Había leído denuncia sobre el tema en anteriores ocasiones, pero el Lunes de San Vicente fuí víctima de ello.
| Açò parexiem al final del recorregut per a poder eixir al casc urbà . |
Y yo me pregunto : ¿ Cómo puede una senda señalizada y que además, lo acabo de comprobar, aparece en varios planos de sendas de la zona , no tener salida por uno de sus extremos ? .
Me dicen que la puerta y el camino son privados, pero lo más grave es que dicha puerta-camino dán acceso a unas dependencias municipales, por lo que el Ayuntamiento no sólo es conocedor si no cómplice activo en ello .
Y vuelvo a preguntar : ¿ Hasta en el caso de que dicho cerramiento sea legal, costaría mucho facilitar un acceso peatonal que lo salve u oltra alternativa de salida al casco urbano ?
O por el contrario, una de dos , o anúlese dicha senda porque nosotros, conocedores de la zona, aún intuímos por dónde salir al casco urbano, pero imagínémonos a alguien que no o con mobilidad algo reducida que le impida saltar esas alturas, o en todo caso , al menos señalícese dicha anomalía en su comienzo por la parte alta y el que haga la ruta que sepa que tiene que volver atrás al final de la senda, pues no parece ni legal ni lógico el que se tenga que salir por medio de una propiedad privada.
La verdad es que hay cosas que uno no acaba de entender, y esta es una de ellas.
Havia llegit denúncia sobre el tema en anteriors ocasions, però el Dilluns de Sant Vicent vaig ser víctima d'això.
Ens vam disposar un grup d'amics a anar a berenar al paratge de l'ermita de Sant Llorenç accedint a este pel camí esfaltat que tots coneixem, i després de berenar decidim, en mala hora, el tornar al poble per la ruta senyalitzada que arranca des del depòsit d'aigua del racó de Joana fins al club de tenis : que mala hora, dic, perquè acabarem botant entre bancals de tarongers, xiquets inclosos, amb altures de quasi dos metres , per a poder eixir al nucli urbà per una porta darrere de l'institut que gràcies a déu estava oxidada i per això trencada, perquè si no encara estaríem donant voltes per la zona, , doncs la senda, torne dir senyalitzada amb pals de fusta i línies paral·leles grogues i blanques, acaba en unes portes tancades rígidament a l'altura de la pujada al club tenis .
I jo em pregunte : Com pot una senda senyalitzada i que a més, ho acabe de comprovar, apareix en diversos plans de sengles de la zona , no tindre eixida per un dels seus extrems ? .
Em diuen que la porta i el camí són privats, però el més greu és que dita porta-camí donen accés a unes dependències municipals, per la qual cosa l'Ajuntament no sols és coneixedor si no còmplice actiu en això .
I torne a preguntar : Fins en el cas que el dit tancament siga legal, costaria molt facilitar un accés de vianants que ho salve o oltra alternativa d'eixida al nucli urbà ?
O al contrari, una de dos , o anul·le's la dita senda perquè nosaltres, coneixedors de la zona, encara intuïm per on eixir al nucli urbà, però imagínémonos a algú que no o amb mobilidad quelcom reduïda que li impedisca botar eixes altures, o en tot cas , almenys senyalitze's la dita anomalia en el seu començament per la part alta i el que faça la ruta que sàpiga que ha de tornar arrere al final de la senda, perquè no pareix ni legal ni lògic el que s'haja d'eixir per mitjà d'una propietat privada.
La veritat és que hi ha cuses que un no acaba d'entendre, i esta és una d'elles.
Havia llegit denúncia sobre el tema en anteriors ocasions, però el Dilluns de Sant Vicent vaig ser víctima d'això.
Ens vam disposar un grup d'amics a anar a berenar al paratge de l'ermita de Sant Llorenç accedint a este pel camí esfaltat que tots coneixem, i després de berenar decidim, en mala hora, el tornar al poble per la ruta senyalitzada que arranca des del depòsit d'aigua del racó de Joana fins al club de tenis : que mala hora, dic, perquè acabarem botant entre bancals de tarongers, xiquets inclosos, amb altures de quasi dos metres , per a poder eixir al nucli urbà per una porta darrere de l'institut que gràcies a déu estava oxidada i per això trencada, perquè si no encara estaríem donant voltes per la zona, , doncs la senda, torne dir senyalitzada amb pals de fusta i línies paral·leles grogues i blanques, acaba en unes portes tancades rígidament a l'altura de la pujada al club tenis .
I jo em pregunte : Com pot una senda senyalitzada i que a més, ho acabe de comprovar, apareix en diversos plans de sengles de la zona , no tindre eixida per un dels seus extrems ? .
Em diuen que la porta i el camí són privats, però el més greu és que dita porta-camí donen accés a unes dependències municipals, per la qual cosa l'Ajuntament no sols és coneixedor si no còmplice actiu en això .
I torne a preguntar : Fins en el cas que el dit tancament siga legal, costaria molt facilitar un accés de vianants que ho salve o oltra alternativa d'eixida al nucli urbà ?
O al contrari, una de dos , o anul·le's la dita senda perquè nosaltres, coneixedors de la zona, encara intuïm per on eixir al nucli urbà, però imagínémonos a algú que no o amb mobilidad quelcom reduïda que li impedisca botar eixes altures, o en tot cas , almenys senyalitze's la dita anomalia en el seu començament per la part alta i el que faça la ruta que sàpiga que ha de tornar arrere al final de la senda, perquè no pareix ni legal ni lògic el que s'haja d'eixir per mitjà d'una propietat privada.
La veritat és que hi ha cuses que un no acaba d'entendre, i esta és una d'elles.
NO ME PUEDO CREER LO QUE ESTAS CONTANDO. COMO ES POSIBLE QUE ESO SEA VERDAD?
ResponderEliminarAixò ja fa temps que és així, i no passa res. Spain is different, Tavernes també.
ResponderEliminar