HUÍ EN VERS D'EDITORIAL, Nota de premsa d'ENRIC ESTRUCH : A QUI CORRESPONGA

No sé qui eres, o qui sou, no m'ho ha volgut dir, però el que estic ben segur es que no esteu ni en remotos desiertos ni en lejanas montañas, o igual sou exemplars ciudadanos, sense descartar a algú en nom de la rosa.

Però a qui sigues/sigau dir-vos que sou un mals naiscuts. perquè jo puc aguantar, me va en el càrrec d'aficcionat a la política, el que digau açò o allò de mi, jo ja em defendré, encara que a més sou tan valents que mai ho digueu a la cara en este o altres blogs.  

Però que li esteu calfant el cap a mon pare, i a més en les amargues circunstàncies que estem passant i sobre tot ell, això si que no ho tolere. 

I no se el que li voreu dit, no m'ho ha a volgut dir, però m'ho imagine i sé que els tirs van per si estic més o més lluny de Compromís, que si m'he venut a eixe partit, que si ara m'he fet catalanista. 

Doncs bé, el que tingau que dir m'ho digueu a mi, so covards, a la cara, amb noms i cognoms, com fan els homens.  

I ho vaig a explicar per útlima vegada encara no tinc perquè, per a vore si vos entra en eixe cap quadrat i calleu d'una punyetera vegada : Enric Estruch i Ferrando MAI i a exepció d'una errada, algo que té algú sempre en la vida, MAI he deixat vaja estat on vaja estat, fora del valencianisme polític.

Vaig començar en l'any 89 militant per amistats en Unió Valenciana, on vaig ser nomenat de seguida Secretari Local i de la subcomarca de La Valldigna, i vaig acabar ser President Local. 

Vist que eixe partit no evolucionava cap al nacionalisme i ben lluny de les tessis "sececionistes" sobre la llengua conforme vaig anar adquirint coneiximents sobre el tema, junt a la meua amiga Lucía Bó i altres més se'n anarem al partit fundat per l'amic Carles Choví de nom Opció Nacionalista Valenciana, partit que com bé dia el seu nom es definía com a nacionalista i a més acceptava a la AVL i el que esta diguera, el que ens va costar desqualificatius de tot tipus per part dels de sempre, la dreta regionalista cavernícola alimentada per certs partits "dels grans". I en eixe partit, ONV, va acabar Lucía la seua primera legislatura com a regidora.  

Per tant i això era sobre el 2006, Enric ja estava ni més ni menys on està ideològicament en estos moments. 

ONV fa fundar una coalició de nom UnitsxValència junts a altres partits que pensaven igual i ahí vaig estar militant fins a que en va pegar una locura i em vaig a afiliar a eixa especie de secta denominada UPyD (i no ho dic jo, ahí teniu els fets), i d'ahí vaig eixir espitat ja sabreu ara perquè : Ni federalista, ni  progresista, ni democràtica. 

Vaig pensar en implantar en Tavernes el GIVAL, partit valencianista comarcal, però en eixe monent, l'any 2013, vaig llegir sobre un projecte denominat Demòcrates Valencians on estaven els meus amics d'Units per València, un projecte ilussionant i que va acabar com "el ball de Torrent" per personalismes, davant el qual un grup dels seus afiliats i altres totalment independents però amb inquietuts polítiques decidirem fundar Demòcrates-UnitsxTavernes, partit que si llegiu els seus principis ideològics es definíx coma partit independent de caire local però valencianista en lo supra-local, de fet alguns hem esatat en les llistes autonòmiques d'UnitsxValència davant l'impossibilitat de collar per falta de temps una coalició amb altres partits locals del mateix caire. 

I fins huí que ja sabeu com està el tema, un partit congelat, del que no sabrem encara que farem, però del que jo personalment tinc clar que no "tiraré més del carro", altres se'n han anat definitívament de la política, pel que segúramentr seguirà ahí, congelat, i a vore-les vindre, almenys ningú s'aprofitarà del nom Units per Tavernes.

Per tant, Enric Estruch i a exepció de l'etapa negra en UPyD, com he dit locaes en tenim sempre algú en la vida,  sempre ha estat ideològicament en un mateix camí, el del valencianisme polític : A eixa caussa sí que "m'he venut", a saber vosaltres a quina.

On acabaré ? No ho sé, de moment tincs faena per davant i unes circunstàncies personals amargues com per a estar quiet una temporadeta, però com  em conec i soc un "animal polític",  no vos extranye no siga massa llarc, que torne ahí, a la política activa : Hi ha a qui li agarada anar al bingo, hi ha qui al bar, hi ha qui fa esport, a mi m'agrada la política com a hobby. 

Amb qui ? Tampoc ho sé, però una cosa tingau segur, no amb vosaltres, eixos que ara esteu aprofitant per a atacar-me, cassualment més des de que estic parlant de Ciudadanos i de Gandia, quina cassualitat. 

Acabaré com digueu en Compromís ?  Doncs tampoc  ho sé, soc nacionaliste i valencianiste, les vostres actituts fascistoides aussades que m'estan espentant, allí tinc, com en altres partits, de bons, molt bons amics, que a més m'ho han demostrat en estos amarcs dies que estic passant en lo personal, mentres que d'eixos que em feien l'esquena calenta abans les eleccions i durant la campanya ... ai d'eixos, tan sols ú s'ha enrecordat d'Enric, tampoc m'extranya, no soc tonto i se molt bé qui m'adulava i perquè m'adulava en cada moment, tinc 50 tacos i molt viscut en esta vida, tant en lo professional com en lo polític.

Però vaja on vaja i acabe on acabe sempre amb la cara ben alta perquè no tinc rés que amagar ni rés del que avergonyir-me, i no com vosaltres, eixos anònims que ara m'ataqueu. a saber quanta merda teniu en la cara com per a amagar-la :

Tila i bicarbonato que teniu Enric per a rato.