miércoles, 16 de noviembre de 2011

IN MEMORIAM DE JUAN LAPARRA GALERA Y SILVIA MUÑOZ

Este es uno de esos artículos que nunca querríamos escribir.

Me acaban de comunicar que acaba de fallecer de muerte súbita y a los 33 años el hijo de un buen amigo y mejor persona, Pepe Laparra, de la carpintería Gala.

No se que decir, se me nublan los ojos y me tiembla el pulso.

No le conocía casi  personalmente pero sí a su hermano Jose y a su padre, con ello me basta para segurar que era también una buena persona, además de que  alguien que ha pertenecido y colaborado actívamente con Cruz Roja no puede ser malo.

La vida es injusta, era una persona sana, deportista, sin malos hábitos, fallero, amigo de sus amigos que hoy le lloran sin consuelo.

UN FUERTE ABRAZO PARA SU FAMILIA, DESCANSE EN PAZ.

Jueves dia 17 : Hoy el día ha salido gris, como mi ánimo y el de muchas familias del pueblo, pues al fallecimiento de Juan hay que añadirle el de otra chica joven de la misma edad, y, macabras coincidencias de la vida, compañeros de estudios en el mismo colegio y la misma clase, hasta están sus fotos en la misma orla de fin de curso, un fuerte abrazo para las dos familias, la de Laparra-Galera a los que conozco y por eso aprecio en sobremanera, y a la otra familia, la de Silvia Muñoz.

Los entierros serán a las 16 hs. la de Juan y a las 17hs. la de Silvia, desde la funeraria Juani. D.E.P.

Nota del Editor :
SE HA ABIERTO UN NUEVO ARTICULO EN EL MES DE DICIEMBRE CON EL FIN DE FACILITAR LAS MUESTRAS DE CONDUELO. ROGAMOS OS DIRIJAIS A ESTE SI QUEREIS HACER LLEGAR NUEVAS MUESTRAS DE CONDOLENCIA. GRACIAS.

31 comentarios:

  1. un compañero de estudios17 de noviembre de 2011, 8:57

    Dencansa en paz también, , tu , Silvia, nunca os olvidaremos.

    ResponderEliminar
  2. Soy madre donde Joan partia clase..y aqui en la escuela Guillem Fortuny de CAmbrils estamos consternados por su perdida. Y los níños,estan tristes, muy tristes..Joan era un maginifico maestro, compañero...Una gran persona. ESTA VIDA NO ES JUSTA!!!
    Ayer le dije a mi hija que Joan se habia ido al cielo hacer gimnasia a los pequeños angeles...y ella contesto: EL TROBARÉ A FALTAR!

    ResponderEliminar
  3. Que día más triste. Descansen en paz . Un gran abrazo a estas dos familias que lo están pasando tan mal

    ResponderEliminar
  4. Va estar per les nostres terres buscant forjar-se un futur lluny de la seva terra i va deixar un bon record en tots aquells que el van tractar, per això vull deixar aquest missatge agraint-li tot el que va fer per vàries generacions d'alumnes de Deltebre des de l'Escola Riumar.
    Descansa en pau, Joan.

    ResponderEliminar
  5. de parte de todos los chicos y chicas del instituto:te queremos y te echaremos de menos

    ResponderEliminar
  6. soy madre de dos niños que estudian en el Guillem Fortuny, mi hijo mayor todavia no se lo cree, y mi hijo pequeño no entiende porque se ha ido al cielo si no era mayor, todos lo niños estan muy tristes por lo sucedido, mañna viernes en en patio del colegio le daran su adios de forma muy especial, descansa en paz joan.

    ResponderEliminar
  7. Siempre se le echará de menos. Una persona que siempre sonreía y hacía los momentos más divertidos allá donde fuera. Ánimo a la familía.Descansa en paz amigo.

    ResponderEliminar
  8. El cel avui estava com els nostres cors. Sempre vos recordarem, de una manera o un altra, pero vos recordarem.

