En homenatge a Ferrer i Pastor, lexicógraf
Vaig ser ú dels pocs no filólecs i dels pocs vallers qu'assistirem a dita taula: Molt de mestre i pocs ciutadans de a peu, una pena, va ser molt interessants i certes les ponències, al menys dos d'elles:
El valencià no s'ha implantat com caldria per la forma d'ensenyar-lo que no ha fet qu'els alumnes eu senten com algo propi al ser massa académic lo qu'el convertí en estrany o artificial el que s'ensenyava al principi, abans la AVL, que introduí paraules del carrer com a bones, lo qual l'acosta més al poble, puc donar fé per lo qu' estic estudiant en la EPA;
I que el mofar-se del que parla mal o escriu mal, siga per espixat o per castellanoparlant,o per no haver pogut dependre-lo per edat en escola,fa que des- motive el seu ús, puc donar eixemple per lo que a mi m'ha passat , per lo que demane tolerància, poc a poc voreu com vaig millorant el meu escriure, pero deixeu-me que practique i erre, es la millor forma d'atendre, i si m'haveu de corregir, feu-ho en correcció i tolerància, vou agrairé.
Peró si n'hi age una que m'interessa mes que ninguna va ser la de Ferrer i Pastor,una persona humil , òrfena de pare des de xicotet, que va tindre que treballar i estudiar al mateix temps, i que va introduir amb els seus diccionaris a la llengua una serie de vocables assenyalts pels llingüistes que indiquem, netament valencianes , acostant amb aixó més la llengua al poble , faena arreplegada en gran part per la AVL i per el que, com assenyale abans, esta fent que ésta passe a ser estudiada com algo mes acostat pels estudiants.
Assenyale algunes d'eixes paraules:
Acurtar,afonar,aïna,arropit,bac,bambolla,ciprer,clec,clavillar,cudol,cuquello, estall,esvarar,faena, fugina,gemecar, llibrell,llanda,nuc,palometa,rabinada,reballar,rogle,saranda (Emili Casanova).
Abadia,abellada,abovar,albergina,albors,allipebre,bigot,botijós,bresquillera, bufit,caguerada, fenoll,guilo-po,llarguerut,palloc,panerot,vetlar(Martí Mestre).
Andami,divorç,estrela,gesmiler,llapissera,llima,llomello,tomello,unflar (Josep Lacreu)
Francesc Ferrer Pastor (Fuente Encarroz, la Safor, 1918 - València, 2000) va ser un important lexicògraf valencià que va dedicar la seua vida a difondre i normalitzar el valencià en la seua terra. Va ser empleat en una impremta des de jove, la qual cosa li va ocasionar que perdera un braç mentre treballava als 23 anys
Obres
D'entre les seues obres destaca el Vocabulari Valencià-Castellà (1960), la seua posterior ampliació aCastellà-Valencià, i el Diccionari Valencià General, tots ells molt importans a la Comunitat Valenciana. Va ajudar a Carles Salvador en l'elaboració de la seua gramàtica, i va confeccionar el Diccionari de la Rima
Premis
La seua labor va ser reconeguda en 1994, quan va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes i en 1995 va rebre el Porrot d'Honor dels Lletres Valencianes de Silla.
No conexía a este gran mestre, vaiga buscar més coses sobre ell, molt interesant.
ResponderEliminar