Editorial : LA VEU D'UN POBLE

NOTA : Esta editorial i que conste una vegada més, està escrita pel editor de Quadern, Enric Estruch, a titol personal i com a tal sòls reflexa la seua opinió personal i la d'este blog i mai la de ningún col.lectiu al que puga perteneixer, el qual quant parla ho fa amb nom i segell. 

De tots els caires i colors 

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble ...

Com vos hem informat, diumenge estiguerem en el concert de Andreu Valor, un cantant de Cocentaina que canta en la nostra llengua, i ens va agradar un muntó. 

I ens va agradar perquè encara diferim en moltes cosses amb ell, entre elles la denominació d'aquella, som gent de ment oberta i no cegos de fanatisme com més de quatre que pululen per , entre altres, este blog, i en quant no els bufem al seu aire ...

I perquè comulguem amb el fons de les seues lletres, algo important : Algo diferim perquè, com diguem, no som fanàtics sino lliure-pensadors. Però diferim en este camp més be poc, per no dir gens, és més el que ens unix. 

I perquè pensem que es hora de que els valencians, els que sentim la terra, diguem-li País, Comunitat, Regne, Nació, Pàtria ... caminem tots junts front a eixos que no sòls ens han expoliat, si no que seguixen fent-ho ara mateix i pensen seguir fent-ho , açi vos anem reflexant dia a dia les paraules dels senyors Montoro i Rajoy, que diuen no tenen ninguna presa en canviar els sistema de financiació encara reconeguent no és just per als valencians. De Beteta millor ni parlem ...

I perquè no el tenen pressa ninguna ? Probàblement perquè donen la Comunitat Valenciana com a perduda per al PP, es a dir, per al seus particulars interessos, vist el vist de les enquestes. I ahí està " el meollo " que diuen els castellans, els seus interessos per damunt dels del valencians. 

I perquè front a això tenen a uns governants sumissos, que de quant en quant protesten però amb la boca xicoteta, no siga cossa que no isquen en la propera foto.

I tenen eixa por perquè fora de la política no tenen "on caure morts" la majoría d'ells, o no son ningú en els seus àmbits personal o professional si es que retornen a ell, mentres que si callen algun coloquet els caurà, les elèctriques donen per a molt com vegem dia a dia.

Així qué pensem com pensem però si pensem en clau valenciana, endavant tots junts i que tingam molts Valor, son més les cosses que ens tenen que unir que les que ens tenen que separar, perquè com dia César "divide y vencerás" i molt d' això hem tingut en la nostra terra. 

Gràcies a deu la veu en valencià no està callada sino que per contra cada dia és més i més forta i diumenge ho vegerem amb un públic entregat de totes les edats i condicions económiques socials i culturals i no sòls amb la pressència dels afins. 

Inclús per hi haure i fidèl seguidors d'este cantant, algun polític del partit en els governs expoliant i sumís: Ójala açò siga mostra de que les cosses van a canviar des de fora però també des de dins. I estava perquè és també una persona oberta de pensament i de fets, i això és el que importa per a arrivar al consens.