Al llarc dels meus 20 anys de vida estudiantil m'he trobat amb multitut d' educadors, peró sols alguns "mestres" , per a mi aquells que no sols es dediquen a donar classe, si no que fan que l'alumne s'involucre en l'assignatura, per farragosa qu'esta siga, i la sentixquen com algo més que un pur trámit.
Vaig a recordar , com a homenage de la seua llavor ,a alguns d'ells, als "mestres" amb mayúscules :Escomençaré per Donya Asunción, esposa de Don Pedro Gresa, un altre mestre, i mare per lo tant de Mario Gresa, el ginecólec.
Seguix el meu record amb En Paco Gascón, "Paco el polero", bon professor i mes gran persona o Na Mari Carmen Málaga a la que tant aprecíe.
Ja en la meua época de batxiller no en puc oblidar de Marita, qu'en va fer ser un enamorat del art i la seua historia.
En l'universitat, dos grans mestres em marcaren : el professor Ferrando Badía, un visionari que en l' any 83 ja vaticinà que al Psoe primer li sobraria la O d'obrer, després la S de socialista i finalment la E d'espanyol, que vista tenía el tío.
I sobre tot en marcá En Manuel Broseta, catedrátic de Dret mercantil i , per damunt de tot, un grandísim ser humá, als qu' uns malparits li arrebataren la vida per haver segut un gran i fidel servidor del seu poble.
I tot açó ve a conte de que esta semana passada m'he trobat amb un altre gran "mestre", el simater En Vicent Marínez Sancho, professor de física de l'universitat de València, que des de la seua sabiduria i millor forma de fer arribar als seus alumnes les seues ensenyançes, m'ha convertit d'un pro-nuclear en un ferm anti-nuclear, tasca en la qu'endavant en faré paladí des de allà on puga.
Com diríen en una de les moltes pel.licules d'acció americanes, professor" misión cumplida".
Signat, Enrique Estruch
No hay comentarios:
Publicar un comentario