Com és conegut, l´actual govern de la Generalitat del PP presidit per Alberto Fabra disposa d´un marge polític de maniobra ben escàs. Una gestió irresponsable, ineficient i ineficaç dels seus predecessors Camps i Zaplana, li han llegat una administració endeutada i mal finançada, unes institucions polítiques erosionades i desprestigiades per una praxi política autoritària (és impossible el diàleg i arribar a acords en les Corts), corrupta (els diputats imputats serien el tercer grup de la cambra) i sectària (com Canal 9, que havia de ser la televisió de tots els valencians), i una economia arrasada per polítiques que han ignorat no ja la R+D, sinó els nostres sectors productius tradicionals (l´agricultura i la indústria), a més d´haver liquidat pràcticament tot el sector financer valencià (Bancaixa, CAM, Banc de València i la Caixa Rural).
A este complicat panorama, s´ha d´afegir la indiferència, quan no directament el menyspreu, amb què el PP nacional tracta la societat valenciana. Això no era cap sorpresa, la majoria dels valencians sempre hem sabut que de Madrid podem esperar ben poca cosa, però pareix que alguns dirigents i militants del PPCV s´havien cregut (o ens havien fet creure) que amb Rajoy tindríem un millor tracte per part de l´Estat («Rus sobre Montoro: ¿Habremos estado mintiendo ocho años para que nos votaran?», Levante-EMV, 12/06/2013).
Davant d´esta situació, una de les dos coses que pot fer Fabra i el seu Consell (l´altra seria posar-se a treballar realment per a resoldre els problemes dels valencians, amb valentia i responsabilitat, assumint els riscos i els costos polítics que calguen), és cada cert temps provar de reprendre la iniciativa política tractant de sorprendre la ciutadania valenciana amb alguna proposta presumptament novedosa. I si troba amb el peu canviat l´oposició, millor encara.
L´última d´estes propostes estrela és la reducció dels diputats de les Corts Valencianes dels 99 actuals a 79. O el que és igual: el PP corregint-se ell mateix. Entre 1983 i 2003, les nostres Corts tenien 89 diputats (a més d´una distribució molt poc proporcional i una de les barreres més altes del món, el 5 %). I va ser el propi PP qui va decidir elevar-los a 99 en la reforma de l´Estatut d´Autonomia que pactà amb el PSPV («l´estatutet de la vergonya», en paraules d´Enric Morera). El mateix PP que ara proposa com a gran idea per a estalviar, no retornar-los a la xifra inicial de 89, sinó abaixar-los a 79 (mantenint, això si, la desproporcionalitat del vot i el 5 %, clar).
Des de Demòcrates Valencians entenem la política, la gestió pública, d´una forma més responsable. Amb les nostres institucions d´autogovern, amb la democràcia, no es juga. Els estalvis de veritat han de vindre d´altres llocs. Qualsevol ciutadà mitjanament informat podria fer una llista ben llarga de l´espectacular gasto públic generat pels governs del PP que es podria reduir. Però, sobretot, el que la nostra societat necessita per a progressar no són més o menys diputats, sinó millor democràcia.
Pep Gonzàlez , Secretari d´Organització de Demòcrates Valencians
No hay comentarios:
Publicar un comentario