Editorial : SANTS EN LA TERRA

I En Miguel Pajares és un d'ells, com el Pare Àngel o Vicent Ferrer entre tants i tans menys coneguts. 

I és una llèstima que este missioner siga ara conegut pel que està seguent conegut, qué és com suposse sabreu per caure malalt podría ser, esperem que no, d' Ébola al haver estat en contacte com a missioner en Liberia amb la enfermetat dirèctíssimament. 

Sòls hem tingut la ocassió de coneixer-lo en persona una vegada, pel seus fets i com a col.laboradors d' una ONG local el seguim des de fa temps, i el poc que tinguerem ocassió de parlar amb ell i sobre tot d'escoltar-lo ens va transmetre una possitivitat i una energía mólt d' agraïr en estos malaïts temps, coneixer el que deuría ser la verdadera esglèsia i no la que vegem dia a dia, la dels oropels i boatos, qué esperem l'actual papa canvíe relament com pareix ser intenta. I sobre tot que encara podem creure com es diu popularment en el esser humà perquè encara queden persones bones, pures, entregades als demés sense mirament. 

Servisca doncs este línees com a un xicotet homenatge als Miguel Pajares que hi han a tot arreu el mon, i esperem vore'l de nou prompte per ací, deleitat-nos amb les seues paraules i fets plens de tot el que he dit ens va transmetre.

I servisca també huí esta editorial per a que per almenys un dia deixem de costat les diferències i fem un modest homentage a este persones, i els que sigau creient feu un prec per En Miguel.