Lo digo por el resultado yá comentado en editorial anterior de las elecciones en Italia, en las que el partido
del señor, por decirle algo, Berlusconi, ha ganado las elecciones en el senado y quedado segundo en el congreso, teniendo con ello además la llave de la gobernabilidad del país alpino.
Es decir, una opción liderada por un señor condenado yá en dos casos por corrupto y que ha mangoneado a su gusto durante su época anterior de gobierno todo lo que le ha apetecido, aprovechando su mayoría absoluta para cambiar incluso leyes para evitar ser procesado por ello , no sólo no es rechazada de plano sino que se convierte en el segundo partido más votado en total .
Esto sólo se puede entender pensando que los italianos han asumido como algo inherente a la política la corrupción .
Y yo pregunto : ¿ ocurre lo mismo en España ?
Si no, no se explicaría que, por ejemplo, el PP tuviera a 11 de sus diputados autonómicos valencianos imputados y lo consintamos, o que la hija del rey se vaya a ir de rositas por ser quién es, o que se pacte una condena mínima a dos diputados de Unió Democrática y se vayan también de rositas, y que todo ello lo critiquemos pero ahí queda todo ... ¿ o no ? .
Si empezamos a sumir como algo inevitable lo que sí lo es, mal vamos .
Ho dic pel resultat ja comentat en editorial anterior de les eleccions a Itàlia, en les que el partit del senyor, per dir-li quelcom, Berlusconi, ha guanyat les eleccions en el senat i quedat segon en el congrés, tenint amb això a més la clau de la governabilitat del país alpí.
És a dir, una opció liderada per un senyor condemnat ja en dos casos per corrupte i que ha manifassejat al seu gust durant la seua època anterior de govern tot el que li ha apetit, aprofitant la seua majoria absoluta per a canviar inclús lleis per a evitar ser processat per això , no sols no és rebutjada de ple sinó que es convertix en el segon partit més votat en total .
Açò només es pot entendre pensant que els italians han assumit com quelcom inherent a la política la corrupció .
I jo pregunte : ocorre el mateix a Espanya ?
Doncs vist allò que s'ha vist en el nostre panorama actual pareix que per desgràcia també, perquè ja no ens estranyem, i el que és més greu, no ens immutem davant dels quasi diàriament casos de corrupció de polítics que apareixen al nostre país .
Si no, no s'explicaria que, per exemple, el PP tinguera a 11 dels seus diputats autonòmics valencians imputats i ho consentim, o que la filla del rei se'n vaja a anar de rosetes per ser qui és, o que es pacte una condemna mínima a dos diputats de Unió Democràtica i se'n vagen també de rosetes, i que tot això ho critiquem però ací queda tot ... o no ? .
Si comencem a sumir com quelcom inevitable el que sí ho és, mal anem ."
Ho dic pel resultat ja comentat en editorial anterior de les eleccions a Itàlia, en les que el partit del senyor, per dir-li quelcom, Berlusconi, ha guanyat les eleccions en el senat i quedat segon en el congrés, tenint amb això a més la clau de la governabilitat del país alpí.
És a dir, una opció liderada per un senyor condemnat ja en dos casos per corrupte i que ha manifassejat al seu gust durant la seua època anterior de govern tot el que li ha apetit, aprofitant la seua majoria absoluta per a canviar inclús lleis per a evitar ser processat per això , no sols no és rebutjada de ple sinó que es convertix en el segon partit més votat en total .
Açò només es pot entendre pensant que els italians han assumit com quelcom inherent a la política la corrupció .
I jo pregunte : ocorre el mateix a Espanya ?
Doncs vist allò que s'ha vist en el nostre panorama actual pareix que per desgràcia també, perquè ja no ens estranyem, i el que és més greu, no ens immutem davant dels quasi diàriament casos de corrupció de polítics que apareixen al nostre país .
Si no, no s'explicaria que, per exemple, el PP tinguera a 11 dels seus diputats autonòmics valencians imputats i ho consentim, o que la filla del rei se'n vaja a anar de rosetes per ser qui és, o que es pacte una condemna mínima a dos diputats de Unió Democràtica i se'n vagen també de rosetes, i que tot això ho critiquem però ací queda tot ... o no ? .
Si comencem a sumir com quelcom inevitable el que sí ho és, mal anem ."
I jo pregunte: ocorreix el mateix al poble?
ResponderEliminarOficialment i dit pels polítics, no.
Pero de tota la vida, quan has preguntat: eixe com es que ha entrat a treballar a l'Ajuntament? La resposta ha estat, amb tota normalitat: si, home, eixe es família (o amic) de (nom de polític del govern).
Normal, en un poble poble com este a vore qui no te un familiar encara que siga cosi prim, entre els regidors de l'Ajuntament. Jo en tinc tres de familiars ara i en dos partits diferents i va haver una vegada fa unes legislatures que en tenia 5 i en tres partits diferents (PP PSPV i UPV aleshores).
ResponderEliminarQue ganes de perdre el temps buscant quatre peus al gat que en té tres.
El que passa és que entre cosins prims, amics, afiliats i algun que altre vassall solt, deixen un espectre molt ample als polítics per a triar a algú lleial, que no ha perque ser bon treballador. Després, hi hauran polítics i polítics i quotes de poder i gent que pinta poc menys que gens. Perqué no hi ha enxufats o feina donada com en l'Ajuntament a la Mancomunitat? perque allí el Bloc no pinta res, per molta presidència que tinguen. Per qué Carme Canet o Karina no eixiran mai en estos escàndols? perque són altre tipus de polítics i també més prudents. Per qué més d'un ja ha sentit per l'Ajuntament (inclòs l'administrador d'aquest blog) el famós "ara ens pertoca a nosaltres?" Per qué abans dien a les empreses "esta persona ha d'estar dins, l'has de contractar" i ara també diuen "tinc interés en que esta persona treballe, no pots contractar-la?",canviant només de la ordre a la suggerència insistent i fora dels canals habituals. Això és diferent al que passa amb altres coneguts i gent anònima que simplement li dona a la empresa bones referències i prou. I damunt els que proposen els polítics mai solen ser qualificats o bons treballadors (sino, amb l'experiència o el curriculum en tindrien prou).
ResponderEliminarQuan jo vega que en acabar una legislatura i canviar de partit al govern mantenen als mateixos càrrecs (secretari personal, gabinet premsa, policia, FCC...) que estàven, deixaré de pensar que el polític proposa i contracta a qui li convé a ell i no al millor per al lloc de feina i al poble.
Espere ara entreu l'allau d'anònims a comentar l'argument de l'assumpte i no a divagar sobre pseudònims, anònims i identitats, ni amb desqualificacions que es cauen per sí soles, doncs li feu flac favor a E.E. sumant-li entrades al blog per a no dir res.
Enrique, SEGÜENT ANÒNIM!