Editorial : DE CONSELLERÍES I CONSELLS

Segúrament a l'hora en que estigau llegint esta editorial el tema ja estiga ressolt, i no sabem si es vorà seguit el que nosaltres modéstament aconsellem, però no obstant ací deixem la nostra modesta opinió.

En estos dies s'estaven negociant el nombre, nom, contingut i repartiment de les conselleríes del nou govern valencià, entre els partits que van a governar la Generalitat estos propers quatre anys, que com bé sabeu son Compromís i el PSPV, Podemos no vol entrar en el govern.

I pareix tot mitjanament clar excepte dos conselleríes, tal volta les de més calat per no dir amb tota seguretat, com son la de Sanitat i la d'Educació, que s'emporten entre abdós el gros del pressupost autonòmic.

I centrant-nos en la d'educació una part de Compromís pel que llegim voldría fora per a ells, mentres altra part ho dessaconsellava amb l'argument que serà un arma que utilitzaran els de sempre i lo de sempre, es a dir, eixos que tenen ganes de seguir dividint als valencians pel tema de la llengua, tant a un costat com a altre, parlem d'abdós parts, facen el que facen i tiren cap a on tiren, pel que s'estava parlant de ficar en ella a un independent.

I nosaltres som d'este pensar, ficar a una persona de reconegut prestigi en el camp però no afiliat ni clàrament afí a Compromís, a fí d'evitar el que temen alguns "compromessos". O que la porten els socialistes. en teoría menys sensibilitzats en el camp de la cultura valenciana. 

Es més, sugeriríem i tot a un defensor del que nosalters defenem, la denominada "tercera via", una via de consens entre les parts enfrontades, i a vore si d'una vegada podem sentar tots juntets a AVL, Rat Penat, RACV, Universitat i qui més faça falta, fem com quant l'elecció del Papa, ens tanquem en clau i forrellat i que no isquen d'allí fins tingam fumata blanca i acabem amb esta guerra de la llengua que tant de mal està fent-nos als valencians. 

En alguns paisos, com Noruega, el tema s'ha ressolt pel camí pensem anava la AVL, però no la volen deixar fer, els interessos polítics han primat.

A vore si després "l'hòstia" d'alguns i els paupèrrims ressultats d'altres, no arriva a un 0'50% dels vots desl valencians, es donen compter que eixe, el de tancar-se en banda i "a las barricadas", no es el camí, el camí es el de sentar-se a parlar i dialogar, i a unir als valencians front al que relament ens està fotent i tot sabem el que es, "poderoso caballero es don dinero".

I tornem a dir que ens dirigim a tots, a uns i a altres, als d'un costat i al d'altre.

S'ha vora seguit o es seguirà este camí ? Esperem que sí pel bé de la pàtria valenciana.