    ResponderEliminar
  9. Que poble que faça pinya per donar calor a estes families, que per a acceptar aquestes passades no hi ha mai suficient consol... D.E.P :---(

    ResponderEliminar
  10. Muchas gracias Joan, por haber formado parte de la vida de mi hija, esta triste, sabe que nunca mas podrá verte, pero te quería mucho.....hoy te han mandado todos los niños sus mensajes con globos, y todos miraban al cielo buscandote....descansa en pau

    ResponderEliminar
  11. lo conocia fue mi professor, siemmpre estara en mi corazón
    fue una buena persona y era amable nunca te olvidre.
    que ingusta la vida.

    ResponderEliminar
  12. joan no se lo merecia i nadie se lo merece pero aun no me lo puedo creer que un ombre tan deportista aya muerto

    ResponderEliminar
  13. Como amigo de la familia os doy las gracias por estas muestras de cariño a esa gran persona, en todos los sentidos, que era Juan, su funeral fué masivo, para que os hagáis una idea más de una hora despidiendo sus familiares el duelo, aquí se le querría tanto como ahí,imaginaos vosotros que lo habéis tenido poco tiempo y le queríais tanto , cómo sería aquí, en su tierra donde nació, vivió, e hizo todo el bien que pudo : en cruz roja, en su falla, la del Passeig,y allá donde estuviera. Por ello os animo a que sigáis mandando estos mensajes y difundáis este blog entre sus amigos de ahí para que nos hagan llegar sus sentimientos, en cuanto lo crea oportuno se los haré llegar todos a su familia, y seguro que al menos les servirá de consuelo , aunque sea un poco, dentro de este dolor que todos compartimos.
    Descansa en Paz, Juan, los que te conocíamos no te olvidaremos nunca.

    ResponderEliminar
  14. A dia de avui,encara no puc ferme l'anim de que no el tornere a vore,pero li done gracies a la vida per a verlo conegut!!! Mai t'oblidarem.

    ResponderEliminar
  15. El artículo pasará en breve de la pantalla principal al epígrafe Persones i persontages, podeis seguir dejando vuestras condolecias allí, gracias.

    ResponderEliminar
  16. Som una parella, amiga de Juan. Se que en estos moments les paraules sobren però necessitem expresar els nostres sentiments a ell.
    Esta setmana teniem pensat parlar amb tu, perque feia algún temps que ens haviem distanciat pel treball. Com són les coses! Però no hem arribat.
    Quan ens van avisar apenes podiem creure el que ens contaven entre llàgrimes i des d’aquest dia els hem passat recordant els moments tan bons amb tu. El teu caràcter, la teua risa i la teua manera de ser tan agradable amb tots/es.
    Sols amb el teu record trobem alivio.
    En fí te n'has anat tan inesperadament, sense avisar, que ens hem quedat amb ganes de més i sols ens has deixat un gran buit entre la familia, parella, amics , companys i alumnes, que pareix un malson.
    Sol dir-te, encara que ha estat l’única vegada, que… “Ye Parreta ens has deixat tirats!!”

    ResponderEliminar
  17. Em resulta molt complicat escriure, perque hi ha tantes coses que dir que no sé per on començar. Son tants moments viscuts al seu costat que em costa pensar que realment ja no està. Sols em queden records plasmats en fotografies, que em reconforten quan les mire i es on veig que ell estarà formant part sempre de la meua vida i que per molts anys que passen ell seguirà ahí.
    Allà on estigues gràcies per tots els bons moments viscuts.

    ResponderEliminar
  18. De vegades el destí ens tracta fatal. Tenia un cor enorme i un somriure per oferir a tot el mon. Allà on estigues, sempre et recordarem com una gran persona. Descansa en pau.

    ResponderEliminar
  19. la meva filla es la primera vegada que sent al seu cor i a les seves emocionas aixó de no tornar a veure més a una persona que s'estima moltisim , deia amb molt d'orgull que el joan era el seu mestre de educació fisica no de psicomotricitat , li encantava jugar als jocs que el seu mestre habia possat per nom l'aranya peluda , la peste alta etc... tot amb el proposit de fer sport d'una manera divertida . sempre hi seràs als nostres cors . D.E.P

    ResponderEliminar
  20. Cada vez que abro el blog y me encuentro con nuevas entradas en este artículo, se me pone la piel de gallina, me emociono al ver lo que queríais a Juan, se lo comenté el otro día a su hermano pequeño, Benja,el cual me dijo que sabía de este artículo pero que no se atrevía a abrirlo de momento, por lo que os animo a que sigais escribiendo vuestros sentimientos para que, cuando lo abra, le reconforte dentro de lo posible, el ver que estimado era su hermano, aunque ya lo sabe de sobra.
    De momento, como amigo de la familia, sobre todo su padre y de su hermano mayor, Jose, os doy mil y una veces las gracias.

