lunes, 4 de noviembre de 2013

Article d'opinió : ENTRE ROSES I GAVINES

POLITICA-LAS PROVINCIAS


Los datos regionales que maneja el departamento que dirige Juan Carlos Moragues dejan a la valenciana en la última posición, con 1.615 euros por habitante


Erase una vez un pueblo... que després de 300 anys de sumissió per fí va poder elegir qui el governara . Este poble, llavoriós i solidari , estava situat entre un mar viu i unes serrallades productives , i vivía damunt d'un terreny fèrtil . Però el problema es que a l'hora d'elegir als seus governants no acertaba , es deixaba enganyar pels oropels , els aromes esplendorosos i les falses promeses . 

Així, primer es va ficar en mans dels cavallers de la rosa , pensant que estos anaven a solventar-ho tot , embobats amb el seu aroma : Però oblidaren que , com diu una coneguda cançò, una rosa es una rosa i a més formava part d'un ramell on era una més de tantes, i van eixir escaldats, desangrats i plens d' aranyades per les espines .  

Fugint del foc varen para en mans dels cavallers de les gavines , apoiats per aquells que dien que els defendríen per damunt de tot perquè sòls obedíen al seu poble , però a la primera de canvi es vengueren als de la gavina per un plat de dentilles , i estos amb les mans ja lliures es dedicaren a seguir desangrant al poble doncs l'ombra de la gavina era allargada i molt fosca . 

També estaven però sense " tocar vora " altres que unint pobles varen acabar en un compromís i en ell estàn, sense acabar d'aclarir-se si son açò o allò , perquè mentres alguns d'ells diuen que sòls obedixen al seu poble , altres per contra li deuen obediència a gent "de més amunt" . 

Ara està sorgint de nou una força però de peons , que no de cavallers, que estàn construint una alternativa sense presa però sense pausa , de baix cap amunt, dirigits entre altres per molts d'aquells que no es vengueren als de la gavina i decidiren seguir el seu camí en solitari en tal de defendre els interessos del seu poble per damunt d'interessos aliens , i que han atravesat una llarga travessía en un desert àrid , però que estàn segurs que el seu poble despertarà d'una vegada desprès de tant de desenganys i corrupteles , no es cegaràn pels oropels ni els aromes i sabràn elegir . 

Esperem així siga pel bé d'eixe poble o sucumbirà de sec i flac , mentres els cavallers governants seguixen omplint-se les butxaques  . 

Signat, Enrique Estruch i Ferrando, Coordinador Local i Comarcal de Demòcrates Valencians .

1 comentario:

  1. No hi ha diners i açi Jordi pagant discos del seu amic Xambó. Açi hi ha diners per a tots els amics de Jordi: Xambó, Xavi Castillo, Botifarra, Festivern,.... per als del poble zero.

    ResponderEliminar