure estos discursos. Eixa és la senyal més significativa de que es veuen fora de la Generalitat. Els valencians ho decidiran.