"El yernísimo" es el calificativo que se le aplicaba al yerno de Franco, Cristóbal Martínez-Bordiu, Marqués de Villaverde, el cual por ser quién era, obtenía toda clase de prebendas, obsequios y demás, y practicaba todo tipo de chachulleos sin que nadie osara pararle los pies .
Pues bien, unos años después nos encontramos con otro "yernísimo" al cual, por ser quién, se le han abierto toda una serie de puertas y facilitado que se haya enriquecido , presúntamente de forma ilícita, con ello .
La diferencia es que mientras al primero se le acabó el chollo con la muerte del suegro, es decir, lo que se conoce como "muerto el perro se acabó la rabia" , y al otro se le ha acabado por intervención judicial .
Solo esperemos que así como al primer yerno se le acabó el chollo, como he señalado, con la muerte del suegro, no haya provocado el segundo yerno la muerte, institucionalmente hablando , esperemos que nunca físicamente, del seu .
"El yernísimo" és el qualificatiu que se li aplicava al gendre de Franco, Cristóbal Martínez-Bordiu, Marqués de Villaverde, el qual per ser qui era, obtenia qualsevol classe de prebendes, obsequis i la resta de, i practicava tot tipus de chachulleos sense que ningú s'atrevira a parar-li els peus .
Doncs bé, uns anys després ens trobem amb un altre 'yernísimo' al qual, per ser qui, se li han obert tota una sèrie de portes i facilitat que s'haja enriquit , presúntamente de forma il·lícita, amb això .
La diferència és que mentres al primer se li va acabar "el xollo" amb la mort del sogre, és a dir, la qual cosa es coneix com 'mort el gos es va acabar la rabia' , i a l'altre se li ha acabat per intervenció judicial .
Només esperem que així com al primer gendre se li va acabar dit xollo, com he assenyalat, amb la mort del sogre, no haja provocat el segon gendre la mort, institucionalment parlant , esperem que mai físicament, del seu .
"El yernísimo" és el qualificatiu que se li aplicava al gendre de Franco, Cristóbal Martínez-Bordiu, Marqués de Villaverde, el qual per ser qui era, obtenia qualsevol classe de prebendes, obsequis i la resta de, i practicava tot tipus de chachulleos sense que ningú s'atrevira a parar-li els peus .
Viejos tiempos que no volverán ... |
Doncs bé, uns anys després ens trobem amb un altre 'yernísimo' al qual, per ser qui, se li han obert tota una sèrie de portes i facilitat que s'haja enriquit , presúntamente de forma il·lícita, amb això .
La diferència és que mentres al primer se li va acabar "el xollo" amb la mort del sogre, és a dir, la qual cosa es coneix com 'mort el gos es va acabar la rabia' , i a l'altre se li ha acabat per intervenció judicial .
Només esperem que així com al primer gendre se li va acabar dit xollo, com he assenyalat, amb la mort del sogre, no haja provocat el segon gendre la mort, institucionalment parlant , esperem que mai físicament, del seu .
No hay comentarios:
Publicar un comentario