    Por motivos de espacio, este artículo desaparecerá pronto de la pantalla inicial y pasará al epígrafe de "persones i personatges", podreis seguirlo desde allí, hacedlo saber a quién corresponda.

    ResponderEliminar
  21. Solament puc dir GRÀCIES per haver-te conegut. Sempre estaràs en els nostres cors. Les bones persones com tu mai s'obliden.

    ResponderEliminar
  22. Hola soc xavi de lleida amic de juan,tan de veres no tinguesa mai que aver escrit en aquet mur juan ere una gran persona mlt bona persona sento molt esta perdua.Ens vam coneixer per unes falles fa mlts anys i esta noticia es molt dura m agradaria de part de tota la familia maza-pujol dona a la familia laparra-galera el nostre sentit pesame mai t oblidarem

    ResponderEliminar
  23. Joan, et trobem a faltar...i molt. El teu sonriure, la teva amabilitat, el teu bon humor i positivitat, la teva entrega als teus alumnes i als companys, a la teva feina, a la teva escola...
    Mai podrem oblidar el retruc tant fort i inesperat que varem sentir en rebre la fatídica i injusta notícia de la teva mort.Et recordem en l'enyorança i volem dir-te que sentim que continues entre nosaltres. Sempre formaras part de la nostra família, del nostre equip, de l'ànima de l'escola, dels nostres cors i dels dels nostres nens i nenes que tant t'enyoren.
    Una abraçada ben forta, per sempre. Descansa En Pau, company.

    ResponderEliminar
  24. Avui haguera celebrat el seu aniversari,i com cada any et cridavem per a felicitarlo,avui no podem cridarte pero et felicitem igual desde on estigues moltes felicitats de part de els teus amics ....Dani i Encar que mai t'oblidarem.

    ResponderEliminar
  25. Companya de l'escola29 de noviembre de 2011, 21:23

    Tot just avui fa 2 setmanes, i encara no em puc creure que no et tornaré a veure entre els passadissos, que no sentiré les teves rialles ni els teus alegres comentaris. Ahir t'haguéssim felicitat pels teus 33 anys.
    Sempre et tindrem entre nosaltres, un petó ben especial. Descansa en pau!!

    ResponderEliminar
  26. Joan, et recordo cada dia i la teva marxa em produeix una mena d'angoixa i desesperació. No puc deixar de pensar en tu,en la teva parella, la teva família...Una forta abraçada.DEP

    ResponderEliminar
  27. Aviu fa 4 setmanes i et continuo tenint molt present. Cada dia et recordo i et trobo a faltar. Una abraçada, forta, molt forta i especial.

    ResponderEliminar
  28. Mai en la vida haguera pensat que partiries primer que jo cap a eixa altra existencia que hi ha despres de la mort,peró tú eres així, el primer en tot.
    M´has partit per la meitat,estic desorientat,angoixat,buit,la desesperació es fa insoportable,les llagrimes s´apoderen del meu ser,portaré grabat a foc per la resta dels meus dies la cridá de telefon que anunciava el desastre que venia i el anar a casa del pare i la mare a dir-los que ens avies deixat, sense cap dubte EL PITJOR MOMENT DE LA MEUA VIDA.
    Et trobe molt,MOLT, MOLTISSIM a faltar,cada moment pense en tu i la pregunta es la mateixa ,Per que?, Tantes coses ens quedaven per fer junts,quina vida mes injusta, han tant de fill de P... que hi ha per ahi que hauria de estar colgat.
    Sempre et portaré al meu cor,pensaments i actes, i per la resta de la meua vida estaràs en mi,per que el teu nom el porte jo també i per que ja m´ho has demostrat.Et vullc molt.Ens vegem en l´altra vida.
    EL TEU GERMÁ.
    JOSE JUAN LAPARRA GALERA

    ResponderEliminar