miércoles, 5 de febrero de 2014

Editorial : DE ORIGINALS I DE COPIES

Parlant de originals i de copies, el problema de fer una copia, si es bona, no es el que siga tal copia en sí, doncs els seus ressultats poden ser així i tot realment bons, inclús millors que els de l'original, sino que vullgues donar amb ella gat per llebra no diguent que es tal copia , per a que cadascú ho sàpiga i li done el valor que crega deu de tindre ; sempre i quant, es clar,  amb aixó no xafes els drets dels autors i entres en el plagi , aixó ja es altre tema .  Però si damunt la copia es roïn ja passa a ser greu . 

Pel tant, el que hi ha que fer  es dir sempre la veritat perquè la mentira diuen té les partes curtes i al final el coloretjen la cara, i, si les consequències de la teua falta no son greus que no sempre ho son doncs a vegades i com hem dit, els ressultats poden arrivar a disculpar la falta inicial, però així i tot deus de carregar amb la responsabilitat, entonar el mea culpa i demanar com a mínim disculpes . I si les consequències son greus i tens el que tens que tindre, deus arreplegar trastos i cap a casa

I aprofitant qué parlem del tema, assenyalar que en política, i més en concret la valenciana, hi ha que anar amb cuidadet amb eixes copies, males copies, que aprofiten les ocasions en que els és favorable, per a copiar als originals i vendres com a tals , però al final ressulten ser el que son i donen el ressultat del que son , males copies que quant es torne a convenir copiaràn a altre o quant vajen obtés el rèdit que esperaven, mostraràn la seua roïn cara real. 

I ho vinc a dir pel tema del valencianisme polític i dels que quant es convé agafen la seua bandera i son mes papistes que el papa , però en realitat es tot mera fatxada i en el fons seguixen sent la veu del seu amo de la meseta . El problema és qué com tenen les millors , quasi en forma monopólica, xarxes de distribucions al seu servici  , saben vendre mólt bé el seu producte i quant vens a donar-te conte de que no son el que pareixía, ja tan fotut ben fotut . 

Però bé, sempre quedarà una porta oberta per a sanejar-ho i no tornar a caure en les seues garres ara que ja els coneixem , en les nostres mans està separar el grà de la palla i botar-li foc a esta .

No hay comentarios:

Publicar un comentario