jueves, 3 de noviembre de 2011

DE OLEGARIES, MOLINS I ERMITES.

DE OLEGARIES, MOLINS I ERMITES.
Fa uns anys, el govern municipal, es va gastar en la compra del Braç treballador un 50% més  del seu valor de mercat, alegant el valor històric i sentimental del edifiçi, per a després enderrocarlo i fer-lo nou, quin valor históric-sentimental  li ha quedat a dit edifiçi després del enderrocament?                                                                       

Ara tenim un cas paregut en la casa de les indalecies o olegaries, tant el govern d’abans com el actual han destinat un milio d’euros per a la compra, enderrocament donat el seu estat de ruina, i posterior construcció d’un edifiçi nou, i jo em pregunte, quin valor sentimental tindrá dita casa després enderrocarla? Fan falta els locals que eixirán en el nou edifiçi? Pareix ser que no molta, donat que la concejala Vercher va dir que es sometra a opinió del poble per a que es ussaran. Val qu’ el preu de compra siga molt económic, pero seguirá sent-ho una llarga temporada, si no el ajuntament ni havera tingut opció de comprar-lo, donat que cualquier constructor en época bona havera pagar casi el doble per el solar.
Per altre costat, ens diuen que el molí i l’ermita están sufragats en la seua totalitat per el Pla confiança, i jo em pregunte, si es així perque algú el va incluir ahí, o no? Acás eren unes obres de primera necessitat? Peque els dos edifiçis seguirán en el mateix estat, es dir, ruina total, d’açi  ú, dos tres o els anys que fajen falta per a eixir d’esta crisi, i segur que no canviarán d’amo, donat no tenen ningún valor econòmic. No s’havera  pogut destinar el cost d’estes dos obres a altres menesters, com acabar l’escoleta de la platja, acabar el carrer Sant Roc hasta el barranc  o similars?
Jo sols reflexione, vostés jutjen.

Fa uns anys, el govern municipal, es va gastar en la compra del Braç treballador un 50% més  del seu valor de mercat, alegant el valor històric i sentimental del edifiçi, per a després enderrocarlo i fer-lo nou, quin valor históric-sentimental  li ha quedat a dit edifiçi després del enderrocament?
Ara tenim un cas paregut en la casa de les indalecies o olegaries, tant el govern d’abans com el actual han destinat un milio d’euros per a la compra, enderrocament donat el seu estat de ruina, i posterior construcció d’un edifiçi nou, i jo em pregunte, quin valor sentimental tindrá dita casa després enderrocarla? Fan falta els locals que eixirán en el nou edifiçi? Pareix ser que no molta, donat que la concejala Vercher va dir que es sometra a opinió del poble per a que es ussaran. Val qu’ el preu de compra siga molt económic, pero seguirá sent-ho una llarga temporada, si no el ajuntament ni havera tingut opció de comprar-lo, donat que cualquier constructor en época bona havera pagar casi el doble per el solar.
Per altre costat, ens diuen que el molí i l’ermita están sufragats en la seua totalitat per el Pla confiança, i jo em pregunte, si es així perque algú el va incluir ahí, o no? Acás eren unes obres de primera necessitat? Peque els dos edifiçis seguirán en el mateix estat, es dir, ruina total, d’açi  ú, dos tres o els anys que fajen falta per a eixir d’esta crisi, i segur que no canviarán d’amo, donat no tenen ningún valor econòmic. No s’havera  pogut destinar el cost d’estes dos obres a altres menesters, com acabar l’escoleta de la platja, acabar el carrer Sant Roc hasta el barranc  o similars?

Jo sols reflexione, vostés jutjen.


5 comentarios:

  1. No estoy de acuerdo, con ese punto de vista nos quedamos sin Capitolio , prado y otros.

    ResponderEliminar
  2. Doncs jo si, no corre pressa, ja caurá per si sol i aixó qu'ens estalviem en enderrocar.

    ResponderEliminar
  3. Si el solar es barato como dices, es para pensárselo,es una inversión de futuro y al fin y al cabo, patrimonio municipal, aunque ahora solo lo compren y lo derriben y no nos endeudemos para hacer uno nuevo hasta que la situación económica sea mejor.

    ResponderEliminar
  4. El problema, Mari, es que cualquier día nos caerá en la cabeza , yo y decenas de escolares del Patronato, pasamos todos los días por esa calle y tengo miedo de ello, los hago cruzar, si les veo, a la otra acera, con las vallas no basta, deberían obligar a derribarlo yá, si pasa algo grave luego nos lamentaremos y pediremos responsabilidades a los gobernantes, cuidado Jordi y Carmen, que más de uno ya ha sido condenado por temas de daños por omisión del deber como Alcalde o concejal, esperemos que no, haced algo, por favor, y luego si lo creéis, yo no, necesario, compradlo.

    ResponderEliminar
  5. Som molts els que creguem que aixó es un desgavell, i més en esta época, jo sols m'enpenye cuant puc i no cuant vullc.

    ResponderEliminar