lunes, 25 de noviembre de 2013

Article d'opinió : QUANT ENS GOVERNA LA FARINA

Li prenc el malnom a un comentariste dels que de vers en quant apreixen per este blog sempre per a criticar, i menyspreciar , si no insultar,  però mai per a donar solucions , ni per supost donant mai la cara (no siga que li la coloretjen i que quant canvie de xaqueta li sa veja la gepa ) .

Perquè alguns podem "ser farina" , es fàcil ser-ho si el meretjes, per contra si estàs quiet eres segur una rèmora , però el que no es tant fàcil es " ser moliner" , o intentar ser el rent que fa que un pastís creixca en el forn , es més còmode quedar-te en cassa cara el ordinador i vinga criticar i criticar , però " de forment ni un grà " ' com diu el dit popular . 

En el meu cas ho faig pel meu pressent , el meu futur , i sobre tot i el més important com a pare que soc, el dels meus fills . Puc estar errat o acertat , tot es vorà en el temps, però almenys podré dir que ho he intentat :
Per a mi també sería més fàcil quedarme en ma casa en vers d'estar per ahí a hores en que podría estar amb la familia , calentent i ben assentaet cara al ordinador  i vinga criticar i criticar , però alguns tenim més inquietuts que el ser mers espectadors de la nostra vida i volem ser autors de la mateixa. 

Així que , amics que teniu eixes mateixes inquietuts, que no ens desanimen els atacs de les rémores i sigam endavant, siga en la vida política, en la social , en la esportiva o participant si les circunstàncies no vos deixen fer altra cossa, en estos blogs però de forma constructiva sense que per això no puga ser crítica : Dels tropessos apren ú i l'aiden a progressar, però les rémores sòls servixen per a involucionar .

Signat, Enrique Estruch

No hay comentarios:

Publicar un comentario