viernes, 15 de febrero de 2013

EDITORIAL : No mateu al missatger

Hace unos días me referí a la politización de la noticia de una vecina que denunciaba que el ayuntamiento quería desahuciarla de su casa por un impago de tributos, a lo que me contestan desde un blog local que no se ha politizado.

Pues yo me reafirmo en que sí y paso ha explicar de una forma objetiva e imparcial lo sucedido en este tema y porqué me reafirmo en que sí ha habido dicha politización : 

1) HECHOS CIERTOS : Una vecina de la ciudad busca a un conocido periodista local y le dice que ha recibido un comunicado del ayuntamiento por lo que ella entendía que la iban a desalojar de su casa por una deuda con éste, a lo que, una vez leído el documento, el periodista le explica que no es así, y que un embargo no significa desalojo de por sí. Cumpliendo con su deber como corresponsal de un periódico regional, toma nota de los hechos al ser posible noticia . A continuación dicho periodista se pone en contacto con el secretario del Alcalde, el cual le remite al concejal de Hacienda . Una vez recogidas las declaraciones de todos pasa la información a su periódico , así como días más tarde la respuesta oficial del gobierno local al tema. El, supongo, redactor jefe del periódico es quién a partir de entonces decide cómo y cuando publicar y como titular dicha noticia, tanto las declaraciones de la vecina como la respuesta municipal . 
ALTRE TITULAR PODRÍA SER " No dispareu al pianista " .

2) POLITIZACIÓN DEL TEMA : Desde los blogs locales afines a la oposición se usa el tema para atacar al gobierno, ( DE AHÍ QUE ME REAFIRME EN EL TEMA DE LA POLITIZACIÓN) y desde el afín a éste se ataca al periodista local y se le culpa de imparcialidad ( DE AHÍ EL TITULAR DE ESTE EDITORIAL) cuando éste se ha limitado a recoger información y pasarla a su editor , así como a los presuntos métodos utilizados por el anterior Alcalde en temas sociales ( MÁS POLITIZACIÓN).

3) Otros medios de comunicación supralocales se hacen eco un tema tan sustancioso en esta época en que está tan de moda el tema de los desahucios, y más cuando el presunto desahuciante es un ente administrativo, en este caso el ayuntamiento ( DE NUEVO EXPLOTACIÓN DEL TEMA POR MORBO O INTERESES POLÍTICOS, DEPENDE DEL MEDIO ) .
Lo curioso es que el medio supralocal que más ha insistido en el tema es uno de los denominados "progresistas" y por lo tanto supuéstamente afín al gobierno local, y más siendo el concejal diréctamente implicado, el de hacienda , socialista .

4) OTROS HECHOS CIERTOS .

- ¿ Ha habido una notificación de embargo por deuda tributaria desde el ayuntamiento a una vecina ? SI .
- ¿ Supone ésto un desahucio ? NO si el acreedor, en este caso el ayuntamiento, no ejecuta el embargo . Mientrs tanto es sólo una anotación en una hoja del Registro de la Propiedad .  
- ¿ Puede llevar a un desahucio ? SI, si , como he señalado, el ayuntamiento decide ejecutar .

EN RESUMEN : Estos son los hechos, descritos desde la imparcialidad y objetividad con que nos caracterizamos, sin las influencias políticas que sí tienen otros medios tanto locales como supralocales.

A partir de aquí, cada uno que lea, reflexione y juzgue en consecuencia .

Fa uns dies em vaig referir a la politització de la notícia d'una veïna que denunciava que l'ajuntament volia desnonar-la de sa casa per un impagament de tributs, a la qual cosa em contesten des d'un blog local que no s'ha polititzat. 

Doncs jo em reafirme en que sí i pas hi ha explicar d'una forma objectiva i imparcial allò que s'ha succeït en este tema i perquè em reafirme en que sí que hi ha hagut la dita politització : 

1) FETS CERTS : Una veïna de la ciutat busca a un conegut periodista local i li diu que ha rebut un comunicat de l'ajuntament pel que ella entenia que la desallotjarien de sa casa per un deute amb este, a la qual cosa, una vegada llegit el document, el periodista li explica que no és així, i que un embargament no significa desallotjament de per si. Complint amb el seu deure com a corresponsal d'un periòdic regional, pren nota dels fets al ser possible notícia . A continuació el dit periodista es posa en contacte amb el secretari de l'Alcalde, el qual li remet al regidor d'Hisenda . Una vegada arreplegues les declaracions de tots passa la informació al seu periòdic , així com dies més tard la resposta oficial del govern local al tema. El, supose, redactor cap del periòdic és qui a partir de llavors decidix com i quan publicar i com titular la dita notícia, tant les declaracions de la veïna com la resposta municipal . 

2) POLITITZACIÓ DEL TEMA : Des dels blogs locals afins a l'oposició s'usa el tema per a atacar el govern, (D'ACÍ QUE EM REAFIRME EN EL TEMA DE LA POLITITZACIÓ) i des de l'afí a este s'ataca al periodista local i se li culpa d'imparcialitat (D'ACÍ EL TITULAR D'ESTE EDITORIAL) quan este s'ha limitat a arreplegar informació i passar-la al seu editor , així com als presumptes mètodes utilitzats per l'anterior Alcalde en temes socials (MÉS POLITITZACIÓ) . 

3) Altres mitjans de comunicació supralocals es fan eco un tema tan substanciós en esta època en què està tan de moda el tema dels desnonaments, i més quan el presumpte desnonen-te és un ens administratiu, en este cas l'ajuntament (DE NOU EXPLOTACIÓ DEL TEMA PER MORBO O INTERESSOS POLÍTICS, DEPÉN DEL MIG) . El curiós és que el mig supralocal que més ha insistit en el tema és un dels denominats 'progresistas' i per tant suposadament afí al govern local, i més sent el regidor diréctamente implicat, el d'hisenda, socialista . 

4) ALTRES FETS CERTS . 

- Hi ha hagut una notificació d'embargament per deute tributari des de l'ajuntament a una veïna ? SI .
 - Suposa açò un desdonament ? NO si el creditor, en este cas l'ajuntament, no executa l'embargament . Mentres tant és només una anotació en un full del Registre de la Propietat .  
- Pot portar a un desdonament ? SI, si , com he assenyalat, l'ajuntament decidix executar . 

EN RESUM : Estos són els fets, descrits des de la imparcialitat i objectivitat amb què ens caracteritzem, sense les influències polítiques que sí que tenen altres mitjans tant locals com supralocals. 

A partir d'ací, cada un que llija, reflexione i jutge en conseqüència ."

5 comentarios:

  1. Bona la exposició, Enrique, pero si jo havera sigut Carlos, m'havera desfés en algun dels blogs locals si es que no ha signat l'article i després havera tingut paraules amb l'editor. Esta clar que la premsa tendeix a ser sensacionalista per vendre mes, pero jo em pensaria permaneixer en eixa empresa-mentida en el cas de ser-ne el peridiste-missatger.

    ResponderEliminar
  2. El missatger s'ha matat ell sol15 de febrero de 2013, 20:07

    Mire, sr administrador, si vosté vol vore les coses amb eixa optica esta en el seu dret, pero no puc comulgar amb el que diu. Te una opinió, que respecte, pero altres en tenim una altra i també volem que se la respecte.
    El problema del diari es que esta escrit en el paper i també esta en l'hemeroteca de Las Provincias. Consulte les cròniques.

    El primer article que escriu Carlos Gimeno, no cal dir corresponsal quan ell ho firma, no diu res del punt de vista de l'Ajuntament. I això en periodisme, i és del primer curs, es diu que es faltar a la norma de contrastar la informació i de donar a la part esmentada la seua versió. Jo, en base a eixos estudis i tot el que s'ensenya en la Facultat, li dic que això és falta d'ètica professional. Ell no escriu en un blog sino en un periòdic, i pot tindre la tendencia politica que siga, però ha de tindre imparcialitat com a mínim.

    Després, en un tema que arma tant d'escandol i que corre amb tantes parladuries i mentires pel poble, ha estat quatre dies per publicar una nota aclaratoria de l'Ajuntament i ho fa mesclada amb unes valoracions del PP sobre eixa nota aclaratoria. I encara no s'ha publicat la nota i el PP la contesta en la mateixa cronica. Ui, ui que mal que ol això.

    Mire, sr. administrador, crec que vosté pot preguntar en el gabinet d'Alcaldia. I segur que se li dóna la mateixa informació que se li va donar a Carlos Gimeno, segur que li diran si l'alcalde ha atés o no ha atés a la veïna. I està clar que sí. I després ho publica, cosa que ell encara no ha fet.

    Per tant de matar al missatger, res de res. Com diu un conegut blog més arrimat al poder actual, "dir la veritat", que la diga quan escriga alguna cosa. I per dir la veritat cal contrastar les informacions i preguntar els punts de vista dels afectats per elles.

    I ara una pregunta a vosté com administrador.
    M'han dit que vosté estava en el plenari quan l'Ajuntament va aprovar oposar-se a qualsevol desnonament en el municipi i posar tots els mitjans a la seua mà per ajudar als veïns i evitar que es produïren a Tavernes.
    La pregunta: Vosté creu que l'Ajuntament en cap moment se li ha passat pel cap executar eixa nota registral? Segur estic que em contestarà que no.

    Pero la ley es la ley, dura pero ley, y això es el que s'ha fet per llei: la nota registral, perquè quede constancia del deute amb l'Ajuntament.

    ResponderEliminar
  3. Usted lo ha dicho. Se ha querido "matar" al periodista solo por cumplir su deber. La prensa es la única que puede parar los pies a los políticos, en este caso al Tripartito. Por eso la quieren controlar y acallar a toda costa.

    ResponderEliminar
  4. Cumplir su deber cómo? Ocultando y publicando cuatro días después la respuesta oficial del Ayuntamiento, una nota de prensa que se dio inmediatamente a la publicación de su artículo en LP?
    Y te pregunto: Cumplir su deber hacia quién? Hacia los intereses de quién? No hacia los lectores. Lo tengo claro: el deber a escribir una informacion veraz, contrastada e imparcial, de eso nada.

    ResponderEliminar
  5. En este cas, l'unic que ha fet el PP ha estat partidisme i demagògia, usar els casos socials contra governs progressistes. Abans mancaven amb els vots dels treballadors incauts per afavorir els poderosos amb l'excusat de crear feina pels primers. Ja s'ha vist que eixa era fictícia i s'ha desfet com una torre de cartes, pero seguim finançant bancs i grans empreses com abans, pero sense casa, ni sanitat, ni educació ni jornals.
    No seguisquen per eixe camí, cada vegada ens enganyen a menys, ja sabem que no hi ha dreta ni esquerre, sinó dalt i baix.

    ResponderEliminar